Quan pensem en ballar, la imatge que ens pot venir és el menjador de casa nostra o l’escenari d’un teatre. La Producció Nacional de Dansa ens convida a eixamplar la mirada recorrent 18 ciutats catalanes.
La producció, impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat i pel Mercat de les Flors, presenta dos grans espectacles de dos coreògrafs reconeguts internacionalment: Many, de Thomas Noone i L’estol, de Roser López Espinosa, que van ser escollits per concurs públic. Els descobrim mentre veiem 14 fotografies (set de cada espectacle) i dos vídeos que ens mostren l’art de moure el cos.
1. La Producció Nacional de Dansa vol visibilitzar, compartir i apropar els creadors del país a un públic més ampli.
«Many», de Thomas Noone. Foto d’Alfred Mauve
2. Després d’haver actuat al Mercat de les Flors, al Teatre Principal d’Olot, al Teatre Fortuny de Reus, al Teatre Monumental de Mataró, al Teatre Kursaal de Manresa, al Teatre l’Atlàntida de Vic, al Teatre de la Llotja de Lleida, a l’Atrium de Viladecans, al Teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat i al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú; aquest 2017 l’espectacle es podrà veure al Teatre Zorrilla de Badalona, el 2 de desembre; i al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, el 16 de desembre.
«Many», de Thomas Noone. Foto d’Alfred Mauve
3. I continuarà al 2018: el 20 de gener al Teatre-Auditori Sant Cugat, el 21 de gener al Teatre Alegria de Terrassa, el 26 de gener al Teatre Josep Mariade Sagarra de Santa Coloma de Gramanet, el 9 de febrer al Teatre Municipal de Girona, l’11 de febrer al Teatre Auditori de Granollers i 18 de febrer al Teatre Principal de Sabadell.
«Many», de Thomas Noone. Foto d’Alfred Mauve
4. Many, l’obra de Thomas Noone, és una peça abstracta que parla del moviment i de l’organització del grup. Philip Sheppherd signa la música de l’espectacle.
«Many», de Thomas Noone. Foto d’Alfred Mauve
5. El fil conductor és la dinàmica del moviment i la música, que posa al centre el conflicte individu i grup, quan intentem destacar o desaparèixer entre la massa.
«Many», de Thomas Noone. Foto d’Alfred Mauve
6. Mostra la paradoxa de voler ser individu però no voler patir la vulnerabilitat de l’ésser solitari, o agonitzar entre l’homogeneïtat per beneficiar-se del grup.
«Many», de Thomas Noone. Foto d’Alfred Mauve
7. L’autor d’aquesta obra, Thomas Noone, és un coreògraf amb estil físic, atlètic i poètic. És resident al SAT!Teatre i treballa com a coreògraf convidat per a companyies internacionals, tant a Europa com a Amèrica del Sud o altres països com Corea o el Líban. És, també, director artístic del festival Dansat i ha rebut el Premi Ciutat Barcelona del 2011.
«Many», de Thomas Noone. Foto d’Alfred Mauve
8. L’estol, l’obra de Roser López Espinosa, pren com a partida el viatge de la migració de les aus i el desig de volar.
L’espectacle «L’estol», de Roser López Espinosa. Foto d’Alfred Mauve
9. A partir de l’entramat de cossos i de complicitats del grup es construeix un objectiu comú: volar a través de paisatges immensos.
L’espectacle «L’estol», de Roser López Espinosa. Foto d’Alfred Mauve
10. L’espectacle parla del moviment, de l’esforç, la resistència, la bellesa i la llibertat. De les complicitats i el treball en equip per resistir la travessa i les seves dificultats, amb llum i delicadesa.
L’espectacle «L’estol», de Roser López Espinosa. Foto d’Alfred Mauve
11. L’estol és una gran formació d’ocells que es mou al cel com si fos un. I al capvespre el cel es cobreix de murmuris.
L’espectacle «L’estol», de Roser López Espinosa. Foto d’Alfred Mauve
12. Roser López Espinosa desenvolupa la seva pròpia obra com a creadora i la trobem als escenaris internacionals, on ha rebut diversos premis com el primer de Solos de Masdanza. És professora a diveros centres de formació i imparteix cursos a festivals internacionals.
L’espectacle «L’estol», de Roser López Espinosa. Foto d’Alfred Mauve
13. Altres activitats que es faran en paral·lel a la Producció Nacional de Dansa són una invitació a viure la dansa amb assajos oberts, tallers amb els ballarins professionals i estudiants de nivell avançat, un debat amb els artistes i relats de dansa. Totes tenen com a objectiu aproximar i fer més comprensibles als públics els perquès, els coms i els qui de la dansa.
L’espectacle «L’estol», de Roser López Espinosa. Foto d’Alfred Mauve
14. La Producció Nacional de Dansa és una peça de gran format escènic que demostra que el panorama creatiu de la dansa catalana té una gran riquesa i diversitat de companyies i creadors.
L’espectacle «L’estol», de Roser López Espinosa. Foto d’Alfred Mauve
