​L'amor és com un arbre

Que la tempesta t'atrotinaria l'esperança, sí, però no del tot

Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, Postals

Il·lustració: Marta Bellvehí



Que de la llavor, que has cuidat i regat, en naixeria vida.

Ho havies oblidat.

Que els pulmons es podien omplir de pau. Que el pes immens de l'angoixa (que t'encongia la mirada i les espatlles i el llit) podria desaparèixer. Que la tempesta t'atrotinaria l'esperança, sí, però no del tot. I petita trauria el cap. Ei, et vinc a buscar.

Ho havies oblidat. 

Que el perdó guanya el rancor. Que tots estem fets de batalles i misèries. Però escolta, digue-m'ho clar: malgrat tot, a vegades també guanyem. Que la vida no és només anar, també és aquest tornar: a riure, a veure't, a tenir-te.

Que l'amor és com un arbre que només vol créixer. Amb tanta força que s'obre pas entre el dolor. Com un miracle que s'expandeix per dins i per fora. Per ser, quan ho necessitis, branca, fulla o flor.

 
Text: Gemma Ventura Farré 

COMENTARIS

Màgia
Jose Capitán, 09/10/2017 a les 20:05
+3
-0
Enlluernat per la teva sensibilitat. Realment fantàstic.
ok
yong, 09/10/2017 a les 20:22
+1
-0
està elegant

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La Fundació Carulla parla sobre refugiats climàtics
01/01/1970
La Fundació Mapfre inaugura una nova exposició d'imatges del segle XX
01/01/1970
14 propostes de La Quinzena metropolitana de dansa
01/01/1970
Arts Santa Mònica recull diferents perspectives sobre la nostra memòria col·lectiva
01/01/1970
Una animació mostra com la música fa possible l'impossible
01/01/1970
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
01/01/1970
14 propostes de La Quinzena metropolitana de dansa
01/01/1970
Un anunci contra els tabús ensenya que la sang de les dones és sempre vermella