La vida té vida pròpia

Envia'm un àngel

Ens crèiem tan diferents i en canvi érem el mateix

| 19/05/2017 a les 15:41h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, La vida té vida pròpia

Foto: lauren rushing


Vam descobrir que ens fascinava a tots dos, te'n recordes?, quan teníem quinze anys i no feia tant temps que havíem començat a enamorar-nos en secret, per separat però inevitablement junts, de noies fugisseres i inabastables, de somriures eteris. Ens ho vam dir un dia que et vaig sentir cantar-la, no hauria dit mai que t'agradés aquesta cançó, Envia'm un àngel que sigui com tu... Ens crèiem tan diferents i en canvi érem el mateix, cadascú en el seu món cercant, amb una barreja d'entusiasme i d'angoixa, maneres de descobrir-nos i de dir-nos, cadascú en el seu planeta absorbint els acords d'aquesta cançó que ens feia somiar àngels impossibles. 

M'agradaria preguntar-t'ho, si encara ho demanes de vegades, a ningú o a tot, envia'm un àngel que em recordi a tu, envia'm un àngel quan callen els records i tanmateix a casa totes les ombres perfilen dolors antics. M'agradaria preguntar-t'ho només pel gust que em diguis que sí, que continues somiant àngels i que venen de vegades sense que ho demanis. No deixaria de mirar-te fins que absorbís tota la llum que se t'escaparà pels ulls mentre tornes a taral·lejar la cançó i per un instant ets tu essent jo al mateix temps, i se'ns esborren els límits i soc jo la que et diu que sí, que encara somio àngels, i que venen de vegades sense que ho demani, i canto la cançó amb la teva-meva veu. Tots els àngels que han vingut, i que encara venen, tenen el color de la teva ànima –verd maragda, blau de mar–. S'assemblen a tu, em recorden a tu. I camino darrere les teves passes, sempre d'esquena al futur.
 



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
16/11/2017
Imatge il·lustrativa
10/11/2017
Imatge il·lustrativa
27/10/2017

COMENTARIS

Angels
Alexander Supertramp, 20/05/2017 a les 21:09
+8
-1
Pot haver-hi res més gloriós, més colpidor, més dolçament traumàtic que enamorar-se, més addictiu? Com dimonis podem negar/ocultar/esborrar allò que sentim cap a una altra persona, perquè ella no sent el mateix?
Pobre gent aquells que afirmen que enamorar-se és una malaltia que cal esquivar; perquè, còmodament instal·lats a la seva atalaia d'ignorància i por de mostrar els seus sentiments, es perden l'experiència més enriquidora i sublim que patirien mai.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La ciutat celebra la 63a edició del certamen floral
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La cara fosca d'una comunitat s'enfronta a les seves pitjors pors al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 propostes del festival poètic de la capital
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona celebra la «VI Festa de la Ciència»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Details of your look, like your touch/ Killing me by shot, just in once
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB projecta un avançament del documental «Dos Cataluñas»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions del filòsof, que deia que «conquerir la por és el principi de la riquesa»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat