Foto: atacamaki
Havíem anat de vacances però tots feien vacances menys jo, perquè havia suspès el curs, que la mare deia, mira que suspendre el curs, perquè normalment suspenc alguna assignatura, però aquest cop era el curs sencer, i allò era massa, però també per a mi, què es pensaven, si jo havia de repetir i començar al setembre amb nens un any més petits, però semblava que ningú no pensava en això, que estaven més preocupats per les vacances, i el pare va dir, contractem una minyona, i la mare va dir que era una bona idea, quan normalment les idees del pare mai no ho són, però es veu que aquesta sí, ves per on. I llavors van contractar la minyona, que no només m’havia de cuidar, sinó que havia de ser la meva professora, fer-me repàs durant tot l’estiu, mentre la meva família feia vacances, una cosa d’allò més injusta, però com que era una bona idea del pare, doncs res, amb la professora i minyona, que a sobre era una noia que parlava anglès, i la mare li va deixar dit que no em parlés mai en català, que sempre en anglès, i la meitat de les coses no les entenia perquè a mi l’anglès és una llengua que no m’agrada, això ja són gustos. La minyona s’avorria tant o més que jo, perquè era una noia jove i el que volia era tirar-se a la sorra de la platja i quedar-s’hi hores i cremar-se, com feien totes les noies aquell estiu, la meva germana també; però ella s’havia de quedar a la casa amb mi i només la deixaven anar a la piscina de la comunitat quan jo acabés els deures del matí, uns deures que m’havia de posar ella i que els primers dies eren molt difícils i les següents setmanes ja va entendre que no podria anar mai a la piscina si no me’ls posava més fàcils i si de tant en tant no em parlava en català, perquè a mi l’anglès, de veritat, no és que no vulgui, és que no m’agrada; però igualment tenia poca estona, fins a l’hora de dinar, i sempre semblava enfadada, perquè ja em diràs quin pla d’estiu, que jo més que ningú l’entenia, però la noia em mirava amb malícia, i si no dic el seu nom és perquè la cosa que menys m’agrada de l’anglès és haver de pronunciar, no hi tinc traça, escolta’m, hi ha gent que no sap nedar i jo sí que en sé, sóc millor per saber nedar?, doncs no.
Per sort, les vacances van acabar de cop no sé ben bé per què, encara no ho sé; tan bona idea i mira, marxàvem a corre-cuita; la mare va recollir-ho tot una tarda i va dir, tornem a casa, i vam tornar i va dir que tot havia estat per culpa meva, per haver suspès o ser un inútil, i jo no sabia de què parlava, i la meva germana em va mirar i va dir, joder…, i el pare va dir, ho sento fill, i tots semblava que sabien què havia passat menys jo, i la minyona mentre la mare recollia seia en una cadira de la cuina, i li vaig preguntar si tenia idea de per què les vacances s’acabaven, i això que per a mi no eren vacances. Llavors va dir, ho veus?, si no fossis un nen…, i això sí que em va fer mal, que la noia pensés que jo era un nen, i el pare va venir i li va dir, sense mirar-me ni res, la meva dona pregunta si em denunciaràs, i ella va dir que no, que també ho havia volgut, i el pare va dir, ens hem equivocat, i ella va dir, sí, i tot s’ho deien en català, i la mare no la va renyar i a ningú semblava importar-li que jo no hagués après a pronunciar bé l’anglès aquell estiu.
