Teatre

L'amor clandestí i el temps que passa

Àngel Llacer dirigeix la comèdia romàntica i nostàlgica «Un cop l'any»

| 12/11/2017 a les 19:19h
Especial: Teatre
Arxivat a: La butaca, teatre

Foto: Teatre Poliorama


La Pilar i el Josep són dos amants que es troben en secret cada any durant un quart de segle. Ells canvien, el món canvia, l'habitació d'un parador de la Rioja és sempre la mateixa.
 
Un cop l’any és l’adaptació de Same Time, Next Year, un espectacle original de Bernard Slade que va triomfar al Broadway dels anys setanta. Ara el podem veure al Poliorama en una versió traslladada a la realitat d'aquí (els referents són els nostres) i ambientada entre el 1975 i el 2000. L'obra la dirigeix Àngel Llàcer i la interpreten uns camaleònics Mar Ulldemolins i David Verdaguer.
 
Dels vint-i-pocs anys als cinquanta-i-pocs, als dos personatges (casats i amb fills cadascun per la seva banda) els passen coses de tots colors. Ella comença sent una dona que va quedar embarassada molt jove i que va evolucionant i empoderant-se. "M'agradaves més quan no t'havies fet del Círculo de Lectores", li etziba ell quan veu que la cultura està ajudant la Pilar a tenir un criteri propi i a seure al volant de la seva vida.

Els salts temporals entre escenes es marquen amb projeccions que apel·len a la nostàlgia dels espectadors i recorden fets rellevants dels anys setanta (la mort de Franco, l'Un, dos, tres, el retorn de Tarradellas), vuitanta (la Movida Madrileña, el naixement de TV3, l'explosió del Challenger), noranta (els Jocs Olímpics de Barcelona) i dos mil.
 
No sembla mala idea regalar-nos aquesta tardor convulsa una dosi de comèdia romàntica pura. Tot i algunes situacions dramàtiques, Un cop l'any té tots els ingredients de la comèdia romàntica, inclòs –per descomptat– el final feliç. Perquè l'amor clandestí es desgasta menys i, en conseqüència, té més números de durar per sempre. 
 

Foto: Teatre Poliorama


Un cop l'any

Autor: Bernard Slade
Títol original: Same time, next year
Direcció: Àngel Llàcer
Intèrprets: Mar Ulldemolins i David Verdaguer
Traducció i adaptació: Hèctor Claramunt
Música: Manu Guix
 
Una producció de Minoria absoluta i Cow Theatre.

COMENTARIS

Moltes ganes d,anar.hi
Anònim, 14/11/2017 a les 18:29
+0
-0
Hi aniré segur, però una altra vegada no ens expliqueu el final!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
T de Teatre explora el patiment físic i emocional en una comèdia dirigida per Julio Manrique
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida