Basorèxia

Ara que és fosc

Qui sap si la senyora que et ven el pa cada migdia no s'ha estimulat mai el clítoris

| 30/10/2017 a les 21:47h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: José Maria Cuellar


Deia Lois Pereiro que el desamor, brutal amputació o atròfia d’un somni maltractat, hauria de ser sempre un ritual íntim representat en sales clandestines. I tal volta ja ho és. Tal volta, de misèries, cadascú se sap les seves i se les reserva per passades les nou del vespre, quan tot ja és calm, moment en el qual es poden desplegar sense complexos a sobre la taula. I a veure com juguem la baralla.
 
Som el fruit de les nostres decisions, he sentit que deia algú avui en una de tantes tertúlies a la ràdio, gent d’aquesta que sap de tot, tu ja m’entens. I jo he pensat que sí, que és clar, però que també som fruit de la mala sort, no m’emprenyis.
 
El problema és quan aquesta part de mala sort que també som ens fa de llençol i ens serveix d’excusa i ara resulta que ja no som res més que el ball que ballem amb aquest atzar que ens puteja. No. Perquè si alguna cosa som, pel simple fet de ser, és responsables de les nostres vides. I també, per tant, de les nostres decisions, les que prenem i les que no prendrem mai.
 
Qui sap si en creuar la porta de casa, aquell xicot fadrí que sempre et creues a l’ascensor plora perquè té por de sortir de l’armari, si la senyora que et ven el pa cada migdia quan surts de la feina no s'ha estimulat mai el clítoris. Ves a saber, si aquell avi que no vol dur bastó però camina agafant-se a la paret fa temps que necessitaria que algú l’ajudés a netejar-se el camal però no ho sap ningú. Potser tu mateixa no saps com desenamorar-te d’un desamor i ja t’hi has acostumat però hi ha dies que encara desplegues la baralla de la misèria a sobre la taula, passades les nou del vespre, i saps que perdràs el joc un altre cop, però mira.
 
Ara que es fa fosc quan és de dia i venen els fantasmes més d’hora, més valdria fer-nos amigues de les bruixes. Que les cartes no s’escullen però sí com les juguem. I segur que ja t’ho han dit però et queda molt bé ser tu mateixa, sense tabús, ni pors ni limitacions ni complexos ni autocensures. Juguem juntes les cartes de la misèria en una sala clandestina com una altra, fem un ritual fantasma, que som totes el fruit de l’amor o el desamor. I què.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El CosmoCaixa estudia un animal que va viure fa 67 milions d'anys
01/01/1970
El Monestir de Pedralbes acull una exposició per remarcar el paper de la dona a l'epoca moderna
01/01/1970
La butaca de Jaume Casademont convida a reflexionar Francesc Torralba
01/01/1970
«iN MUSEU» dona l'oportunitat de recórrer l'interior d'edificis culturals
01/01/1970
Un vídeo mostra els atacs sexistes, els prejudicis i les desigualtats de gènere
01/01/1970
Un curtmetratge planta cara a la violència masclista amb metàfores visuals
01/01/1970
El TNC presenta «Claudia», una obra documental de la dictadura argentina