Caus a terra molt avall
creus que no te’n sortiràs,
però amb els mesos te n’adones,
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te a aixecar
veus que les coses no canvien,
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara tinc,
no vull pensar
en el que arribara demà.
Llença’t, cada instant és únic,
no es repetirà,
sento que el cor
ja no para de bategar.
I diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa
sense una mà.
I per què els meus pensaments
que sempre viuen en present
no conjuguen altres temps que
ja faré el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l’univers
que no nota el pas del temps.
El que faig a cada instant
és la força que em fa gran,
no vull pensar
en el que arribarà demà.
Llença’t, cada instant és únic,
no es repetirà,
sento que el cor
ja no para de bategar.
I diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa
sense una mà.
Llença’t, cada instant és únic,
no es repetirà,
sento que el cor ja
no para de bategar.
I diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa
sense una mà.
