Prioritzar les ganes de passar-t’ho bé i de fer-ho bé. És així com els emprenedors Jordi Vilaseca i en Mirko Raccini han tirat endavant el celler Més Que Paraules. Un projecte nascut el 2011 al Bages, però que ve de molt abans.
Foto: Gemma Ventura
Quins van ser els vostres reptes quan vau començar?
Jordi: Tothom parla de Priorats i Terra Alta i Empordà i Penedès, però el Bages, fa més de cent anys, era la primera zona de producció vinícola. La fil·loxera va matar totes les vinyes i molta gent va deixar els cultius i les terres per anar a viure a la costa. Amb la indústria es va acabar de perdre tot el patrimoni vinícola. El nostre repte és tornar a preuar el Bages. Soc fill d’allà i he volgut ajudar a posicionar aquesta zona emergent en el món agrícola.
Mirko: Som conscients que hi ha un passat que no podem oblidar. Procurem reconèixer la feina dels qui van venir abans que nosaltres, perquè ho van fer tan bé com van poder.
Ens cal valorar més qui som?
Mirko: Sí, cal posar sobre la taula el nostre patrimoni vinícola català i valorar-lo pel que és. Tenim moltíssimes varietats de vi que es van començar a introduir el segle passat, després d’haver patit la fil·loxera. A Més Que Paraules volem donar a conèixer tant la part forana com l’autòctona i fusionar-la.
Jordi: Estem fent uns vins que no tenen res a envejar als Château francesos, als vins italians o a qualsevol altra cosa que es pugui fer al món. A vegades el que és de fora pensem que és millor que el que tenim. I justament estem en plena fase de reconversió i revaloració dels projectes catalans.
Seria treure’ns els complexos de sobre.
Mirko: Sí, que sigui millor o pitjor és una qüestió subjectiva, ja que qualsevol persona pot posar una etiqueta i dir-te que ets el millor o el pitjor. Però crec que la feina de cadascú és veure què fa, fer-ho des de la qualitat i el respecte i gaudir-ho.
El més important és creure-hi?
Jordi: Sí. El Mirko, que és italià, sempre em diu que als catalans ens costa creure’ns el que tenim.
Mirko: Sí, d’alguna manera ho rebo, això. Però crec que en els últims anys han canviat molt les coses cap a millor. Ens cal valorar més el que tenim: el clima, la posició geogràfica. Els productes de la terra són molt bons: la carxofa, el raïm, l’ametlla, l’oliva.
Reivindiqueu la mirada positiva.
Mirko: La negativitat fa malbé la creativitat. Les ganes de fer. És molt dolenta per a les persones.
Què feu davant dels entrebancs?
Jordi: Afrontar-los un a un, superar-los i aprendre’n. Preferim pensar en tot el que és positiu i veure què ens espera.
Ho cuideu tot.
Mirko: Intentem cuidar cada detall, la vinya, el raïm amb què treballem. No ens conformem amb el primer que ens arriba. Els enòlegs ja saben què volem i com que ens entenen, anem a l’una.
Jordi: També mirem de ser genuïns amb el que volem fer, però al mateix temps d’estar molt al cas de què ens demana el mercat. Intentem afinar prim amb tot. Imaginant què serà allò que tenim. Com ho gaudirà qui ho begui a casa seva.
Hi entra en joc una visió de futur.
Mirko: Sabem què podem fer i ser i això és el que cuidem.
Jordi: El futur serà intentar trobar a cada ampolla el paisatge vitivinícola català. Amb una combinació de varietat forànies i autòctones que cada vegada han estat més presents.
Mirko: Molts cops si vens d’una gestió familiar, sempre hi ha una mena de por de no fallar, de no fer bé les coses perquè el teu avi tenia aquella essència que tu has de cuidar. Nosaltres no juguem amb això. Som lliures. Fem el que creiem que hem de fer mirant el present i el futur. Si mirem enrere, és per recordar qui som.
Anar per lliure té l’avantatge que no depens de ningú.
Jordi: La llibertat és una de les coses de les quals més gaudim. El primer que volem és passar-nos-ho bé. I ho intentem.
Com ho feu?
Jordi: Per exemple, aquest dissabte fem un festival a casa amb el dj Mirko. La nostra política es basa en el fet que el 95% de les decisions que prenem les consensuem. Cadascú diu la seva i les valorem. I potser algú té una idea molt bona i el felicites.
Al final s’ha de cuidar tot.
Jordi: Des de la trucada que arriba fins anar a no sé on. Però d’una forma natural. És com som. Ens interessen els vins i les persones, i no perquè quedi maco, sinó perquè és on ens dirigim.
La feina hauria de ser més humana?
Jordi: A la feina i a la vida és important donar el que voldries rebre. Per això cuidem una jerarquia més propera i tenim com a prioritat passar-nos-ho bé. Perquè si no t’ho passes bé, entres en una roda de vicis que porten a llocs que no interessen.
Passar-t’ho bé a una feina sembla una excepció.
Jordi: Aquí també hi ha dies grisos. Però llavors és quan ens animem els uns als altres.
Mirko: Sí, a més, els diners tampoc són la prioritat.
Quina és la prioritat?
Mirko: Viure el món del vi des de la nostra manera de ser. Estimar el que fem i gaudir-ho però en tots els aspectes, des que busquem els productes fins que obrim l’ampolla de vi. I el retorn econòmic, si fas la feina bé, ja vindrà.
I encara és més beneficiós.
Mirko: Els diners no han estat ni el primer, ni el segon ni el tercer motiu. Primer has de donar amor al que fas.
La base és estimar el que fas?
Jordi: Totalment. Mantenir la il·lusió és imprescindible. Seguim emocionant-nos amb cada ampolla quan acabem l’anyada.
Mirko: Vam estar junts a la Ribera del Duero el cap de setmana passat. I només per la il·lusió d’aturar-te a un restaurant a Sòria i menjar cochinillo i beure vins d’allà, ja érem les persones més felices del món.
El món dels vins està més a prop de la gent gran que de la gent jove.
Mirko: És l’assignatura pendent del món del vi. El consum de vi va lligat al benestar social que viu el país. El vi té un preu i, per a mi, encara es paguen poc certs vins. Per trobar alguna cosa interessant t’has de gastar uns deu euros. El vi encara es veu com un producte de luxe.
Quines assignatures més hi ha pendents?
Jordi: Augmentar el consum i la coneixença dels productes de proximitat que es fan a Catalunya. Encara hi ha un patrimoni arrelat i ens porten molts anys d’avantatge els vins de La Rioja i Ribera, perquè en el seu moment van ser pioners i aquí pel que fos no ho érem. La segona seria estimar molt més el que fem aquí i ajudar els productors d’aquí.
Mirko: Una altra part important és que el viticultor, que és qui cuida la terra i té el patrimoni del paisatge, dels raïms i de les plantes, ha de ser més valorat, respectat i pagat en funció de la seva feina. Cal reconèixer més les feines dels altres: des del pagès fins al qui ho ven. Tothom ha de tenir la part del pastís que li toca.
Què heu après?
Mirko: Equivocant-nos hem après a millorar. A tenir paciència. A escoltar. A fer un pas enrere per fer-ne dos endavant.
Jordi: I que si ets coherent amb el que fas i tens respecte pels altres, amb paciència tot arriba.
Foto: Gemma Ventura
