Tast editorial

Els millors Reis de la meva vida

I allà, a dins d'una nova habitació feta a mida, hi havia la taula de ping-pong professional

| 19/04/2017 a les 19:33h
Arxivat a: Biblioteca, Tast editorial
La vida que aprenc (Arcàdia) és el títol del nou llibre del periodista Carles Capdevila: un recull d'articles que parlen de la memòria íntima, la bona companyia, l’educació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions. Escoltem com ell mateix llegeix un dels articles del llibre, acompanyat de les il·lustracions de Marta Bellvehí.



Sopàvem d'hora, a les set del vespre, i hi havia èpoques que el pare després encara baixava al taller a fer feines pendents. Jo a vegades li feia companyia i tafanejava, sempre després de fer els deures. Tenia molt clar que de gran seria fuster, com ell, com l'avi, com el besavi. N'estava orgullós, d'un pare artesà que sabia fer portes, finestres, taules, cadires, mobles a mida. Aquell desembre l'home estava atabalat fent una taula de ping-pong, un encàrrec que li havia fet un client important. Era la primera que feia a la seva vida, i havia de ser professional. Llavors no hi havia Ikeas ni Decathlons, i els clients confiaven en ell.

El vaig ajudar, alguna nit, o almenys ell em feia sentir útil, com si ajudés. La va fer pintar, verdíssima, amb línies blanques, li va quedar fantàstica. Feia molt de goig. I la taula va desaparèixer del taller. No recordo què havia demanat jo aquell any per Reis. Encara arrossegava el trauma d'un Scalextric que m'havien portat l'any anterior, la pista més senzilla.

El dia 6 al matí ens van dir que pugéssim a les golfes. Les havien estat arreglant, i es veu que els Reis havien aprofitat la novetat per deixar-hi els regals. Vam córrer escales amunt, amb el meu germà. I allà, a dins d'una nova habitació feta a mida, hi havia la taula de ping-pong professional. L'havien encarregat els Reis per a nosaltres, per al meu germà i jo. I ells hi van afegir la xarxa, les raquetes i pilotes. Aquell dia ho vaig entendre tot. Vaig confirmar per sempre més que els Reis existeixen, i sobretot vaig entendre el perquè de la seva màgia. Confien els encàrrecs als millors professionals del món. Per això, tot i els riscos evidents, van decidir que la nostra taula l'havia de fer un fusteràs de la talla del pare. D'això fa més de quaranta anys i la taula està forta com el primer dia. Els Reis van triar bé.

 






 La vida que aprenc



 © Carles Capdevila
 © Arcàdia, 2017
 


 
 
 
 

COMENTARIS

ELS MILLORS REIS DE LA MEVA VIDA
Mónica Pin Álvarez , 30/04/2017 a les 18:56
+13
-0
Aquest relat amb la teva pròpia veu Carles Capdevila i el dibuix inclòs, es un maravillos capítol del teu llibre.
"LA VIDA QUE APRENC". Una biografia teva que a molte gente l'ha marcat i s'ha sent refletits amb tu, com jo també vaig llegint els capítols i observo els canvis que fa la vida de les persones. Entranyable records de la teva infantesa.
Enorabona i que siguis escrivint moltíssims llibres més.
SALUT AMIC DE LES LLETRES!!
F E L I C I T A T S!!
D.E.P. Carles
Noelia MS, 02/06/2017 a les 16:21
+5
-0
Una gran perdúa. La seva llum mai s 'apagarà.
Una forta abraçada a la familia i amics.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La butaca de Jaume Casademont convida a reflexionar Francesc Torralba
01/01/1970
«iN MUSEU» dona l'oportunitat de recórrer l'interior d'edificis culturals
01/01/1970
La Fundació Vila Casas acull l'obra de Joan Artur Roura
01/01/1970
La Fundació Mascort reflexiona sobre la utilització del suport ceràmic per realitzar un retrat
01/01/1970
Un vídeo reflexiona sobre com entenem les relacions sexuals
01/01/1970
Una animació explica entre metàfores què és el consentiment en les relacions sexuals
01/01/1970
Un curt sensibilitzador sobre (i contra) la violència masclista
01/01/1970
Descobrim la filmografia del periodista esportiu