Disparant amb el cor

“Ells em guardaven el capítol de la frivolitat”, deia. És així com Joana Biarnés es va convertir en la primera fotoperiodista espanyola i catalana al diari Pueblo.

El Palau Robert acull l’exposició Joana Biarnés. A contracorrent fins al 2 d’abril. Una selecció de 90 fotografies del seu arxiu fotogràfic comissariada per Chema Conesa, produïda per la promotora cultural la Fábrica i amb el suport de la Fundació Photographic Social Vision, que ensenya la societat espanyola de la postguerra.

Biarnés, nascuda a Terrassa el 1935, va treballar al vespertí Pueblo des del 1963 al 1973. S’encarregava de cobrir la moda, la cultura i l’art. Amb les seves fotografies va aconseguir moltíssimes vegades la portada del diari perquè, com diu ella, disparava “amb el cor”.

“Si alguna cosa he estat, és valenta”. Quan arribava als llocs, la majoria de vegades li preguntaven on era el fotògraf. “Soc jo”, responia. Es va haver d’anar fent camí en una societat masculinitzada, i això és motiu d’orgull. Conesa esmenta la mirada femenina en la seva fotografia: “Simplement, hi és. Saps quan una fotografia l’ha fet una dona o un home pels detalls”. Biarnés es guanyava la simpatia de la gent, i així sabia quan havia de fotografiar.

Joana Biarnés va acabar fotografiant des d’esport fins a accidents i catàstrofes. Tot el seu llegat és al llibre Joana Biarnés. Disparant amb el cor, publicat per l’Editorial Blume, que explica, amb anècdotes de la fotògrafa, com va anar fent camí en un món fet pels homes.

1. Les riuades del Vallès. Terrassa, 25 de setembre del 1962.