Basorèxia

Ara que és fosc

Qui sap si la senyora que et ven el pa cada migdia no s'ha estimulat mai el clítoris

| 30/10/2017 a les 21:47h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: José Maria Cuellar


Deia Lois Pereiro que el desamor, brutal amputació o atròfia d’un somni maltractat, hauria de ser sempre un ritual íntim representat en sales clandestines. I tal volta ja ho és. Tal volta, de misèries, cadascú se sap les seves i se les reserva per passades les nou del vespre, quan tot ja és calm, moment en el qual es poden desplegar sense complexos a sobre la taula. I a veure com juguem la baralla.
 
Som el fruit de les nostres decisions, he sentit que deia algú avui en una de tantes tertúlies a la ràdio, gent d’aquesta que sap de tot, tu ja m’entens. I jo he pensat que sí, que és clar, però que també som fruit de la mala sort, no m’emprenyis.
 
El problema és quan aquesta part de mala sort que també som ens fa de llençol i ens serveix d’excusa i ara resulta que ja no som res més que el ball que ballem amb aquest atzar que ens puteja. No. Perquè si alguna cosa som, pel simple fet de ser, és responsables de les nostres vides. I també, per tant, de les nostres decisions, les que prenem i les que no prendrem mai.
 
Qui sap si en creuar la porta de casa, aquell xicot fadrí que sempre et creues a l’ascensor plora perquè té por de sortir de l’armari, si la senyora que et ven el pa cada migdia quan surts de la feina no s'ha estimulat mai el clítoris. Ves a saber, si aquell avi que no vol dur bastó però camina agafant-se a la paret fa temps que necessitaria que algú l’ajudés a netejar-se el camal però no ho sap ningú. Potser tu mateixa no saps com desenamorar-te d’un desamor i ja t’hi has acostumat però hi ha dies que encara desplegues la baralla de la misèria a sobre la taula, passades les nou del vespre, i saps que perdràs el joc un altre cop, però mira.
 
Ara que es fa fosc quan és de dia i venen els fantasmes més d’hora, més valdria fer-nos amigues de les bruixes. Que les cartes no s’escullen però sí com les juguem. I segur que ja t’ho han dit però et queda molt bé ser tu mateixa, sense tabús, ni pors ni limitacions ni complexos ni autocensures. Juguem juntes les cartes de la misèria en una sala clandestina com una altra, fem un ritual fantasma, que som totes el fruit de l’amor o el desamor. I què.
 

Contingut relacionat

27/11/2017
06/11/2017
23/10/2017

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El Teatre Alegria de Terrassa acull l'obra basada en la novel·la de Menéndez Salmón
01/01/1970
La Fundació Carulla parla sobre refugiats climàtics
01/01/1970
La Fundació Mapfre inaugura una nova exposició d'imatges del segle XX
01/01/1970
14 propostes de La Quinzena metropolitana de dansa
01/01/1970
Una animació ens ajuda a reconèixer les persones que maltracten
01/01/1970
Una animació mostra com la música fa possible l'impossible
01/01/1970
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
01/01/1970
14 propostes de La Quinzena metropolitana de dansa