Foto: Ania Szaw
Estimada Amanda:
Quant de temps, oi?
Avui quan t’he vist pel passadís del supermercat, m’he quedat gelada. És estrany, quan t’has estimat tant algú el temps no sap posar-ho tot a lloc, és mentida.
En veure’t avui m’he vist transportada just al moment en què, en un esclat d’alegria, ens vas dir que et casaves. Et veia allà, a la terrassa del bar del Teulat, col·locant-te un vel blanc de qualsevol manera sobre el cap, fent-nos pixar de riure, com sempre, i dient: “Senyores, em caso!”
Aquell record em persegueix.
Estaves radiant, immensament feliç, desprenies seguretat en tu mateixa, aquesta seguretat que dona el fet d’aconseguir el que un vol a la vida.
Et casaves. Amb Ell. Ell amb majúscules. El més guapo del món, divertit, tendre, esportista, amb èxit professional. Ell, l’home perfecte es casava amb la dona perfecta de llarga cabellera daurada, de somriure encisador, de mirada intel·ligent i aguda. Alegre, divertida, preciosa. Te’n recordes, Amanda? Tu eres així.
El dia que ens vas dir que et casaves ho vam celebrar fins tard, ballant, rient, fent-nos fotos i somniant juntes el teu futur. La meva amiga lleial, la dona que més m’estimava, estava apunt de fer realitat el seu somni i jo era al seu costat.
Et vas casar. I vas desaparèixer.
En trobar-te avui pel passadís del supermercat, una suor freda m’ha recorregut l’ànima. Tu no m’havies vist i podia haver marxat però els meus peus no han volgut obeir el senyal que els enviava el meu cervell i s’han quedat plantats allà, veient com avançaves, amb els teus texans i les teves ulleres de sol.
Quan m’has vist he notat com el teu cos es paralitzava. Ha estat un gran impacte. Han sigut molts anys, he pensat.
En acostar-me a tu he entès la teva paràlisi en veure’m, el no voler apropar-te a mi.
En acostar-me a tu he entès perquè has desaparegut tot aquest temps.
I m’he sentit ridícula perquè, quan t’he vist amb ulleres de sol dins el supermercat, he pensat: ella, com sempre, marcant estil. Ni se m’ha passat pel cap que ho feies per amagar-te.
Per amagar la teva cara marcada. I la ràbia m’ha esclatat per dins. L’home amb qui et vas casar, Ell, Ell amb majúscules, el més guapo del món, l’esportista, l’esplèndid, el directiu d’empresa, l’home encantador i amable i sol·licit amb tothom, Ell és un de tants que confon l’amor amb la possessió, les carícies amb les bufetades, la tendresa de l’acte sexual amb la violació sistemàticament violenta.
Amanda, estimada, si us plau, deixa’m ajudar-te.
Júlia
5
0
