No sé jugar amb màscares

Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 – Figueres, 1999) tenia una gran passió: la reivindicació activa de la pervivència del saber, la bellesa i l’esperit del classisme grec, en què la funció crítica de la literatura era un valor molt important.

La Diputació de Barcelona ha editat No sé jugar amb màscares, un recull de textos de l’autora en què s’entreveu la crítica i la sinceritat.

Foto: smilla4

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
De molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
D’uns pocs pensaments clars
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
Nius de somnis remots. A la cruïlla
Dels camins de la nit, la veu ressona:
Hem escollit, en l’espera de l’alba
Els dards de la veritat, o un dur silenci.

No sé jugar amb màscares

© Maria Àngels Anglada
© Diputació de Barcelona