Tast editorial

La vida que escric

Quedar amb els que estimes i fugir dels que et fan la vida impossible t’acosta bastant a la felicitat

Entusiasme sospitós

| 12/08/2017 a les 11:13h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, tastr editorial, tast editorial, Carles Capdevila
El periodista Carles Capdevila va néixer als Hostalets de Balenyà el 13 d'agost del 1965 i va morir a Barcelona l'1 de juny del 2017. El recordem amb el pròleg del seu llibre La vida que aprenc.
 

Foto: Alon


Prou sé que la vida s’aprèn vivint-la, a vegades a patacades, però mirar d’endreçar els aprenentatges per escrit els consolida.

En aquesta vida he après que alguns som tan passerells que necessitem un ultimàtum dels grossos per prioritzar de debò. I que quan prioritzes de debò, t’agafa un atac de lucidesa que donaries les gràcies al puto ultimàtum. 

Que la gent que en circumstàncies normals ja és extraordinària, en casos extraordinaris aconsegueix el miracle que tot sembli normal. Que no hi ha elogi més gran que ser acusat d’ingenu per un cínic.

Que res cura més que saber-te i sentir-te estimat. I que a prop de la gent que pateix, reps un munt de lliçons de dignitat.

Que fer veure que no passa res accelera el que no vols que et passi. I que una decisió tan simple com quedar amb els que estimes i fugir dels que et fan la vida impossible t’acosta bastant a la felicitat. 

Que perdre la por a coses absurdes és una delícia, llàstima que hagis hagut de passar per una por més gran i gens absurda. I que els sentiments bonics per la gent que ens importa ens els hem d’expressar a la cara més sovint.

Que quan la vida es complica, es multipliquen les oportunitats d’aprendre de persones increïbles. I que no hem de desaprofitar cap bona ocasió per riure, plorar o fer-nos una bona abraçada.

Que acceptar les limitacions té un punt dolorós i un altre d’alliberador. Et pots abocar en cos i ànima al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds.

Que quan es tanca una porta s’obren soletes un munt de finestres. Que l’amabilitat pot ser la idea més revolucionària. Que en lloc de maleir-nos els ossos caldria celebrar aquest esquelet que ens aguanta.  

Que hem vingut aquí, tot i que ho dissimulem massa bé, a estimar i ser estimats, i per tant, a cuidar-nos. Que calen metges i mestres amb visió de capçalera, que en lloc de dedicar-se al trosset assignat i prou, siguin capaços d’agafar distància i tenir cura de persones senceres, de cap a peus.

Que la persona amb qui no et sàpiga greu plorar i que et faci la companyia adequada és per força un molt bon amic.  

Que sense confiança no hi ha motivació, perquè confiar sovint dona més fruit que vigilar.

Que em sedueixen els voluntaris que penquen. Els que saben que tot és un desastre i tot pot anar ben malament. I per això s’arremanguen. I mantenen la ingenuïtat necessària per creure que podran. Perquè sense confiança no hi ha convicció i sense convicció no hi ha resultats i sense resultats no hi ha motius per mantenir la il·lusió.

Que prioritzar vol dir descartar. Per poder dir el sí entusiasta i possible hauràs de dir el no contundent i desculpabilitzat al que no hi cap.

Que el pitjor de la por és quan ens fa de pilor, quan s’instal·la al volant. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure.

Que som més el que fem que el que diem, som més el que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem. Que l’educació és l’art i ofici sublim d’aprendre’n mentre s’ensenya i d’ensenyar-ne mentre s’aprèn.  

Que ens cal més mala llet i més esperança. Ens convé assenyalar i denunciar els culpables, mirar-los als ulls, no assumir que això toca, mostrar-los tota la ràbia que sentim. I simultàniament anar arreglant amb les mans el dia a dia, des de l’inconformisme, amb ambició i amb la certesa absoluta que és possible.

Que la bellesa és en la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat des de l’amor incondicional i l’alegria de viure.  

Que l’optimisme és sempre l’opció més recomanable i, quan van mal dades, és imprescindible. 


 






 La vida que aprenc



 © Carles Capdevila
 © Arcàdia, 2017

COMENTARIS

Com sempre meravellós
Mariàngels (Santpedor), 13/08/2017 a les 09:57
Interessant
+74
-6
Gràcies, Carles, pel teu optimisme i per seguir il·luminant-nos!
Conèixer
Daniela, 13/08/2017 a les 10:12
+12
-9
Em va agradar el regal de la avia el dia de reis la vida que aprenc .d'aqueste manera et vaig conèixer estic agraïda.
Artistes de les paraules.
Anònim, 13/08/2017 a les 11:14
+22
-3
M' ha costat molt acabar de llegir l' article per culpa de les llàgrimes.
No deixis de recordar-nosmai els seus articles.
Sòn lliçons de vida.
T'anyoro
María José Gilberte van der Kroon, 13/08/2017 a les 11:52
+36
-2
Sé que faig faltes quan escric en catalá perque n'estic aprenent, pero veig que hi ha molts catalans que tambè en fan moltes, aixi que segueix.ho Aquet llibre está a la meva tauleta de nit, per recordarme qu'el tinc que mirá de tant en tant, per sentir que no soc "una dona rara" sinó que soc coherent amb el que penso y sento. M'agrada mirar als ulls a la gent, les abraçades "de oso" que segons veig fan por, sortir al carrer quan cauen trons pluja y llampega, pero la intensitat sembla qu'está passada de moda.
Aquesta tarde de diumenge llegiré algún trosset del teu llibre per assegurarme, que val la pena
"Ser rara" o com altres diuen "emocionalmente complicada"
Carles alla on siguis, GRACIES DE TOT COR
Meravellós !!
M. Àngels, 13/08/2017 a les 12:40
+10
-2
T, agraeixo de tot cor aquestes paraules, estic passant uns moments molt durs per aquesta malaltia d,una persona molt jove i molt estimada.Una forta abraçada allà on siguis Carles.2
Et restaré eternament agraïda
Lita Palomera, 13/08/2017 a les 12:58
+4
-3
Ets un mestre, Carles. Allà on siguis faràs feina bona. Gràcies!
Vull seguir celebrant...
Anònim, 13/08/2017 a les 13:38
+10
-1
... que fa 52 anys la vida ens va donar el Carles i, tot i q ha marxat massa aviat, sempre el sentirem molt aprop...
La vida que aprenc
EmiEmilia, 13/08/2017 a les 13:46
+11
-0
La Vida ens ensenya només si volem aprendre. La decisió és nostra. Carles Capdevila, sens dubte es va deixar ensenyar i afortunadament, va saber expressar les reflexions que van ser possibles perquè va aconseguir armonitzar una extremada sensibilitat i una inteligència evident. Aquí continua, amb nosaltres, amb el seu pensament.
En fa sentir.
Anònim, 13/08/2017 a les 14:05
+4
-0
Què gran persona el Carles Capdevila.
Gràcies.😘
Enyor
Amcamc, 13/08/2017 a les 15:03
+4
-0
Com et trobem a faltar Carles...
La vida que aprenc
Júlia Viñeglas, 13/08/2017 a les 19:24
+4
-3
Mel vaig comprar per internet només sortir i mel vaig llegir de seguida. Volia tornar a sentir la mateixa sensació que al llegir els articles del Ara i aquí, però vaig descobrir nous matisos.
Gràcies Eva per compartir aquest dia tan trist amb tots nosaltres. Em d'apendre tantes coses que segur tú ens ajudaras.
Una forta abraçada.
La vida que edcrit
Miguel Martínez, 13/08/2017 a les 19:56
+4
-0
Precios, sembla
saviesa viscuda
M'hauria agradat que avui fessis 52 anys
Glòria Alcacer, 13/08/2017 a les 22:42
+4
-0
Ets i sempre seràs una lliçó de vida. Com a mestra jubilada, t'agrairé sempre el recolzament que has donat al nostre gremi. Fins sempre enyorat Carles.
Sempre agraida
Anònim, 13/08/2017 a les 22:43
+1
-1
Si només pogués aprendre la meitat de la meitat del que tu vas descobrir...
I ens vas transmetre. No t ho podrem agrair prou mai
Senzillament pur sentiment
Lluïsa C O, 13/08/2017 a les 23:16
+2
-0
Real com la vida mateixa. No crec en cap Déu, però si en la bondat de les persones. Massa jove ens va deixar, com passa massa sovint. Una bona persona, sempre és pot aprendre d elles. Gràcies. Sempre hi haurà persones que el recordaran per a bé. 😘😘
Gràcies!
Anònim, 14/08/2017 a les 00:52
+2
-1
Preciós article, gran persona!
Aprenc cada dia d'aquest article i de vosaltres.
Gràcies per compartir i fer dels vostres articles, el nostre aprenentatge.
Gràcies per la vostra generositat.
Abraçades i petons. Us estimem
Carles de L'Univers...
Imna Vila Montagut, 14/08/2017 a les 09:20
+2
-1
Pero que Bonic Carles de l'Univers...perque ara et dius aixi...
Tens als Angels bocabadats...
I jo vull que segueixis escrivint des del Cel...
...Sabiduria
Anna María, 14/08/2017 a les 12:48
+4
-0
...Para expresar sentimientos, no importa idioma imagino pues se expresa en todos los idiomas del mundo, ya que sentimientos y emociones, no tienen idioma de ninguna clase.
...Así lo entendió Carles,....no tenia ninguna clase de perjuicios......ya que por sobre todo era PERSONA Y, A MAS.......con lo delicado que era, ...era una GRAN PERSONA, UNA PERSONA INMENSA, GRANDE DONDE LAS HUBIERA.....este era mi concepto hacia él.
...Soy catalana hasta la médula, pensamientos sentimientos, toda yo soy catalana lo mismo que cantidad de millones existen en Catalunya........pero, no llevo ni una gota de sangre catalana en mi interior....pues nací en mi Cataluña donde me enseñaron en el idioma que escribo, y, como no me molesta y me gusta esta gramática, con ella, me he quedado, pero esto no quiere decir nada, ya que para SER PERSONA, PERSONA DE VERDAD, el idioma no importa, son los sentimientos los que valen.
....Un saludo para quien lea esto, i...Carles, no ens deixis mai¡¡¡
Dits avall...
Imma Vila, 14/08/2017 a les 16:52
+1
-0
Que vol dir el dit avall? Ja! Ja quin personatge deu ser...les persones normalment expresem sentiments des del Cor...amb faltes o sense. Nomes he llegit enyors agraiments i tendresses...

Com t'enyorem
Empordanesa13, 14/08/2017 a les 17:40
+3
-0
Vaig comprar el teu llibre de seguida que va sortir, l'esperava amb ganes, no podia venir per que me'l signessis però me les vaig pensar, tinc un fill universitari que viu a Barcelona i li vaig demanar si podia venir a comprar-me el llibre i esperar la teva dedicatòria, fill si us plau m'hi pots anar si no et queda massa lluny? i tant mare, em queda a dos parades de metre. Gràcies al meu fill tinc la teva dedicatòria saps? ell et coneixia a través meu , en parlava molt de tu i dels teus escrits; primera impressió que va tenir ostres quina cua!!! Et penses que només el segueixo jo? és una persona estimada li vaig contestar. El dia que et vas morir molta gent que et coneixien a través meu van pensar amb mi i ell, el meu fill de 21 anys, em va dir el veig escrivint la teva dedicatòria posant : visca a vida!! i també se m'ha escapat una llàgrima!!! T'enyorem , fins i tot ahir el dia del meu , que també era el teu, aniversari vaig tenir pensaments per tu , no crec que mai t'oblidi i cada 13 d'agost pensaré En Carles en faria 2 menys que jo!!! Siguis on siguis que la pau t'acompanyi!!!! Una abraçada per l'Eva i els 4 estimats fills!!!! i com no aquells pares: El fuster d'Hostalets i la mare dels petons!!!!
Gràcies !!
Girona Neus, 15/08/2017 a les 15:08
+1
-0
Gràcies Carles per tot el que ens has donat ... gravat al cor.
Gràcies a la Familia per ser part de tant d'amor i saviesa.
Admiració!!
Sílvia, Barcelona, 16/08/2017 a les 19:32
+0
-0
La meva admiració per en Carles, una persona autèntica que ens ha fet educar amb humor i aprendre a viure amb un somriure, a la vegada que encarar el dolor d'una manera creativa.
Gràcies.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Un projecte impulsat per joves vol estripar els prejudicis que s'associen al barri
01/01/1970
El DeltaChamber Music Festival homenatja la música de cambra
01/01/1970
El Festival de Sitges celebra mig segle de vida amb una exposició
01/01/1970
El CCCB impulsa un cicle de cinema a la fresca per trencar estereotips de gènere
01/01/1970
«Si un gat negre es creua en el teu camí, vol dir que l'animal va cap a algun lloc»
01/01/1970
Un anunci sobre el futur possible d'una nena que comença l'escola
01/01/1970
Una animació ens convida a avançar per la vida malgrat tots els malgrats
01/01/1970
Oriol Broggi dirigeix una versió de «Bodas de sangre» de Lorca amb un cavall a l'escenari