Torna al teu clos

​Ara saps que la mort no és morir-te/ sinó que mori algú estimat

| 06/06/2017 a les 18:53h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poesia

Foto: Flabber DeGasky


Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te'n fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l'agonia
lenta d'algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d'ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l'esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t'hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d'amor el buit de l'estimada morta.


Del poemari Llibre d'absències (1985)

COMENTARIS

Absència
LAURA OLLÉ , 06/06/2017 a les 22:07
+28
-0
Amb les darreres morts que estan succeint, totes, les properes i les no tant properes, fa dies que tinc al cor aquella sensació de buidor que et deixa la mort d un ésser estimat. Es una buidor global que abarca TOT. Es un no entendre res, però sabent que no tindràs resposta. Dol aquesta buidor, i es va omplint de manera mi li mètrica amb el temps i els fets. Una abraçada forta a tots aquells que viuen buidor de vida.
Acompanyament
Roser Prats, 06/06/2017 a les 22:40
+15
-0
Un poema és com un mantra, ens ajuda a compendre una mica més el perque de la vida i ens acompanya cuan la mort s'ens emporta algú molt estimat.
Una forta abraçada Eva Piquer.
No és cert.
Martina Martí, 07/06/2017 a les 01:00
+38
-5
No és veritat que el temps tot ho cura. Que no t'enganyin, Eva, no és cert. Però t'ajudarà a assumir l'absència, a interioritzar-la i a fer-la teva. I amb el temps anirás agafant forces per poder seguir endavant sense ell, perquè dintre teu sabràs que ell sempre serà amb tu.
Recordar sense que faci mal.
Laura Ballester , 07/06/2017 a les 06:59
+17
-1
No consisteix en curar, o oblidar.
Però aconseguiras recordar sense que faci mal.
Un petó.
companyia
Teresa Costa-Gramunt, 07/06/2017 a les 10:54
+9
-0
Un dia el mal fa clic. I es torna una companyia, aquell-aquella que ja no hi és, es torna companyia.
T'envio una abraçada forta.
EL SILENCI DELS MORTS
Anònim, 07/06/2017 a les 12:30
+3
-0
Poema de JOAN VINYOLI
Amor
CONCEOCIÓ ARNAU, 07/06/2017 a les 12:34
+1
-0
T'ho dic per experiència, Eva el Carles sempre estarà amb tu.
Llibre d'absències
dtc, 07/06/2017 a les 12:41
+7
-0
Els poemes del "Llibre d'absències" són com una mà estesa que ens ajuda a transitar pels difícils camins del dol més intens. Són com un port segur, com un refugi que ens acull en la pitjor de les tempestes.
I tot i que de moment sembla impossible, arriba un temps que aquest dolor lacerant s'endolceix i es va convertint en una íntima companyia.
Tot el meu afecte, Eva.
Paraules
My, 07/06/2017 a les 17:18
+0
-1
Paraules que ens donen condol i consol
Molts anims
Anònim, 07/06/2017 a les 22:56
+0
-0
Una gran perdua, endavant.
Ens trobarem...
Anònim, 07/06/2017 a les 23:30
+0
-0
Clar o fosc fins que arribi el moment...
IN MEMÒRIAM
Anònim, 07/06/2017 a les 23:50
+11
-0
5 de juny 2017


DIGUEM-NOS COSES BONIQUES


No puc més que confessar la meva incapacitat per oblidar-me de la teva mort. La pèrdua és tanta com la d’un molt bon amic, d’aquells amb qui comparteixes complicitats, alegries, misèries, pors i eufòries. La pèrdua és tanta per tot allò intuït tenir en comú, per viure i veure la vida amb uns ulls intuitivament similars.

No puc més que confessar que no he comprat, ni llegit rés de tot allò teu publicat i que tampoc he anat a cap de les teves fresques xerrades. Simplement he ensopegat casualment amb molts dels teus articles per les xarxes socials.

No puc més que confessar que des del primer article llegit, no n’he pogut deixar de llegir-ne cap altre. Els teus escrits els he trobat àgils, interessants, sincers, valents i deixant sempre els convencionalismes. Els teus escrits transmeten alegria, esperança, realisme, humor. Gaudeixo del teu do de paraula, de la teva fresca energia, de la teva força, del teu humor i sobretot de la teva gran tendresa. Els teus escrits m’han fet riure i també m’han fet plorar , m’han emocionat.

Així que no puc més que confessar egoïstament que he plorat i ploro per l’enyorança de la teva SAVIESA. I amb agraïment per a aquesta profunda i intensa vida. Un adéu Carles i una fortíssima abraçada a l’Eva, fills i família per compartir la vida d’un home bo.

Una amiga intuïda. Ara amb molta pena.


Destapar una empolla de cava
Anònim, 09/06/2017 a les 14:23
+0
-1
Tothom ha escrit coses molt boniques i jo no en sé tant, només vull deixar constància de que fa molts d'anys que he viscut en un estat de depresió greu, però fa uns pocs mesos he aconsseguit superar-la, però encara tenía un escut molt gruxat envoltant el meu cor. I ves per on, quan vaig sabre que havies mort, vaig sentir una explosió que feia eternitats que no sentía, com destapar una empolla de cava amb renou i escuma desenfrenada. Com és possible que una persona admirada hagi hagut de morir per què jo comenci a sentir, sentir pena, alegria,ganes de començar, ganes de riure. Bé idò, vull dir-te que no ha estat en và la teva mort. Sé que per la teva familia això no es cap consol, però vull dir-te que cada dia tendré un pensament per ella, perquè gracies al seu dol jo m'he curat. Dònar-te les gràcies no cubreix tot el meu agraïment.
Una mallorquina agraïda.
Perdua
Anònim, 10/06/2017 a les 07:55
+0
-0
Es una experiència que no vols viure però no vols deixar d' estar- hi. Despres de 12 anys continuo parlant amb tu.
dolor
empordanesa13, 14/06/2017 a les 15:33
+0
-0
No hi ha paraules que parin ni consolin el dolor jo només puc enviar-te una forta abraçada!!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La llibreria Documenta presenta el llibre «Cinquanta moments literaris», de Jordi Lafebre i Antonio Iturbe
01/01/1970
El Museu d'Art de Girona exposa l'obra d'Olga Sacharoff
01/01/1970
La Villarroel acull una obra sobre l'amistat i la llibertat
01/01/1970
El Paranimf de Barcelona serà l'escenari de tres grans orquestres
01/01/1970
La pel·lícula «10 trets», dirigida per Daniel Torres, regira les ferides de l'ahir
01/01/1970
Un vídeo fa una crítica punyent a la nostra societat
01/01/1970
Un vídeo encoratjador sobre el viatge que emprenen els qui conviuen amb malalties rares
01/01/1970
Un vídeo a favor de l'empatia, la sensibilitat i la inclusió