Tast editorial

L'hora de l'adeu

Ella repeteix, amb ulls tristos, que està molt contenta, i que quan el papa se’n vagi no plorarà

| 04/04/2017 a les 19:18h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, Tast editorial
La vida que aprenc (Arcàdia) és el títol del nou llibre del periodista Carles Capdevila: un recull d'articles que parlen de la memòria íntima, la bona companyia, l’educació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions. Escoltem com ell mateix llegeix un dels articles del llibre, acompanyat de les il·lustracions de Marta Bellvehí.


Ell té 33 anys. Ella aviat en farà tres. Els trenta anys d’experiència que els separen marquen les diferències. Ell ha d’inspirar seguretat, serenor, maduresa. Ella encara té dret a estar nerviosa, insegura, tremolosa. És lògic que ella, pobreta, tingui por davant del que no coneix. És natural que ell, tot un adult, sàpiga que no s’acaba el món, només perquè avui la nena comença el curs i estrena escola.
 
Ell li ha explicat tot. Que estrenarà una motxilla nova, i unes tisores, i una bata. Que el pati és tan maco, que la mestra l’estimarà molt, que jugarà i farà amics, que aprendrà tantes coses, que un dia anirà a piscina i un altre farà música. Que hi ha dos tobogans, que la mare l’anirà a recollir a la porta i aniran a berenar juntes, i tornaran a casa i llegiran el conte de les tres bessones…
 
Ella ho ha entès tot. Està mentalitzada. Repeteix les frases que li diu el pare, posa cara de nena il·lusionada i fins i tot arriba a dir: “Papa, quan tu te’n vagis no ploraré”. Ella ha intuït que calia tranquil·litzar-lo, donar-li seguretat, perquè deixés de repetir-li cada cinc minuts que s’ho passaria tan i tan bé.
 
Ell s’ha aixecat nerviós, amb el cor encongit. Ella, també. Ell li repeteix, d’esma, per pura rutina, que s’ho passarà molt bé, que quina sort que avui comença l’escola. Ella repeteix, amb ulls tristos, que està molt contenta, i que quan el papa se’n vagi no plorarà.
 
Camí de l’escola deixen de parlar-se. I no per voluntat pròpia, sinó per incapacitat física; tots dos tenen un nus a la gola. Llavors ell li diu que ja hi són, que allò ja és la porta on cada dia es diran adeu, li assenyala la nova mestra, els nous companys, li fa una abraçada i li diu que tot anirà tan bé, i que jugui i que faci amics i dibuixi, i que la mare ja la recollirà a la tarda. Ella, la insegura, la nerviosa, la tremolosa, intenta dir que sí, però no ho aconsegueix. I es posa a plorar com mai.
 
Ell, el madur, el serè, el protector, li fa un petó, l’abraça, li diu adeu, es gira i, en el moment de trepitjar la vorera del carrer, també es posa a plorar com mai.
 
Els separen trenta anys d’experiència, però els uneix una mateixa por i tristesa davant del primer adeu.

 






 La vida que aprenc



 © Carles Capdevila
 © Arcàdia, 2017

COMENTARIS

Tendresa
Mercè Carner, 05/04/2017 a les 22:22
+7
-0
Molt tendre!!!!
Esqueixos ... que un dia brotaran
Cristina Simon i Mencion, 05/04/2017 a les 23:29
+2
-0
Molt emotiu Carles.
Planer, senzill, dolç.
És un primer pas a ser ells mateixos, alhora que aquest ens esqueixa un bri del nostre cor. Sortosament per plantar un nou arbre, que un dia serà preciós...
Ploranera
Imma Vila, 06/04/2017 a les 09:34
+5
-0
Ultimament estic ploranera...
La Primavera que tan t'agradava...aquells temps en que sorties de l'Escola fent olor a guix i Pa amb Xocolata...Temps en que al creuar els carrers, les mans volien mans...
Quin escrit tan bonic i tan sentit Carles, comprare el teu llibre per Sant Jordi. Sort i una abraçada de Llagrimes contingudes...
M'has tornat ha fer plorar Carles......
Alicia Spini, 06/04/2017 a les 17:52
+1
-0
Déu meu, com costa deixar anar els fills .....
Vaig plorar la primera vegada que vaig trobar aquest escrit teu, i m'ho fas fer una altra.......
Gràcies per la teva sensibilitat.
La hora del adeu
AnònimMar Muñoz, 06/04/2017 a les 19:55
+1
-0
La narración es dolça, real i divertida !
L'hora de l'adéu.
Anònim ???, 06/04/2017 a les 22:48
+0
-0
Un record molt tendre i real.
L'hora de l'adeu
Anònim Pilar, 06/04/2017 a les 22:56
+0
-0
Recordar-ho al cap dels anys són uns records molt preciosos i tendres,
L'hora de l'adéu
Conxi2014, 08/06/2017 a les 20:43
+1
-0
Molt senzill, tendre i emotiu.
Gràcies

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La llibreria Documenta presenta el llibre «Cinquanta moments literaris», de Jordi Lafebre i Antonio Iturbe
01/01/1970
El Museu d'Art de Girona exposa l'obra d'Olga Sacharoff
01/01/1970
La Villarroel acull una obra sobre l'amistat i la llibertat
01/01/1970
El Paranimf de Barcelona serà l'escenari de tres grans orquestres
01/01/1970
La pel·lícula «10 trets», dirigida per Daniel Torres, regira les ferides de l'ahir
01/01/1970
Un vídeo fa una crítica punyent a la nostra societat
01/01/1970
Un vídeo encoratjador sobre el viatge que emprenen els qui conviuen amb malalties rares
01/01/1970
Un vídeo a favor de l'empatia, la sensibilitat i la inclusió