Estirant fils i estrelles

“Agafes el fil i el portes a l’estrella, el passes per dins el llaç, després hi passes l’estrella i el fil queda lliure”. Joan Brossa descrivia així en un poema l’obra dels darrers anys de Moisès Sanmartín i Puig, conegut com a Moisès Villèlia (Barcelona, 1928-1994). Villèlia és el títol de l’exposició que aculll la Fundació Vila Casas, un recorregut per l’última etapa creativa, entre 1977 i 1992, de l’artista. Literat, escenògraf, dissenyador industrial, pintor i escultor, va ser un dels màxims exponents del moviment d’avantguarda. La mostra recull les peces que va fer a Molló, després dels anys a l’Equador, el moment en què es desperta la seva fascinació per l’escultura en suspensió, inspirada en la natura.

L’exposició, a l’Espai Volart fins a l’11 de juny, és a cura de Glòria Bosch, directora artística de la Fundació Vila Casas, i Nahum Villèlia, fill de l’artista. El resultat és un desplegament de trenta obres –que es poden dividir en tres grans grups escultòrics– en què l’artista explora les possibilitats dels materials que utilitza. En un primer bloc, set peces escultòriques de bambú representen el concepte de l’art primitiu i ancestral. En el segon, fusta de pi, macoré, palissandre o cirerer reprodueixen un bosc divers i heterogeni on les tonalitats i textures de les diferents fustes respiren i deixen entreveure la naturalesa dels arbres que van ser. En l’últim espai, les teranyines creen un cosmos de constel·lacions que pengen del sostre i obliguen el visitant a aixecar la mirada.

1.