L’artista, que treballa moltes disciplines, ens convida a emprendre un recorregut per la seva obra. Miquel Adrià, comissari de la mostra, assenyala que es tracta d’una exposició que, com un zoòtrop, pretén mostrar diverses facetes de l’obra de Frederic Amat en relació amb l’espai, l’arquitectura, la ciutat i el paisatge.
Es tracta d’una obra composta d’un pròleg, el penjoll inicial, i tres actes, fruit del diàleg entre l’edifici gaudinià i el creador, que dona una resposta a l’espai que l’acull. L’artista ho assegura: “El privilegi ha estat habitar La Pedrera, un edifici que forma part del nostre imaginari com a ciutadans. La mostra no ha sorgit com un bolet, com una flor de temporada. És un trencaclosques que s’organitza més enllà d’un mateix. Vull agrair la llibertat creativa que m’han donat per fer possible aquesta intuïció profunda.”
Fem un recorregut per la mostra a través de 14 imatges acompanyades de 14 explicacions del que hi trobarem.
1. Abans d’entrar a l’exposició, un penjoll que cau de l’interior del pati fa alçar els ulls als espectadors. Com si formés part de l’arquitectura gaudiniana, s’hi integra a la perfecció.
Foto: Pau Fabregat
2. A l’entrada de l’exposició, Frederic Amat perfora la llum a través d’aquesta projecció. És un homenatge a la columna. Un film que neix de la performance que va organitzar l’artista l’any 2012 amb Arnaldo Antunes, que recita de fons el seu poema Pedra.
Foto: Pau Fabregat
3. Al primer apartat, vuit càpsules de memòria, vuit crisàlides de fang cuit de color negre ocupen l’espai de La Pedrera.
Foto: Pau Fabregat
4. Són com capolls gegants que esperen la seva metamorfosi i que l’artista està segur que naixeran cap a algun altre camí.
Foto: Pau Fabregat
5. Frederic Amat recomana de totes totes visitar la mostra de dia. El sol s’escola per les finestres i projecta l’ombra de la façana a l’interior de l’edifici de manera que ressegueix el camí de l’espectador. 
Foto: Pau Fabregat
6. Les diferents càpsules es reparteixen per la sala entre diverses estances. La divisió amb parets translúcides, com una teranyina fantasmagòrica, s’inspira en la distribució original de la planta on vivien els Milà.
Foto: Pau Fabregat
7. La forma de les crisàlides està basada en la caiguda d’una cella al llom d’un cavall.
Foto: Pau Fabregat
8. Les dimensions de les escultures són considerablement grans. Amat utilitza la tècnica de les grapes per enllaçar les enormes peces de ceràmica d’un negre tornassolat. 
Foto: Pau Fabregat
9. Al final d’aquest recorregut enigmàtic, la projecció del film Forja, que ressegueix les baranes que Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol van crear per als balcons de l’edifici, es converteix i es confon amb la cal·ligrafia gruixuda de Frederic Amat. La projecció, en unes cortines, ens trasllada al segon apartat, menys lluminós i més íntim.
Foto: Pau Fabregat
10. L’artista ha escollit les seves obres més especials de l’última dècada. Cadascuna d’elles arrossega una història personal.
Foto: Pau Fabregat
11. S’hi pot trobar des de dibuix a escultura, passant per pel·lícula, muntatge o fins i tot pintura.
Foto: Pau Fabregat
Foto: Pau Fabregat
13. S’hi mostra el procés de documentació, les fases corresponents de creació i la culminació de cadascun.
Foto: Pau Fabregat
14. Cada projecte s’il·lustra a partir d’una gravació del procés de producció, els esbossos pictòrics, els croquis de planificació i algunes de les peces que conformen l’obra final.
Foto: Pau Fabregat
