Visions

La bellesa de la no-violència

Sigueu no-violents i veureu com podeu fer callar en cadena els ecos dels gongs més fúlgids

| 28/09/2017 a les 20:21h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, visions, referèndum, por

Foto: Adrià Costa


Estic molt nerviosa. Molt nerviosa de veritat, des de totes les fases de mi. Mai havia vist el meu pare que li costés dormir o la meva mare que hagués d’apagar la ràdio o que jo descuidi els nòduls de quefir i em fiqui al llit sense colar-los. Mai. Tinc por del que puguin fer que passi diumenge els que disfruten els xiscles, tinc por malgrat la meva no-violència, que com més mal algú em vol fer, més exerceixo. Des de la força més absoluta, no és mai passivitat, però això la gent que és fúria calenta no ho entén.
 
Ser no-violenta és molt complicat. Més fer-ho entendre que ser-ho. Ser no-violenta vol dir un viure que els altres no comprenen perquè el veuen raquític. Però quan heu vist una gla haver-se-les amb la vida que és?, que és esperar l’aigua i el moment?
 
La bellesa de la no-violència és la de les estructures fractals, que duen a dins la reproducció infinita. Sigueu no-violents i veureu com podeu fer callar en cadena els ecos dels gongs més fúlgids perquè toparan contra no res i s’esvairan d’avorriment.
 
Estic molt nerviosa perquè sé la manera de bullir diferent d’altres cossos, que fan una força diferent, la del múscul que de tan tens tremola. Perquè l’avi Ramon ja és mort i vull plorar tranquil·la que fuig la por terrible que tenia que la guerra se’l tornés a endur a lluitar o a nosaltres o al seu país. M’agradaria molt tornar a Can Roure, i mentre seia a esperar que ens omplissin la lletera i venien els gossos a llepar-me els genolls, dir a l’avi que ell no sap de què li parlo i potser ni jo, però que d’aquí a molts anys hi haurà un diumenge que de tant amor per la terra els violents es convertiran en confeti que s’endurà el vent.
 

COMENTARIS

La bellesa de la no-violència
Juak44, 28/09/2017 a les 21:40
+30
-0
La meva filla té raó, estem molt afectats per diverses raons alienes a nosaltres.
Subscric tot l'article, no som violents en absolut però els mals auguris dels propietaris de la força bruta pot fer-nos mal a tots.
Les persones que componen les forces repressives no seran els culpables, ho seran els "individus" que els han forçat a venir d'una forma ridícula i penosa en molts casos, els fiscals que accepten les ordres i no gratuïtament com es va veient, etc.
Jo també tenia un avi
Gemma Villanueva, 29/09/2017 a les 15:31
+7
-0
Tincun avi que ja no viu imentre vivia, vivia amb por....era dels perdedors d'una guerra a la que va portar la seva guitarra.Afegim música a la no violència!
Ja esta be si us plau
Anònim, 30/09/2017 a les 03:08
+0
-0
Me teneis harta fascistas maliciosos e indignos...desde el amor y la confianza....espero y deseo y necesito que cualquiera que haga daño a un catalan o catalana....donde impera la decencia y la igualdad....la revolucion sin limites llegara y aun sin violencia os digo fascistas que tengais cuidadin...porque la mala gente que asesina a su pueblo podria y espero y deseo murais por combustion interna!!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La «Fotofesta» proposa exposicions, conferències i sessions pràctiques
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Els artistes Marina Rubio i Zosen Bandido exposen a Montjuïc
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Fundació Victoria de los Ángeles promou una exposició sobre la cantant
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Teatre-Museu Dalí acull una mostra de fotografies que Robert Whitaker va fer del pintor
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions sobre la commoció inesperada que provoca la fi de la vida del progenitor
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una animació mostra la fragilitat derivada de la pèrdua de memòria
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un anunci de Veri ens convida a deixar de córrer per contemplar la bellesa del Pirineu
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'anunci d'Estrella Damm rep l'estiu fent l'ullet al passat