Què s’amaga darrere el teló? és un curs que tindrà lloc del 10 al 14 de juliol dins la programació d’Els juliols de la Universitat de Barcelona. L’objectiu és donar a conèixer com és una producció teatral des de diferents punts de vista. Els participants es podran endinsar dins la realitat escènica actual a partir de l’obra Bodas de Sangre, que la Perla 29 està oferint a la Biblioteca de Catalunya, i entendre l’engranatge que queda a la rereescena.
“Quan algú arriba al teatre veu el resultat d’un procés de treball sovint apassionant que ha portat a un equip de professionals a posar-se d’acord en explicar una història (un fet, un pensament, una idea…) i en la manera com s’explica. Desgranar quin és aquest procés, quines tasques amaga i desvetllar-vos els diferents llenguatges que participen en aquest resultat final, ens sembla una manera interessant d’aconseguir una mirada o experiència més rica sobre qualsevol fet escènic.” Ho assegura Anna Madueño, cap de comunicació de la Perla 29 i organitzadora d’aquesta proposta.
Descobrim com viuen allò que hi ha davant i darrere del teló professionals del món del teatre que impartiran sessions en aquest curs.
1. Anna Madueño: Explicar al món el que s’amaga rere el teló és la meva feina. M’apassiona com es construeix una proposta escènica, com tots els elements es van relacionant i regalant de manera generosa el millor d’ells mateixos per aconseguir un resultat artístic, una proposta concreta que té una durada i una escenificació. Poder transmetre tot això i fer-ho arribar als possibles espectadors és la meva feina i una enorme responsabilitat.
2. Berta Riera, figurinista: Darrere el teló hi ha una mena de llimb on tot de petites ànimes estan a punt per fer funcionar l’escena. Intèrprets i tècnics, però també peces de roba i tota mena d’estris, es mouen i canvien de posició al llarg de la funció; surten a escena i prenen entitat. La funció del vestuari és la de caracteritzar i donar entitat als personatges: situar-los en una societat, en un entorn. Ens parla de la classe social, del clima, d’una època, d’oficis… Però també d’un estat d’ànim, de caràcter, de sexualitat. Per tant, per mi, construir un vestuari vol dir treballar el personatge abans que ho facin els intèrprets, però també durant el procés d’assajos, acompanyant a les actrius i els actors en el seu procés de creació. Que tan sols una mantellina pugui representar tota una manera de fer i de relacionar-se d’una mare i, en extensió, de tota una època, només és possible amb la complicitat i el joc dels actors i el director.
3. Gaston Gilabert, professor del departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació de la Universitat de Barcelona: A part de preguntar-nos què s’amaga darrere el teló, també ens hauríem de preguntar què s’amaga davant el teló. Tradicionalment els estudis d’Art dramàtic s’han fixat només en què passa sobre l’escenari i darrere el teló sense tenir en compte que no hi ha obra d’art sense la mirada de l’espectador. Però La Perla 29 és conscient que el públic és qui tanca el cercle de la producció de significat i a Bodas de Sangre constantment llença cables que procuren –i aconsegueixen– la connexió amb el públic d’una manera crua i lírica a la vegada.
4. Cesc Pastor, cap tècnic: El muntatge de Bodas de Sangre ha sigut força intens. Prèviament a l’inici del muntatge, es treballa colze a colze amb producció i amb direcció artística dissenyant els equips de muntatge i de funció, estant molt atent a l’evolució de la proposta artística i intentant atendre les necessitats del muntatge en cada moment. Un cop resolta la disposició de l’espai, tot es va desencadenar molt ràpid. L’altra part important ha sigut el treball amb els dissenyadors de llum, vídeo i so: hem intentat atendre’ls el millor possible i tot i la dificultat que presentava la proposta, el resultat ha sigut molt bo i estem molt contents de la resposta del públic i de la feina feta.
5. Blanca Arderiu, cap de producció de La Perla 29: Darrere el teló, al racó més fosc del teatre, s’amaga una persona que gestiona, organitza i harmonitza tot els recursos necessaris perquè un espectacle vegi la llum. Vetlla pel procés creatiu des del punt de vista econòmic, logístic i laboral per a garantir la viabilitat del projecte, dona la mà als artistes perquè puguin fer la seva feina sense dificultats, mantenint sempre els peus a terra. La producció és una altra plataforma de creació paral·lela a l’artística. Crea l’estructura necessària perquè fins i tot un cavall pugui galopar!
6. Damien Bazin, dissenyador de so: Des d’un punt de vista del disseny de so, darrere el teló s’hi amaguen dos vessants. Una vessant creativa que consisteix en la creació d’un espai sonor que serà segons els criteris artístics convinguts amb el director d’escena: la prolongació de l’espai dramatúrgic de l’obra, de l’espai emocional dels actors i de l’espai escenogràfic. I d’una altra banda, una vessant més aviat tècnica que pren en compte totes les necessitats materials per fer arribar de manera òptima l’espai sonor i, si convé, fer arribar la paraula. En el cas de Bodas de sangre, ens hem concentrat en la part tècnica del disseny, on l’objectiu era fer arribar la poesia de Lorca a tots els espectadors de la platea tenint en compte les característiques de l’espai escènic: un públic disposat a quatre bandes al voltant dels actors, la distància de joc entre els actors… I mesclar la paraula amb la música en directe, que va resseguint el text.
7. Francesc Isern, dissenyador audiovisual: Darrere el teló és on posem els ulls per a crear un bon coixí visual per al muntatge. L’espai visual (o les projeccions) és a mig camí entre l’escenografia i els llums, disciplina on proposem i investiguem diferents opcions per a expressar, potenciar i acompanyar la peça teatral. És un ingredient força nou per a un llenguatge tan antic i ritual com és el teatre; cal afinar i no deixar-se endur per l’efectisme i la potència de les seves possibilitats. Al ser interdisciplinar, cal treballar en equip durant tot el procés: direcció, actors, vestuari, llums, so… Donant sentit al procés creatiu; al teatre de companyia.
8. Enric Ciurans, professor del departament d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona: És curiós que m’ho preguntin els de la Perla que no fan mai servir telons als seus espectacles perquè no conceben el teatre com un dispositiu frontal: amb teló, platea i altres. Però d’una manera o altra, el teló sempre hi és, al teatre: el fosc, el silenci, el buit de l’escena no són més que formes del teló. Per a mi la idea és un teló vermell que s’obre i darrere apareix la sorpresa, allò que l’artista vol ensenyar. Em remet a la idea brossiana de truc, de meravella. El teatre té aquesta capacitat de transportar-nos i el teló és aquesta separació entre nosaltres i el món del creador. Aquest invent dels romans encara ens interroga, ens inquieta, ens fascina. Darrere el teló hi ha els mons que els artistes ens mostren, ens fan accessibles, ens ensenyen. Potser el teló no és important, i sí que ho és allò que amaga.
9. Nora Navas, actriu: Si considero aquesta, des del meu punt de vista, la professió més maca i excitant del món, és pel que s’amaga darrere el teló. Pel procés de creació, pel moment en què no hi ha res, només un text meravellós i unes persones que no es coneixen que treballaran juntes per aixecar l’edifici, per aixecar el teló. La família es va formant amb la creació, la necessitat que tenim uns dels talents dels altres fa que cadascú de nosaltres siguem una peça única i imprescindible per tal que el dia que el públic compri la seva entrada i segui a les cadires pugui gaudir del millor espectacle. Però aquesta conjunció, aquesta família, no sempre es crea, s’han de donar molts factors perquè això passi. Però amb Bodas de Sangre ha passat i com! Cadascú de nosaltres ha buscat, creat, experimentat al costat de l’altre amb una implicació que mai havia viscut. Nosaltres, els actors, som peces que ens han d’il·luminar, amplificar i vestir mentre anem trobant el to de l’obra. La sensibilitat amb què ho fan els tècnics d’aquest muntatge ha estat un luxe. Saber com funciona aquest engranatge i cada moviment que fem dia a dia durant pràcticament dos mesos és un misteri, una meravella, però quan mires enrere saps que el castell de sorra porta una bona base. I aquesta base s’ha fet entre moltíssima gent, tots a favor d’un text, a favor d’una història.
10. Marc Serra, regidor de la Perla 29: Cada producció és una petita ciutat, un petit món, un petit un univers que si no s’ordena pot esdevenir caòtic. El regidor no és especialista en res concret i a la vegada ho és en tot, per això s’encarrega d’ordenar aquest possible caos. Ha de procurar que tot funcioni i vetllar pel bon funcionament entre totes les parts; actors, directors, tècnics, dissenyadors, públic… I en aquest cas, inclús un cavall!
11. Tu, espectador: Et quedaràs només davant el teló?
