Proposta

«Ja n'hi ha prou que ens tanquin portes per ser de la Mina»

Un projecte impulsat per joves vol estripar els prejudicis que s'associen al barri

| 30/07/2017 a les 15:32h
Especial: Propostes
Arxivat a: Biblioteca, Proposta
"A vegades quan busques un treball a fora, només de dir que ets de la Mina i ets gitana, ja et miren diferent. Els àrabs i els gitanos encara carreguem molts prejudicis i ens trobem allò de: "No t'ajudem a estudiar perquè com que ets gitana, et casaràs aviat". I per què? La vida gitana no és així. Qui es casa jove és perquè vol". Ho diu la Noemí (20 anys). Al seu voltant la Cristina (20 anys), la Chari (18 anys), la Míriam (22 anys) i la Lorena (23 anys) fan que sí amb el cap. 


Un punt de trobada

Estimar, escoltar i respectar. Aquests són els tres verbs que les cinc noies han conjugat mentre miraven els ulls de tots els prejudicis que els han condicionat la vida. I ho han fet formen part de l'associació Un present per un futur, un projecte de Nodos que, impulsat per la Generalitat de Catalunya i l'Obra Social La Caixa, pretén transformar la Mina. Com? Des del motor dels joves, amb un equip de psicòlegs i treballadors socials i amb un objectiu clar: dignificar el barri i les persones que hi viuen. 


Mirar endins per entendre el que hi ha a fora

"El primer que han après ha estat a valorar-se elles mateixes. Es van dibuixar les seves emocions en unes constel·lacions. I vam veure que de vegades no és que no vulguis fer una cosa, és que hi ha alguna cosa que t'ho impedeix. Elles carregaven un sentiment d'inferioritat. Repetien allò de: «Jo no puc, no sé fer-ho, tinc por. Què ens diran? Com ens veuran?»" Ho explica la directora del projecte, Ariadna Salvà. Per tant, el primer pas va ser identificar què necessitaven canviar per poder avançar.


Pesos, etiquetes i portes

"La majoria de persones que parlen de la Mina només veuen delinqüència, robatoris. Qui creu en aquests prejudicis és perquè mai l'ha trepitjada. Per això convido tothom a venir i després opinar". La Noemí i les seves companyes tenen clar que encara hi ha molts panys per obrir. I que la millor clau per fer el tomb és la il·lusió i les ganes de ser. Però també reivindiquen la urgència de deixar de generalitzar i de començar a valorar cada persona pel que és. 


Trobar la força

"Hi ha moltes dones que tenen complexos, depressions. Es casen aviat i no estudien. No es valoren prou a elles mateixes. Hi ha qui no ha anat a l'escola, o qui la va deixar i hi vol tornar, però li fa vergonya per l'edat". Després d'aquest procés d'apoderament, en aquest projecte han nascut activitats relacionades amb la música i el futbol. Però elles cinc s'han format per donar una classe de fitness a la setmana a dones que necessiten desconnectar de tot per connectar amb elles mateixes, mentre també els cuiden els fills. És així com a través del cos i de la reflexió tindran un lloc on poder-se expressar, on escoltar-se les unes a les altres, on compartir pors i somnis i on obrir-se a poc a poc. 


Dibuixar identitats

La Noemí, la Cristina, la Rosario, la Míriam i la Lorena tenen un repte: donar el que han rebut. Encomanar les ganes de viure, de formar-se i créixer. D'espolsar les pors per eixamplar les oportunitats: "Els hem de donar exemples. Una de nosaltres està estudiant estètica, dues arqueologia, una un cicle sociosanitari i una altra educació infantil. Som gent treballadora que vol anar endavant. Ja n'hi ha prou que ens tanquin portes per ser de la Mina".

COMENTARIS

Compartir
Una mestra , 31/07/2017 a les 22:04
+9
-1
El millor record quan tenia 26 anys ,ara gairebé en portes de la jubilació ,va ser la meva experiència com a mestra d'educació infantil en una escola on la majoria d'alumnes eren d'etnia gitana . Va ser molt gratificant i enriquidor poder viure i compartir les seves experiències.
A dia d'avui el meu somni seria veure aquelles criatures, que de ben segur, tots són pares de família .
Gràcies a tots vosaltres, per haver pogut ser una mestra de gitanos !!
Empoderar-se
M.J Gòdia, 01/08/2017 a les 11:19
+3
-0
Molta sort en aquest interessant projecte.Jo també vaig treballar en una escola on la majoria eren nens gitanos.Tot i que hi havia també molta diversitat entre ells el pes de la cultura era important i a sovint limitava el que es podia fer amb els bens i nenes .El que em va agradar més era la força de la familia i el respecte pels grans.El que no em va agradar era que malgrat els esforços per fer entendre la importància d 'estudiar i fer un projecte de vida per millorar, la majoria d' alumnes i especialment les noies abandonaven l' institut deixant de banda els estudis i creient que la seva funció com alumnes havia acabat perpetuant així la idea que a elles no els hi calia estudiar que tot estava ja predestinat i lligat.Per això trobo molt ineressant el projecte.Ànims i molta sort en les vostres carreres ,que sapigueu transmetre als vostres i a la societat en general que no hi ha limits,que tot pot canviar i que la satisfacció d'aprendre és molt gran i gratificant sobretot si podeu després treballar .

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Sant Feliu Sasserra celebra la «XVIII Fira de les Bruixes»
01/01/1970
El Museu de la Garrotxa mostra l'obra de l'escultor
01/01/1970
El Palau Robert mostra l'obra de l'alemany Wiedenhöfer
01/01/1970
La Maleta de Portbou i La Perla 29 programen unes jornades de teatre i filosofia
01/01/1970
L'activista diu que «el feminisme blanc i burgès és el més representat»
01/01/1970
Descobrim els films més especials de la realitzadora
01/01/1970
La Fúria Feminista llança una campanya per deixar enrere les relacions tòxiques
01/01/1970
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»