La vida té vida pròpia

Enllà del dir

Que quan vas morir-te, vaig necessitar tant estimar encara més

| 11/08/2017 a les 20:43h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, La vida té vida pròpia

Foto: Markus Koller

 
Ella ha dit "vaig a dalt a escriure una carta" i jo he pensat que te'n devia una, no perquè tu me l'haguessis demanada, sinó perquè jo necessitava escriure-te'n una, a mà, amb bolígraf blau i DIN-A4, i dir-t'ho tot. Dir-te l'amor i l'arrel, la branca nua, l'esqueix i la por. Escriure't enredada en mi com l'heura que abraça el mur i s'hi empelta, com el tronc de l'arbre completament fos en la roca. Escriure't per dir-te que he entès que amb tu l'amor va ser nuclear, radical, incondicional. Que quan vas morir-te, vaig necessitar tant estimar encara més, abocar-me del tot, submergir-me, gairebé ofegar-me, perquè de cop no sabia què fer-ne, d'aquell estimar que se m'havia quedat orfe. Que d'ençà del teu anar allunyant-te durant anys pels laberints del seny ja no he sabut mai més viure només rebent, viure només esperant. Que ho he entès, avui. Enllà del dir i a través del cos. I que només cal ser. Sempre i radicalment. Només cal ser.



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Contingut relacionat

16/11/2017
10/11/2017
27/10/2017

COMENTARIS

Enllà del dir
Lita Palomera, 13/08/2017 a les 12:47
+1
-0
Llegir-vos és apassionant! Gràcies.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La Fundació Carulla parla sobre refugiats climàtics
01/01/1970
La Fundació Mapfre inaugura una nova exposició d'imatges del segle XX
01/01/1970
14 propostes de La Quinzena metropolitana de dansa
01/01/1970
Arts Santa Mònica recull diferents perspectives sobre la nostra memòria col·lectiva
01/01/1970
Una animació mostra com la música fa possible l'impossible
01/01/1970
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
01/01/1970
14 propostes de La Quinzena metropolitana de dansa
01/01/1970
Un anunci contra els tabús ensenya que la sang de les dones és sempre vermella