Pau Casals: «I'm a Catalan»

«La meva mare –una dona excepcional, genial–, quan jo era noi, ja em parlava de la pau»

| 20/10/2017 a les 16:04h
Especial: In memoriam
Arxivat a: El piano, música clàssica
Pau Casals i Defilló va néixer al Vendrell el 29 de desembre del 1876 i va morir a San Juan (Puerto Rico) el 22 d'octubre del 1973. El violoncel·lista, director d'orquestra i compositor és un símbol de la pau i de la llibertat arreu del món. El 24 d'octubre del 1971 va rebre la Medalla de la Pau de l'ONU. Per a ell va ser tota una sorpresa, ja que hi era per dirigir-ne l'orquestra. Per tant, el discurs que escoltem i llegim va ser improvisat. El recordem revivint-lo i emocionant-nos amb El cant dels ocells.


Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare –una dona excepcional, genial–, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. Per això les Nacions Unides, que treballen per l'ideal de la pau, estan al meu cor. Disculpeu-me per prendre el vostre temps, però deixeu-me dir una cosa. Sóc català. Catalunya és avui una regió d'Espanya. Però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic, molt abans que Anglaterra. I a Catalunya hi va haver l'inici de les nacions unides. Totes les autoritats de Catalunya al segle onzè es van trobar en una ciutat de França –que aleshores pertanyia a Catalunya– per parlar de la pau. Al segle XI A favor de la pau al món i en contra de la guerra i de la inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya. Estic molt content i emocionat de ser aquí.

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.



Pau Casals toca «El cant dels ocells» a La Casa Blanca el 13 de novembre del 1961:
 

COMENTARIS

Esperança
Rosalia Rosselló, 22/10/2017 a les 10:31
+9
-0
Excepcional:Tendresa, esperit lliure, noble, honest i catalá. Únic.
Pau Casals . I'm catalan i
Anònim, 22/10/2017 a les 14:39
+5
-0
Menys mal que no hi és entre nosaltres perquè avui la seua ànima patiria. Gran Pau Casals!
Pau Casals i el Cant dels Ocells.
Núria MN, 22/10/2017 a les 22:13
+3
-0
M'emociono sentint parlar a Pau Casal de la nostra Catalunya estimada. T'estimem terra nostra, i a tots els que l'estimen i han estimat. Un home entranyable i generós que de ben segur estaria al capdavant defensant aquest procés cap a la independència. Gràcies Pau Casal
Gràcies
Alex Paris, 23/10/2017 a les 01:19
+0
-0
Únic i lliure, com el seu poble, com el seu cant, que et fa sentir viu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La Fundació Carulla parla sobre refugiats climàtics
01/01/1970
La Fundació Mapfre inaugura una nova exposició d'imatges del segle XX
01/01/1970
14 propostes de La Quinzena metropolitana de dansa
01/01/1970
Arts Santa Mònica recull diferents perspectives sobre la nostra memòria col·lectiva
01/01/1970
Una animació mostra com la música fa possible l'impossible
01/01/1970
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
01/01/1970
14 propostes de La Quinzena metropolitana de dansa
01/01/1970
Un anunci contra els tabús ensenya que la sang de les dones és sempre vermella