Visions

Més enllà d'Orió

He vist coses que voldria que el meu fill no hagués hagut de veure mai

| 02/10/2017 a les 20:06h
Arxivat a: Cambres pròpies, no-ficció, visions, referèndum

Foto: Juanma Peláez


He vist coses que fa un mes no m’hauria cregut. He vist coses que voldria que el meu fill no hagués hagut de veure mai. He vist coses que no podrem ni voldrem oblidar.
 
Durant molts dies, he vist detenir polítics per fer política. He vist vaixells guarnits amb personatges de dibuixos animats farcits de ràbia i covardia. He vist estibadors, bombers i pagesos rebentant els discursos de la progressia acomodada. He tornat a veure cassoles repicant als balcons, com quan lluitàvem contra aquella guerra tan llunyana.
 
Però tot empal·lideix com estrelles llunyanes després d’aquest diumenge. He vist gent aplaudir quan apareixien urnes de matinada. He vist el meu poble sortir al carrer com no havia sortit mai. He vist gent a qui li sua la independència anar a votar en un referèndum en què no creien. Els he vist quedar-se a defensar els col·legis perquè creien que era l’única manera de defensar els seus drets. He vist gent gran anar als col·legis quan ja havien vist que les porres no els respectarien. He tornat a veure pilotes de goma que crèiem que ja havíem derrotat. He vist bombers plantar cara a la policia i policies plorar d’impotència davant la brutalitat d’altres policies. He vist gent cridar que no tenia por per provar d’espantar la por. I al final, he vist urnes plenes de vots defensades per carrers plens de gent.
 
En la nit més fosca, he vist un president del govern parlar d’un dia que no ha existit. L’he vist viure en un món antic, sense mòbils i sense xarxes, on la veritat es podia amagar sota el pes del poder. He vist polítics mentir sobre els cossos de vuit-cents ferits. Els he vist insultar els ciutadans, intentant convèncer algú, no sé qui, que tota aquesta gent era un ramat enganyat i manipulat. Els he vist, un i altre cop, incapaços d’obrir camí al diàleg, després de veure com amb la força ho havien perdut tot.
 
I sobretot he vist llàgrimes plenes de dignitat, somriure combatius i solidaritat infinita. Aquestes imatges no se les podrà endur la pluja.
 

COMENTARIS

El dia imprevisible
monbuigi, 03/10/2017 a les 08:10
+18
-0
He vist gent que mai m'havia imaginat que se sentien tan catalans...
Més enllà d'Orió
MartaC, 03/10/2017 a les 09:48
+15
-0
Molt cert! Gràcies per escriure-ho!
Com recomforta
Fina Lladó, 03/10/2017 a les 11:00
+8
-0
Com recomforta llegir les teves paraules. Són com una abraçada. Gràcies.
Agraiment
Mª Asumpció , 03/10/2017 a les 22:38
+4
-0
Moltes gràcies per aquets escrits tan emocionants
Connexions
Sònia Rimbau, 04/10/2017 a les 09:22
+3
-0
Acabo de penjar una foto versionant aquest famös diàleg de Blade Runner, i ara et llegeixo...
Que no ens tallin aquestes connexions que hem guanyat, malgrat les llàgrimes 👍💫
Gràcies
Toni Gü, 04/10/2017 a les 09:47
+1
-1
Gràcies per expresar el sentir de tants q ens costa trobar paraules. Dialeg, llibertat d, expressió, les bases per entendrens. Sembla mentida q aixó q sembla la base d, una democracia, requereixi la valentia d, exposar-se a garrotades.
EMOCIÓ
CONCEPCIÓ ARNAU, 04/10/2017 a les 13:38
+1
-2
Gràcies per aquest escrit tan emocionant. Tant de bo tothom pensés com tu.
paraules plenes
Amèlia Llort, 09/10/2017 a les 20:15
+0
-0
Moltes gràcies!!

Per les teves paraules plenes de sentiment i emoció, i que també descriuen de prop el que viag veure i sentir!

No ens ho prendran mai

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
T de Teatre explora el patiment físic i emocional en una comèdia dirigida per Julio Manrique
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida