“Per què no parlen?”, demana un nen a sa mare. És diumenge i soc a les activitats familiars de La Mercè a l’Antiga Fàbrica Damm. No parlen perquè la dansa és la veu dels dos titelles de fil protagonistes de l’espectacle Roulettes. Els més petits no perden punt de cada moviment, sempre a ritme amb la música. Raquel Batet i Marta Lorente donen vida als personatges. Són més conegudes a l’estranger i estan contentes d’actuar a la Festa Major de la seua ciutat, Barcelona.
‘Roulettes’, d’Ele. Foto: Ferran Romeu
Arquitectura de Fira d’Antigua i Barbuda
Els adults agraïm –moltíssim– que no es respiri aquella típica barreja sonora-visual kitsch que se sent dins les fires. L’autenticitat de les estructures, fetes a mà amb fustes i metalls, fan que l’entorn sigui un encís. Els tons marrons, rojos, taronges i grocs dels cavallets fan joc amb l’estació que ha començat. Tot és tan estrafolari com retro i acollidor. Els gronxadors són trineus i alguns dels seients de la sínia són tasses de vàter. La roba dels treballadors té aires de circ antic. Tots ells són xerraires i seductors. Els progenitors més forts, o els més predisposats, pedalegen o mouen els braços per subministrar energia a les atraccions. La diversió està garantida per tothom. Rodar i rodar en alt, amb el vent a la cara i ben acompanyat, regala instants feliços. Ser un satèl·lit que fa voltes en línia recta és possible dalt d’un coet d’aquests cavallets. El so d’una esquella és el punt final dels viatges.
Arquitectura de Fira d’Antigua i Barbuda. Foto: Ferran Romeu
Arquitectura de Fira d’Antigua i Barbuda. Foto: Ferran Romeu
Food trucks
Si l’energia decau, hi ha food trucks per a tots els moments i gustos: hamburguesa ecològica o vegetariana, menjar japonès, creps dolces i salades, gelats, sucs tan naturals que reviscolen… El menjar és slow però el serveixen tan de pressa com la cervesa.
“Un-dos”
“Un-dos, un-dos; sí-no, si-no; hola! hola!”. Els tècnics de so ja poden insistir que estan fent proves, que als xiquets els agrada escoltar-les. Riuen, ballen i es diverteixen. Els més menuts sempre (et) descobreixen alguna activitat fora de programa que pot ser interessant.
El Market
En una sala de l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm, amb parets de pedra i il·luminació acollidora, hi ha el Market. Les paradetes no poden estar més ben triades. Fan totes goig. Hi ha roba estampada, llisa, lluenta, de cotó, de seda, per grans, per petits… També hi ha bijuteria o làmpades. Els estils i els productes són variats però tots tenen el denominador comú del handmade i el bon gust. Sempre hi ha, és clar, una paradeta que porta el teu nom escrit en una tipografia irresistible, acolorida i ben il·luminada. Ser dèbil, però, és un petit plaer quan el producte és de qualitat i la compra és responsable, en el sentit que a l’altra banda hi ha el creador valent que viu de fer bé la seua feina. Hi ha molts markets que pretenen ser cool. Aquest, senzillament, ho és.
El tresor del pirata de Marionetes Nòmades
Una sirena és la més valenta de la representació El tresor del pirata. Els personatges parlen sempre en un doble sentit que es guanya els pares. Els petits riuen tant amb el capità Trujillo, el titella protagonista, que els adults no sabrien dir si l’alegria que tenen és per la història o per veure les seves criatures així de felices. La companyia Marionetes Nòmades porta valors, bon rotllo i aventures.
‘El tresor del pirata’, de Marionetes Nòmades. Foto: Ferran Romeu
La festa mai dorm
A la tarda, es diferencien els que ha estat tot el dia a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm dels que hi acaben d’arribar. Els primers porten nens entre peus i van despentinats. “Tranquil·la, jo tinc mocadors”. “Podeu seure amb nosaltres”… Entre ells hi ha aquella complicitat bonica que uneix desconeguts. Molts s’hi quedarien però estan a punt de marxar. Els segons van més polits, estan menys atabalats i no interactuen tan fora del seu grup. Però ho faran. Amb la tarda repleta de bons concerts, les noves complicitats s’aniran teixint a mesura que vagi baixant el sol.
