Hi ha cançons que se t’arrapen com una mala cosa des de la primera vegada que les sents i ja no et deixen anar mai. Trenta anys després, la interjecció repetida “Hey now, hey now…” és com un interruptor que m’activa una resposta automàtica: “Don’t dream it’s over“.
Al VOSC us portem l’èxit més gran de la banda australiana Crowded House amb la interpretació que en van fer en el seu concert de comiat, el 24 de novembre de 1996, a Sydney. Va ser, a més, l’última cançó del concert i l’última per tant que van tocar tots junts abans de separar-se, i es nota a les cares i, sobretot, als ulls, dels quatre membres del grup.
No somiïs que s’ha acabat
Pots ser lliure a dins, pots ser-ne a fora
prova d’aturar una inundació amb un got de paper
Hi ha una batalla al davant, tantes batalles es perden
però mai no veuràs el final del camí
mentre viatgis amb mi
Escolta’m, escolta’m
no somiïs que s’ha acabat
Escolta’m, escolta’m
quan el món s’acosta
arriben ells, arriben ells
per aixecar un mur entre nosaltres
però sabem que no se’n sortiran
Ara empento el meu cotxe, hi ha un forat al sostre
el que tinc em fa sospitós
però no hi ha cap prova
Al diari d’avui, històries de guerra i destrucció
però tu saltes directament a les planes de la tele
Escolta’m, escolta’m
no somiïs que s’ha acabat
Escolta’m, escolta’m
quan el món s’acosta
arriben ells, arriben ells
per aixecar un mur entre nosaltres
però sabem que no se’n sortiran
Ara torno a caminar al ritme d’un tambor
i conto les passes fins a la porta del teu cor
Al davant només ombres a penes mostren el sostre
he de conèixer la sensació d’alliberament
Escolta’m, escolta’m
no somiïs que s’ha acabat
Escolta’m, escolta’m
quan el món s’acosta
arriben ells, arriben ells
per aixecar un mur entre nosaltres
però sabem que no se’n sortiran
No deixis que se’n surtin (escolta’m, escolta’m, escota’m, escolta’m)
Escolta’m, escolta’m
No deixis que se’n surtin (ja venen, ja venen)
No deixis que se’n surtin (escolta’m, escolta’m, escota’m, escolta’m)
Foto: Kalyan Chakravarthy
Don’t dream it’s over
There is freedom within, there is freedom without
Try to catch the deluge in a paper cup
There’s a battle ahead, many battles are lost
But you’ll never see the end of the road
While you’re traveling with me
Hey now, hey now
Don’t dream it’s over
Hey now, hey now
When the world comes in
They come, they come
To build a wall between us
We know they won’t win
Now I’m towing my car, there’s a hole in the roof
My possessions are causing me suspicion
but there’s no proof
In the paper today tales of war and of waste
But you turn right over to the T.V. page
Hey now, hey now
Don’t dream it’s over
Hey now, hey now
When the world comes in
They come, they come
To build a wall between us
We know they won’t win
Now I’m walking again to the beat of a drum
And I’m counting the steps to the door of your heart
Only shadows ahead barely clearing the roof
Get to know the feeling of liberation and release
Hey now, hey now
Don’t dream it’s over
Hey now, hey now
When the world comes in
They come, they come
To build a wall between us
We know they won’t win
Don’t let them win (hey now, hey now, hey now, hey now)
Hey now, hey now
Don’t let them win (they come, they come)
Don’t let them win (hey now, hey now, hey now, hey now)
Neil Finn (1986)
