Coses així

Els mapes se'l descuiden

Aquí és gran –immensa– la temptació de deixar d'estimar

| 19/10/2017 a les 20:35h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Neil Tackaberry


Hi ha un lloc al món en què res del que passa al món importa gaire. És un lloc on viure vol dir anar empenyent d'esma ara un dia ara un altre. Un lloc impermeable al soroll de fora, als crits del carrer, a les notícies del mòbil. A la vida que viu.
 
No et recomano que hi vagis, tampoc sabria com guiar-t'hi, els mapes se'l descuiden. T'hi trobes quan t'hi trobes, de sobte hi ets i au. És un lloc sense nom, una dimensió ignorada pels que no hi han hagut de circular, encara. Potser fan veure que no la veuen, no fos cas que hi anessin a petar per haver-la detectat. Podria produir-se aquell efecte estrany pel qual avui descobreixes un concepte nou i demà ja és com de la família, de tants cops com se t'ha plantat al davant.
 
Aquest lloc inhòspit que no es diu i no es veu, que passa desapercebut als ulls de la gent normal, de la gent que riu i plora i canta i dorm, és tan fosc i tan dens que no sembla pas, des de dins, que puguis arribar a trobar-ne la sortida.
 
Ens hi ha abocat l'amor, en aquest paratge ombrívol on no us recomanaria anar, tampoc sabria com guiar-vos-hi, els mapes se'l descuiden. Aquí és gran –immensa– la temptació de deixar d'estimar, ja us ho fareu, a mi no m'engalipeu més. Però també pressentim que sense amor ens hi quedarem fins al mai, en aquest lloc de merda on sempre –sempre– fa fred.
 

COMENTARIS

conec aquest lloc.
Anònim, 19/10/2017 a les 22:04
+5
-0
Jo hi vaig serr, fa temps, durant 2 anys.
Conocer ese lugar!
Maite Álvarez. G., 19/10/2017 a les 22:05
+4
-0
Precioso! 2
Hi sóc
Anònim, 19/10/2017 a les 22:18
+25
-0
Jo hi he arribat en aquest indret..
des de finals de Febrer que rondo per aquest lloc...i no esperava arribar-hi, ni tan sols ho tenia pensat i de sobte aqui estic...i no se com sortir-ne..i el fred és molt fred i la resta del món incapaç de coompendre el què es viu aquí....ni tan sols per un instant. Tan certes les teves paraules
Quin mal
Uska, 19/10/2017 a les 23:00
+9
-1
Quin mal llegir aquest buit dens d'aquest lloc-no lloc.
I amb quina precisió m'has fet recordar-lo!

Una abraçada,
Andevant
Maria Montserrat, 19/10/2017 a les 23:15
+8
-0
Una abraçada de les q abriguen l ànimma.
Jo hi soc
Isabel E, 20/10/2017 a les 01:42
+9
-0
Si, jo hi soc des de el 29 de juliol, es molt dur, i si, fa fret, molta fret, ploro de dies i de nits, i se q hi ha gent q no m’entent, pero tan me fa, ja me ensortire, endevan tot@s
Cal reescriure
Anònim, 20/10/2017 a les 02:18
+13
-1
que bonic....
Segur que sabràs reescriure una carretera en aquest mapa que t'ajudi, a tu i a molts d'altres, a trobar la sortida. El primer pas és acceptar que un s'ha perdut, per molt dolorós que sigui. Ànims i endavant!
vell conegut
mronchera, 20/10/2017 a les 06:55
+14
-1
He estat i no et diria que no tornaré, un dia de cop tornes a veure aquell camí que pensaves que no tornaries a caminar, te'n sortiràs poc a poc, igual que hi has arribat, potser ens podem trobar anant o venint d'aquest lloc fred i inhòspit, si et veig t'oferiré la meva mà, no se si amb la meva mà en tindràs prou, pero tot ajuda, si tu em dones la teva l'agafaré, segur que podré donar algunes passes. Una abraçada
Trobaràs la sortida
maria del mar, 20/10/2017 a les 07:42
+14
-0
També conec aquest lloc. Una terra de sorres que t'atrapen i no te'n pots sortir. Un mar de tempesta en el que amb prou feines mantens el nas fora de l'aigua. Un espai fosc i fred, on casi no es pot ni caminar. On vas tota l'estona a les palpentes i sovint no pots fer res més que buscar la sortida arrosegan-te, perque tens la intuició que si pares aquest lloc et cruspirà. Segueix endavant, ni que sigui arrosegant-te, aferrada a l'amor dels que tens al teu costat o aferrada a les lletres, perque la sortida hi és i val la pena lluitar contra la foscor perque tornarà a brillar el sol. Moltes gràcies Eva per compartir l'escrit!
Sempre al cor
GMB, 20/10/2017 a les 08:14
+10
-1
També he tastat aquest lloc...hi entres de sobte, i no l'acabes de deixar mai, perqué el temps nomes enterra el que el cor ha donat abans per mort. I aquells que hem perdut son i seràn sempre el cor.
Però com diu el Pablo Neruda "Si nada nos salva de la muerte, al menos que el amor nos salve de la vida".
Una abraçada!
Amunt, amunt!!
Anònim, 20/10/2017 a les 09:20
+4
-1
Gràcies per escriure i compartir-ho, potser tu no imagines com ajuden els teus sentiments fets línies a tants d naltros!!
Malgrat tot, amunt, sempre amunt!!
sense ànima, es diu
sonia, 20/10/2017 a les 09:41
+4
-0
jo tb hi vaig ser. tens l'anima trncada, buida, i molt, molt de temps després,et preguntes com vas poder sortir: et van salvar els q t'estimen
Fes tu el mapa
Pere E, 20/10/2017 a les 10:03
+8
-2
Ja hi he estat. Vaig fer jo mateix un mapa resseguint les petjades del dia a día con a pistes per on ja hi havia passat. I si , vaig trobar-ne la sortida.
Un desconegut t'estima
Un desconegut, 20/10/2017 a les 10:08
+9
-0
D'aquest lloc se'n surt amb l'estima i amor dels altres. Jo, un desconegut, també t'estima. Jo, un desconegut, et vull fora d'aquest lloc fred i oblidat.
Pou negre
AnònMargalidaim, 20/10/2017 a les 10:47
+2
-0
Fa mes de 40 anys i encara de tan en tan veig el buit . Un abras desde l'anima
Anims
Anònim, 20/10/2017 a les 11:23
+4
-2
Eva ets maravellosa escribin.m'agradaria conexe't i donar.tge una abraçada forta pero sense atosigarte.Mira el que t'ha deixat.
Molts no em conegut mai aquesta estimacio i ens agradaria molt haber.le tingut.Una abraçada
Aquell indret
MartaC, 20/10/2017 a les 14:15
+5
-0
Gràcies pet posar paraules a les emocions.
Mai
Anònim, 20/10/2017 a les 16:41
+3
-0
Crec que no podràs mai deixar d estimar
Plor
Anònim, 20/10/2017 a les 18:41
+3
-0
Que bonic i que triste també. Ànims.
Conec el lloc de devora.
Anònim, 20/10/2017 a les 19:13
+3
-0
No he conegut aquest gris lloc però si he estat al veìnat. Un lloc profundament oscur i tenebros, alla on arriba la llum pero...es igual, tot es emboirat i amb un silenci ple ple de remors de gran profunditat. Tant dona sentir.
Es un mòn paral.lel.
Em vaig sortir...jo no podia, no trobava la petita porta que hi ha. Eva...hi es. Pero jo no podia ni cercar. Em varen guiar. Vaig sortir i el que vaig trobar es un lloc ple de llum, mil colors. Un lloc on he construit la meva felicitat.
Però, cada dia, cada dia recordo el lloc on vaig estar tant de temps, ho recordo...no hi vull tornar.
No et cansis, cerca . El temps corr al teu favor.
Un lloc que no volem coneixa
A.Font, 20/10/2017 a les 22:19
+2
-0
Eva..aquest lloc que no volem coneixa i que alguna vegada hi hem passat aprop...tu si has conegut al igual que altres persones...en una edat que no tocava i costa molt fer l'esbrandida i sortir-ne....dia a dia i amb tot el carinyo del record...les boires i el mal temps s'esperxirà i donarà pas a un sol brillant per tu....tingues confiança...una abraçada maca.😙😙
Amb aquest text he reconegut el lloc
Anònim, 20/10/2017 a les 23:50
+0
-0
Jo hi he estat unes quantes vegades, però al final sempre me n'he sortit, més tard o més d'hora.
La primera vegada és la que costa més de sortir-ne.
Ho conec bé
Magalí, 21/10/2017 a les 00:35
+2
-0
Jo hi he estat en aquest lloc ! Vaig trobar-hi fred i foscor. Tot d'una m'hi vaig sentir còmode, va ser molt de temps el meu refugi.
Però sempre hi ha un camí, una drecera i una mà oberta a l altra costat per poder-la agafar ben fort quan t'emplenes de força i llum.
De tot se'n surt, de veritat, encara que sigui amb ferides que mai es curen.
Només queda l'esperança de viure !
Estimem
Anònim, 21/10/2017 a les 01:45
+1
-1
L'amor no té límits, n'hi ha tant com en podem donar! Sempre estimarem als q hi són i als q ja no els portarem sempre amb nosaltres; però hem d'aprendre a viure amb el q ens toca a cada moment i reaprendre'n! tal com ho vam fer quan apreníem a anar en bicicleta, mirar en davant i no parar de pedalar! Ànims!!!
Fred al cor
Caiguda lliure, 21/10/2017 a les 12:59
+0
-0
Un forat, un pou , caiguda lliure.
Jo per moments i surto o no m'enrecordo d'on sóc,
Però d'altres instants que tornen a ser massa habituals, torno a tenir l'angoixa de caiguda lliure, de parets humides, d'esgarrapar la paret per aturar-me, però no puc, i caic... ...

I la vida és rutina i empenys fort sense pensar, i el futur és més enllà d'incert , desolador.

No m'ensurto i sento q el nus se'm fa gros dins l'ànima.
He fuguit de les amistats per ser incapaç de donar només q tristesa.

No m'ensurto maleït pou, fred permanent al cos, al cor.
Fred i ombres
Anònim, 21/10/2017 a les 16:44
+0
-0
Conec aquest lloc des de fa set mesos.
És angoixant, fosc i molt fred.....un lloc on les llàgrimes no paren de vessar, com mai havia imaginat. Sento que molta gent no m'entén.....No sé el temps que trigaré a trobar la sortida, però tampoc em preocupa. És com si moltes de les coses que abans eren prioritaries, ara ja no ho són en absolut.
No deixis mai d'escriure Eva. T'ESTIMO!
Tot és fosc i fred!
Anònim, 21/10/2017 a les 16:46
+0
-0
Jo també hi sóc en aquest lloc fosc i fred....i perduda, molt perduda. Amb una tristesa infinita que no tothom pot entendre. Intento buscar la sortida, però de moment tot és fosc i fred!
Una forta abraçada Eva, no deixis mai d'escriure. T'estimo!
La carretera
Anònim, 21/10/2017 a les 17:19
+0
-0
Aquest món es descriu a La Carretera de Cormac McCarthy.....
Gràcies
CarmeB, 21/10/2017 a les 21:51
+0
-0
Gràcies Eva. Ets molt forta. Ens ajudes molt. Una a braçada. Hi ha molta gent q t estima
i ara fa un any que visc en aquest món
Anònim, 24/10/2017 a les 09:53
+2
-0
Gràcies Eva, per compartir els teus sentiments, difícils, però els que estem en una situació semblant a la teva ens sentim una mica més acompanyats, en llegir-te, m'agradaria que tu en saber que et llegim també notessis la nostra companyia. Jo fa un any que soc en aquest lloc, però se de cert que me'n sortiré, si mes no pels que m'envolten.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El CosmoCaixa estudia un animal que va viure fa 67 milions d'anys
01/01/1970
El Monestir de Pedralbes acull una exposició per remarcar el paper de la dona a l'epoca moderna
01/01/1970
La butaca de Jaume Casademont convida a reflexionar Francesc Torralba
01/01/1970
«iN MUSEU» dona l'oportunitat de recórrer l'interior d'edificis culturals
01/01/1970
Un vídeo mostra els atacs sexistes, els prejudicis i les desigualtats de gènere
01/01/1970
Un curtmetratge planta cara a la violència masclista amb metàfores visuals
01/01/1970
El TNC presenta «Claudia», una obra documental de la dictadura argentina