Reubicacions

Perdre el tren

Retards, parades/ i esperes amb por

Especial: Reubicacions
Arxivat a: Cambres pròpies, reubicacions

Il·lustradora: Maria Beitia


Perdre el tren, diuen, va sent això:
no arribar a temps
fer tard
demanar perdó a mi i al món.
I avui sé que el tren sempre passa
ara l’agafo, després ja no
viatges llargs, voltejos curts
retards, parades
i esperes amb por.
El trànsit de viure va sent això:
viatjar, perdre trens
trobar-hi amor
a estones sí i a estones no.
Laura Garcia Jordan
 
 
Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El CosmoCaixa estudia un animal que va viure fa 67 milions d'anys
01/01/1970
El Monestir de Pedralbes acull una exposició per remarcar el paper de la dona a l'epoca moderna
01/01/1970
La butaca de Jaume Casademont convida a reflexionar Francesc Torralba
01/01/1970
«iN MUSEU» dona l'oportunitat de recórrer l'interior d'edificis culturals
01/01/1970
Un vídeo mostra els atacs sexistes, els prejudicis i les desigualtats de gènere
01/01/1970
Un curtmetratge planta cara a la violència masclista amb metàfores visuals
01/01/1970
El TNC presenta «Claudia», una obra documental de la dictadura argentina