Tast editorial

Per què no vens

Estripo pàgines quadriculades/ plenes de taques blaves i gargots

| 09/04/2017 a les 19:03h
Arxivat a: El piano, cançó

Foto: ammai2010


El pis de la part alta, l'ascensor esquifit que sempre s'espatllava, la bústia del replà plena i amb la clau perduda, el sofà vermell, els vídeos de Friends, la tauleta de fusta mal pintada, la caldera de sis litres que un dia quasi ens cau al cap, el quadre amb totes les entrades dels concerts que havíem vist plegats, l'aparell d'aire condicionat portàtil que feia més soroll que no pas fred, les torretes buides del balcó plenes de burilles, el pòster de Van Gogh darrere la porta del menjador, els veïns del davant, el Jose i l'Ana, que quan no s'estomacaven fumaven xinos i es quedaven adormits al sofà amb la tele a tot drap. El llit de vímet. La Joana renyant l'Emili. Les sessions de discoteca a les tantes. La roba estesa al celobert, el curs d'italià per correspondència que mai vam acabar, els llençols al terrat. I el buit que deixaves quan no hi eres.



Estenc la roba al celobert amb ulleres de sol
per no ensenyar les marques
que encara porto dels llençols
sense rentar que sempre fan olor de tu.

Remeno aquell calaix vermell buscant un cigarret
i només trobo entrades,
de cadascun d'aquells concerts
que vam veure plegats i volem emmarcar.

El meu balcó vol aturar la guerra
amb un cartell tossut i estripat
que com jo sembla no tenir més feina
que seguir esperant.

Per què no vens?

Ensopegant responc el timbre del contestador
però és només propaganda,
que deixaran en el replà
perquè la bústia és plena i he perdut la clau.

Posant la tele vaig passant cadenes
que competeixen en cridar més fort
fins que l'absurd i la vergonya aliena
fan que en tingui prou.

Per què no vens?

Estripo pàgines quadriculades,
plenes de taques blaves i gargots
que dins la paperera arrugades
criden el teu nom.

Per què no vens?

 





  Lletres

  © Lluís Gavaldà, 2017

  © Bridge, 2017
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La Sala Bikini de Barcelona vibrarà amb les cançons catalanes dels noranta amb el grup Ruc'n'Rull
01/01/1970
El Teatre Alegria de Terrassa acull l'obra basada en la novel·la de Menéndez Salmón
01/01/1970
La Fundació Carulla parla sobre refugiats climàtics
01/01/1970
La Fundació Mapfre inaugura una nova exposició d'imatges del segle XX
01/01/1970
Un clip il·lustra amb música i dansa la dependència emocional
01/01/1970
L'actor diu que «en cada representació de teatre estem fent avançar el món»
01/01/1970
Les dones de la pel·lícula tenen força i coratge, i lluiten d’igual a igual contra homes enormes
01/01/1970
El documental "Laughing to death" reivindica l'humor com a eina transformadora