Susan Cain va dedicar set anys a escriure el seu llibre Quiet: The Powerful of Introverts in a World That Can’t Stop Talking. Diu que «aquests set anys han estat com una benedicció total, perquè estava llegint, estava escrivint, estava pensant, estava investigant». Tot i això, en aquesta xerrada TED, deixa de banda el seu medi natural d’introversió per explicar-nos les habilitats extraordinàries d’aquesta personalitat en un món on sovint es premia una actitud extravertida i sociable.
1. Quan tenia nou anys vaig anar per primer cop a un campament d’estiu i la mare em va preparar una maleta plena de llibres, cosa que em va semblar el més normal del món perquè, a la meva família, llegir era l’activitat grupal principal. Pot sonar antisocial però per a nosaltres només era una manera diferent de ser socials. Tenies l’escalfor corporal de la teva família asseguda amb tu, però a la vegada eres lliure de vagar per la terra de les aventures dins la pròpia ment.
2. Vaig rebre el missatge que la meva manera de ser, calmada i introvertida, no era necessàriament la més indicada, que hauria d’intentar ser molt més extravertida.
3. És diferent a ser tímid. La timidesa té a veure amb la por al judici social. La introversió té més a veure amb com responem a l’estimulació, incloent-hi l’estimulació social. Mentre l’extraversió demana estimulació, els introvertits se senten més vius, més actius i capaços quan estan en ambients més tranquils amb menys estímuls. No tota l’estona, aquestes coses no són absolutes, però sí durant una estona llarga. Així que la clau per aprofitar els nostres talents és col·locar-nos en la zona d’estimulació més adequada per a cadascú.
4. Les nostres institucions més importants, les nostres escoles i els nostres llocs de feina estan dissenyats principalment per als extravertits i les seves grans necessitats d’estimulació. I actualment encara tenim aquest sistema de creences, que jo anomeno el nou grup de pensament, que sosté que tota creativitat i productivitat provenen d’un lloc estranyament sociable.
5. Els nens que prefereixen anar al seu aire o treballar sols sovint són vistos com a atípics o, en el pitjor dels casos, com un problema. La majoria dels mestres pensen que l’estudiant ideal és extravertit, en contraposició als introvertits.
6. La majoria de nosaltres treballem en oficines obertes, sense parets, on estem subjectes al soroll i a la mirada constant dels companys. I s’exclouen sovint els introvertits dels llocs de treball de lideratge, tot i que tenen tendència a ser més prudents, i molt menys propensos a cometre riscos excessius.
7. La soledat és important i, per a moltes persones, és com l’aire que respiren. Per què fem que els introvertits se sentin culpables de voler anar per lliure?
8. No podem estar en un grup de persones sense, de manera instintiva, imitar les seves opinions. Fins i tot amb coses personals i viscerals, com les que ens atrauen, començaràs a imitar les creences de la gent del teu voltant sense adonar-te que ho estàs fent.
9. Seria millor per a tothom anar per lliure, generar idees pròpies alliberats de la distorsió de la dinàmica de grup i posteriorment reunir-se per parlar en un ambient ben conduït a partir d’aquí.
10. El més especial del meu avi és que, rere un paper cerimonial, en realitat era modest i introvertit, tant que, quan feia sermons, tenia problemes per mantenir el contacte visual amb la seva congregació, a la qual havia parlat durant 62 anys. […] Però quan va morir als 94, la policia va haver de tancar els carrers del veïnat per deixar pas a la massa que el va anar a lloar.
11. Atureu la bogeria de treballar sempre en grup. Només atureu-la. Gràcies. I vull ser clara amb el que dic, perquè en el fons penso que les nostres oficines haurien d’animar les interaccions com les xerrades informals de cafè, ja sabeu, on les persones es reuneixen i de manera informal intercanvien idees. Això és fantàstic. És genial tant per a introvertits com per a extravertits.
12. Necessitem molta més privacitat i llibertat i molta més autonomia a la feina. A l’escola, també. Hem d’ensenyar als nens a treballar junts, per descomptat, però també hem d’ensenyar-los a treballar pel seu compte. També és especialment important per als nens extravertits. Necessiten treballar al seu aire perquè d’aquí provenen en part els pensaments profunds.
13. Aneu al desert. Sigueu com Buda, tingueu les vostres pròpies revelacions. No dic que tots hàgim de marxar i construir cabanyes als boscos i no tornar a parlar amb ningú, el que dic és que tots hauríem de poder desconnectar i ficar-nos dins dels nostres caps una mica més sovint.
14. Mireu bé què hi ha dins de la vostra maleta i per què ho heu posat allà. Així doncs, extravertits, potser les vostres maletes també estan plenes de llibres. O potser estan plenes de copes de xampany o d’un equip de busseig. El que sigui, espero que ho tragueu a cada oportunitat que tingueu i ens delecteu amb la vostra gràcia i alegria. Però, introvertits, sent com sou, possiblement tindreu l’impuls de guardar curosament el que hi ha dins de la maleta. I això està bé. Però, de tant en tant, només de tant en tant, espero que obriu la vostra maleta perquè altres persones la vegin, perquè el món us necessita i necessita el que hi porteu dins.
www.ted.com
