Coses així

No et miris les faltes

Ara no vindrà l'Abigaïl a salvar-te, ara ningú s'envia postals

| 27/09/2017 a les 17:42h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Amanda Tipton


Un amic em fa arribar per whatsapp una foto del poema que li ha regalat el seu fill i m'adverteix: "No et miris les faltes".
 
De cop se m'apareix –hola, soc un record i vinc a torturar-te una estona– la postal que em va enviar l'Abigaïl l'estiu després de vuitè. Aquell "serem amigues l'any que ve i l'altre i l'altre i els que siguin". I abans de la profecia adolescent condemnada al fracàs, en lletres majúscules, un "no et miris les faltes" seguit de massa signes d'exclamació. Qui sap si em ve d'aquí, la mania als signes d'exclamació.
 
No et miris les faltes. Hi són, però fes com si no. No t'hi fixis. Si no te les mires, serà com si no existissin.
 
Durant les tardors i primaveres següents –jo en un institut, ella en un altre– vaig témer que l'amistat amb l'Abigaïl s'hagués anat diluint per culpa de la meva tendència a mirar-me les faltes. Que no me les miro, les veig. Em podrien passar per alt com els núvols al jo poètic d'aquells versos de Gabriel Ferrater (segur que avui hi havia núvols/ i no he mirat enlaire), però també podria tenir els ulls blaus i no és el cas.
 
Molts amics d'infància es queden per sempre allà, a la infància. Aquest matí he passat per davant de la meva escola i resulta que la van tirar a terra ja fa temps per construir-hi un bloc de pisos. Ni les boles de pedra, ni el balcó, ni les tres finestres de les golfes, ni el pati de baix, ni el sorral. Tantes promeses d'amistat eterna colgades entre runes.

És una idea bonica: la vida se t'ensorra i surten de sota els rocs moltes mans amigues que t'ajuden a pair el tràngol. També és una idea falsa: potser els amics no els vas cuidar prou quan tocava, potser vas fer una aposta a una sola carta i ho has perdut tot. Ara no vindrà l'Abigaïl a salvar-te, ara ningú s'envia postals.
 
Potser l'única veritat són les faltes d'ortografia, que es fan notar encara que no te les miris. Hola, soc un accent mal posat i així sense voler-ho et faré tornar al món.
 

COMENTARIS

Un gràcies dels de debò
Lele, 28/09/2017 a les 08:33
+5
-3
Gràcies pq escrius el que jo no sé com fer, pq les claves totes. Serà q compartim moment vital.
Endevant sempre!
No et miris les faltes. Eva Piquer
MartaC, 28/09/2017 a les 09:50
+0
-0
M'ha agradat molt. Gràcies!
(Jo també sóc un accent)
Gracies per seri
Neus pons, 28/09/2017 a les 16:24
+0
-0
Gracies per ferme sentí i treure les reflexiós dallo que tambe sento

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El Museu de la Garrotxa mostra l'obra de l'escultor
01/01/1970
El Palau Robert mostra l'obra de l'alemany Wiedenhöfer
01/01/1970
La Maleta de Portbou i La Perla 29 programen unes jornades de teatre i filosofia
01/01/1970
La Fundació Catalunya La Pedrera és l'escenari d'una xerrada entre Jordi Savall i Nuccio Ordine
01/01/1970
L'activista diu que «el feminisme blanc i burgès és el més representat»
01/01/1970
Descobrim els films més especials de la realitzadora
01/01/1970
La Fúria Feminista llança una campanya per deixar enrere les relacions tòxiques
01/01/1970
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»