Tast editorial

Diccionari Salter de l'escriptura

«Ser escriptor equival a estar condemnat a corregir»

14 consells de Txékhov per escriure

Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, literatura, James Salter, escriptura, tast editorial
«Als 89 anys, pocs mesos abans de morir, James Salter va ser el primer escriptor resident de la Fundació Kapnick de la Universitat de Virgínia, on va escriure i llegir les tres conferències que formen aquest llibre. Un testament literari i, sobretot, un regal. Les últimes reflexions d’algú que va pensar molt sobre el seu ofici i que, des de la maduresa vital i literària, en comparteix les aspiracions, els neguits, els descobriments, els fracassos, les pors, les troballes, els trucs.»

Són paraules d'Eduard Márquez, autor del pròleg del llibre L'art de la ficció, de James Salter, publicat per L'Altra Editorial. Per escriure aquest pròleg i a partir de les tres conferències de Salter, Márquez va elaborar una mena de diccionari salterià integrat per seixanta-set entrades sobre la lectura i l'escriptura, de les quals en reproduïm catorze.
 

Foto: Facebook James Salter



1. ÀNSIA
«No sé d'on surt l'ànsia d'escriure. No crec que sigui innata, però sí que arriba aviat.»

2. COMENÇAMENT
«El començament té una importància cabdal. Abans ja he esmentat el d'Un adéu a les armes. En aquelles primeres escenes hi és tot: la guerra en què no participen, o de la qual fugen. En aquell moment estan arrecerats, les tropes han passat, però el seu destí hi està estretament lligat. Una de les coses més complicades, segons García Márquez, era el primer paràgraf. Per escriure'n alguns, deia, hi havia esmerçat mesos, però un cop enllestit la resta del llibre li resultava fàcil. Ja tenia l'estil, el to, però el problema era com començar-los a transmetre. El paràgraf inicial era una mostra del que seria el llibre.» 

3. CORATGE
«Escriure una novel·la és un procés llarg –persones i llocs– i és impossible retenir-ho tot al cap. Hi ha massa detalls. «Per ser novel·lista has de tenir una resistència enorme», va dir Anthony Poole. «Has de fer un munt de coses avorrides durant un llarg període de temps, i si no les saps fer, no et servirà ni tota la imaginació del món». Era una qüestió de coratge. «Com gairebé tot a la vida», va reblar.»

4. CORRECCIÓ
«Ser escriptor equival a estar condemnat a corregir.»

5. DETALL
«Els autors que m'agraden són els que tenen l'habilitat d'observar amb minuciositat. Els detalls ho són tot.» 

6. ENSENYAMENT
«Aquest vespre miraré de parlar sobre l'escriptura de novel·les, però us hauria d'advertir per endavant que potser no serà la novel·la que penseu escriure, o la que heu començat a escriure, o la que potser ja heu mig enllestit. Parlaré de les novel·les d'algunes persones concretes. Ensenyar-vos com es fa seria massa pretensiós.» 

«Jo diria que ensenyar a escriure és més aviat com ensenyar a ballar. Si algú té sentit del ritme, li podries arribar a ensenyar alguna cosa.»

7. HUMILITAT
«Jo no havia escrit cap novel·la, tot i que ho havia provat. Havia escrit uns quants contes. En vaig acabar escrivint un de molt més llarg i el vaig ensenyar a un bon amic. L'amic i la seva promesa se'l van llegir i em van aconsellar que l'estripés. Escriure sobre tu mateix i que t'ho ridiculitzin és una cura d'humilitat.» 

8. JO
«Tu ets el protagonista de la teva vida: et pertany només a tu i sovint és la base per a la primera novel·la. No hi ha cap història que tinguis més a mà.» 

«És difícil escriure sobre un mateix aparcant l'egoisme. No és una qüestió de tècnica. No sabia fins on portar la confessió, quantes costures podia esquinçar. D'altra banda, ¿per què hi ha d'haver algú interessat en la meva vida si no s'escrivia com una novel·la?» 

9. LECTURA
«Jo llegeixo pel plaer de la lectura. Ja no tinc l'obligació de llegir res més i tampoc no m'hi sento obligat, si bé hi ha llibres que m'agradaria llegir abans de morir-me, tot i que em costa enumerar-ne els motius. Si no ho fes, em sentiria incomplet, com si no estigués preparat del tot.»

10. LLIBERTAT
«Abans he esmentat la llibertat artística. Jo la concebo com la llibertat de no estar restringit per idees corrents de moralitat ni per cap catecisme. També em refereixo a la llibertat –la necessitat, de fet– de renunciar a tot allò que faci de mitjancer. No hi hauria d'haver prohibicions que afectessin els pensaments o la imaginació.»

11. PERFECCIÓ
«No totes les paraules poden ser perfectes, per descomptat. De la mateixa manera que tampoc totes les habitacions donen al riu. Hi ha milers de paraules corrents que integren un llibre, de la mateixa manera que als exèrcits hi ha molts soldats corrents i algun heroi esporàdic. No obstant això, no hi hauria d'haver paraules errònies ni paraules que devaluïn la frase o la pàgina en qüestió.»

«De fet, potser no hi ha una paraula exacta, i encara menys la paraula perfecta. Potser hauràs de canviar d'opinió i fer servir dues paraules o reescriure la frase. No tots els llibres són dignes d'aquestes accions, en cada frase, en cada paràgraf. No tots els escriptors ho fan. Hi ha graus d'excel·lència.»

«Hi va haver una època en què m'hauria agradat escriure un llibre de pàgines perfectes, però vaig arribar a la conclusió que era massa restrictiu.» 

12. PLAER
«Perquè s'escriu? Això és l'essència de tot plegat. Per què? Doncs per plaer, de fet, tot i que és evident que no n'obtens un plaer gaire gran.»

13. REBUIG
«És molt estrany que un escriptor no hagi experimentat mai el rebuig d'una obra seva, i al capdavall el llibre en qüestió [Anys llum], per més sagrat que hagués estat per a mi, en el fons no ho era. Però aquí ens movem en el discurs de la filosofia i en aquell moment no em va servir de res. La filosofia és un remei d'efectes lents.»

«Va ser precisament durant aquella època que vaig rebre un missatge del meu agent: a Harper havien rebutjat el manuscrit, però en el moment de rebutjar-lo l'editor havia dit que si escrivia un altre llibre li interessaria donar-hi un cop d'ull. Així doncs, per fi era escriptor. O potser ho seria al cap de cinc anys. És el temps que va transcórrer entre el moment que vaig tornar a començar i el moment que vaig acabar.» 

14. VEU
«Em resisteixo a fer servir la paraula estil, perquè també pot insinuar idees supèrflues com les d'ornament o moda. De vegades m'estimo més la paraula veu. No són ben bé el mateix. L'estil és una preferència; la veu, en canvi, és quasi genètica, un tret absolutament distintiu. No hi ha cap escriptor que soni com Isak Dinesen. Ni ningú que soni com Raymond Carver o Faulkner.»

 







L'art de la ficció. Sobre llegir i escriure


© James Salter Literary Trust, 2016

© del pròleg: Eduard Márquez, 2017

© de la traducció: Albert Torrescasana, 2017

© d'aquesta edició: L'Altra Editorial

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Un projecte impulsat per joves vol estripar els prejudicis que s'associen al barri
01/01/1970
El DeltaChamber Music Festival homenatja la música de cambra
01/01/1970
El Festival de Sitges celebra mig segle de vida amb una exposició
01/01/1970
El CCCB impulsa un cicle de cinema a la fresca per trencar estereotips de gènere
01/01/1970
«Quan dirigeixo, faig de pare; quan escric, faig d'home; quan actuo, faig l'idiota»
01/01/1970
«Si un gat negre es creua en el teu camí, vol dir que l'animal va cap a algun lloc»
01/01/1970
Un anunci sobre el futur possible d'una nena que comença l'escola
01/01/1970
Una animació ens convida a avançar per la vida malgrat tots els malgrats