Així miro el món

La Rambla, el passeig dels turistes

14 fotografies de Marc Javierre mostren la transformació d'un lloc emblemàtic de Barcelona

| 10/08/2017 a les 10:43h
Especial: Així miro el món
Arxivat a: Passadís, Així miro el món
"El Teatre Principal, on hi havia el club de billar més important de Barcelona, ja està tancat. La llibreria Canuda és un Mango; la Casa del Libro, el Museo del Jamón. Els antics quioscos ara són basars gegants de souvenirs". Ens ho explica el fotoperiodista i documentalista Marc Javierre (Barcelona, 1973), autor de l'assaig fotogràfic Tourist Walk, que serà exposat del 5 d'octubre al 25 de novembre a la galeria fotogràfica Il Mondo, amb el títol Tourist Walk, Barcelona ciudad de vacaciones.

«El 2000 vaig anar a viure al Raval i vaig marxar-ne el 2011, que és quan el pes del turisme era més evident. Aquest projecte va començar el 2010. Les fotos les faig de dia, hi ha actituds desfasades, però no busco les borratxeres sinó ensenyar què provoquen aquestes aglomeracions. Ara la situació ha canviat moltíssim, però la idea és la mateixa: gent que atreta per la idea del turisme massiu, dels vols i hotels barats, omplen ciutats com Barcelona visitant alguna cosa que al final acaba sent desagradable. Perquè al cap i a la fi tota aquesta gent està a la Rambla fent coses que no tenen sentit, o que no els aporta res que no puguin fer en una altra ciutat. Està ple de Mangos i els cobraran 12 euros per una cervesa dolenta. Si busquen la identitat de Barcelona, aquí no la trobaran perquè s'ha despersonalitzat.

Vaig molt a París, perquè la meva mare és d'allà i al metro he sentit converses de gent que deia: "Ja tens el teu bitllet per anar a Barcelona? És que és tan barat que em costa menys anar-hi un cap de setmana que quedar-me a París". I l'alcohol aquí és molt més econòmic en comparació a França, després hi ha el tema de la prostitució. Hi ha moltes claus que fan que el turisme arribi a uns extrems impensables. 

Hi ha una guia francesa que fa publicitat de la Rambla dient que: "És l'avinguda més vibrant de la ciutat, on els barcelonins baixen fins al mar creuant una explosió de vida." Però la realitat és que només hi ha turistes. Aquest lloc tan emblemàtic ara està completament abandonat pels seus habitants. Els comerços i edificis tradicionals s'han transformat en hotels, apartaments turístics, botigues de souvenirs de baixa qualitat, restaurants franquícia, menjar ràpid, pubs. Els visitants alimenten una gran quantitat de comerços i hotels que viuen només del seu pas fortuït i massificat. Amb aquest assaig fotogràfic, reflexiono sobre com el passeig dels barcelonins s’ha convertit en el passeig dels turistes.

Caldria plantejar-nos què estem fent. Ara hi ha el tema de la turismofòbia, però per a mi no existeix. No tinc res en contra de les persones, però sí en contra del negoci que s'ha muntat al seu voltant. L'objectiu és clar: salvem els turistes i salvem els veïns i veïnes de Barcelona.»


1.

Foto: Marc Javierre



2.

Foto: Marc Javierre



3.

Foto: Marc Javierre



4.

Foto: Marc Javierre



5.

Foto: Marc Javierre



6.

Foto: Marc Javierre



7.

Foto: Marc Javierre



8.

Foto: Marc Javierre



9.

Foto: Marc Javierre



10.

Foto: Marc Javierre



11.

Foto: Marc Javierre



12.

Foto: Marc Javierre



13.

Foto: Marc Javierre



14.

Foto: Marc Javierre

Contingut relacionat

14/02/2017

COMENTARIS

La meva Barcelona
Núria Millan Carreras, 11/08/2017 a les 18:34
+9
-1
Barcelonina de soca arrel... Em fa pena perdre-la sino la cuidem..
La meva tieta Angelina als anys 50 regentava un estanc a Les Rambles al Arc del Teatre...per on havia passat Manolete i la mateixa Lola Flores... on ja fa molt de temps vénen samarretes falses del Barça entre altres " pongos" inútils...
El meu tiet Tomàs en el Panams... en el món de la nit... jo tot això ho he sentit explicar a la familia..
Història de la nostra ciutat.... que sino cuidem desapareixerà com el fum per entre aquests carrers emblemàtics, plens de turistes ignorants amb ganes de paella infumable i cevesa barata.
No es tracta de buscar culpables però sí de posar-hi remei, no?
No perdem l'esperança....
Més fotos
Marcel Albet Guinart, 13/08/2017 a les 08:53
+2
-0
Hola,
Felicitats pel reportatge, també he fet algunes fotos, si les voleu veure:




TERCER MON
JAVIERANGELES, 17/08/2017 a les 13:38
+1
-0
MUCHOS TURISTAS QUE LLEGAN A BARCELONA SE CREEN CON DERECHO A TODO.
SE COMPORTAN DE UNA MANERA QUE EN SU PROPIO PAÍS NO SE LO PERMITEN. CREEN QUE VIENEN AL TERCER MUNDO DONDE SU DINERO LO PUEDE TODO Y NOSOTROS LES DEJAMOS HACER. LA POLICÍA LES PERMITE IR SEMI DESNUDOS AL ENTRAR EN LA IGLESIA DEL PINO, A DEJAR LAS BOTELLAS DE AGUA VACÍAS, LOS VASOS DE PLÁSTICO LAS SERVILLETAS...TODOS SUS DESPERDICIOS EN LA CALLE Y ENCIMA SE RÍEN EN TU CARA SI LES LLAMAS LA ATENCIÓN. HASTA LOS 22 AÑOS VIVÍ EN LA CALLE CADENA Y ESTOY ENAMORADO DE BARCELONA PERO, AHORA , SOLO VOY CUANDO CUANDO ES NECESARIO. ME VUELVO A MI BARRIO DE L´HOSPITALET CON UNA SENSACIÓN DE FRUSTRACIÓN Y DE PENA POR UNOS PASEO QUE NUNCA MAS VOLVERÁN POR LA BARCELONA DE MI INFANCIA. DEPENDER DE UN TURISMO TAN MEDIOCRE NO FACILITARÁ NUESTRA POSIBLE INDEPENDENCIA. LA CIUDAD DE LAS MALETAS.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Un projecte impulsat per joves vol estripar els prejudicis que s'associen al barri
01/01/1970
El DeltaChamber Music Festival homenatja la música de cambra
01/01/1970
El Festival de Sitges celebra mig segle de vida amb una exposició
01/01/1970
El CCCB impulsa un cicle de cinema a la fresca per trencar estereotips de gènere
01/01/1970
«Si un gat negre es creua en el teu camí, vol dir que l'animal va cap a algun lloc»
01/01/1970
Un anunci sobre el futur possible d'una nena que comença l'escola
01/01/1970
Una animació ens convida a avançar per la vida malgrat tots els malgrats
01/01/1970
Oriol Broggi dirigeix una versió de «Bodas de sangre» de Lorca amb un cavall a l'escenari