Foto: Alice
Porta clavells que ja té encarregats. Que són vius. Dur-ne de mentida seria com un engany, com una burla. Perquè tot dura el que dura i ja em diràs que hem de fer veure, a aquestes alçades.
Es posa una brusa negra i es pinta els llavis de vermell. Els cabells del costat queden agafats amb un passador que és una estrella feta de petitíssims brillants. Era d’ella. Ara, és ella.
Arriba allà. (Sap el camí de tants anys). Demana l’escala i, al senyor de sempre, siusplau deixi-les a un cantó, que no se les endugui el vent. Que no tapi els dos noms. Així li va bé? Sí, gràcies. I resa un pare nostre per dins. Diu mama i diu papa, perquè de tan a prop que són, segur que els escolta. I la resposta són els dos xiprers. Vides resumides en dues dates. Una estampa. Els versos d’algú.
Hi va tres dies abans de Tots Sants perquè de la mort en coneix el després.
