Carles Riba va fer una adaptació en català d’Ítaca, el poema de Kavafis, i Lluís Llach la va convertir en cançó. Escoltem com la va interpretar al costat de Joan Dausà, Ivette Nadal, Arnau Orriols, Josep Maria Mainat, Pemi Fortuny, Caïm Riba, Cris Juanico, Èric Vinaixa, Èric Vergés, Jan Riera, Roser Cruells, Natxo Tarrés, Roger Farré, Juanjo Muñoz, Salva Racero, Quim Mandado, Bikimel i Joan Masdéu el 2015. Lluís Llach al final de la cançó afegeix: “Per parlar de com veig el futur faré servir una petita frase d’en Miquel Martí i Pol, el veig lluminós i possible.”
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
