Realitats

I si soc mala mare?

Una sèrie d'il·lustracions donen veu a la realitat que pateixen moltes dones quan tenen fills

El pitjor buit d'una mare

Especial: Galeria
Arxivat a: Passadís, realitats, il·lustracions, feminisme
Imatge il·lustrativa
Plenes de culpa o totalment soles: amb una voràgine de pensaments i sentiments negatius que no poden ni volen expressar per por, vergonya i culpa. Així és com descriuen la depressió postpart les dones que l'han patida. Karen Kleiman, llicenciada en treball social, autora de diferents llibres sobre la salut postpart i directora del Centre d'Estrès Postpart de Rosemont, i la il·lustradora Molly McIntyre han dut a terme una tira de còmics per trencar el silenci.

Kleiman va demanar a McIntyre que dibuixés "aquelles paraules que les dones amb depressió no diuen". És així com es donen veu als sentiments i pensaments negatius que moltes dones tenen quan són mares, i que no s'atreveixen a compartir. 

Tot i que és normal sentir angoixa durant el període del postpart, Kleimen afirma que la majoria de dones no en són conscients i tampoc saben com reconèixer quins són els símptomes. La regla general diu que si l'angoixa fa que passar el dia sigui gairebé impossible, ja és un problema. Però que un cop s'expressen els sentiments negatius, disminueixen. Per això són tan importants aquests còmics: s'hi poden sentir enteses, amb suport i reconegudes. A més a més, la campanya #speakthesilence vol animar les dones a ser valentes i honestes per dir el que encara costa tant de dir. 


1.
—Estàs fantàstica!
—Gràcies. (És broma? Que estic fantàstica? Pff. Si estic flàccida, nerviosa i desfigurada. Si no m'he dutxat de fa dies. Em mortifica que em vegin en públic. Em comparo amb com de bé estava abans. Em comparo amb com de bé està tothom. Estic intentant estar bonica perquè ningú no s'adoni de com em sento. Per què em preocupa tant com estic? Per què? Com se suposa que s'ha de sentir una mare?)


2. 
—Com estàs?
—Molt bé! I tu?
—Fantàstica!
(Per què no fas pinta de cansada? No sembla que hagis estat embarassada. Se't veu bé. Jo no m'he dutxat de fa dies.)
—(Estic tan cansada... El sexe tornarà a estar bé algun dia? No puc ni seure. Com ho fas amb el nadó?)


3. 
—No creus que necessita un jersei o alguna cosa?
—Mama, ja està bé! (I si té raó? I si es posa malalt? Per què no he agafat un abric? No sé què estic fent. Com se suposa que he de saber aquestes coses? Per què no sé què necessita? Per què no tinc l'instint correcte?)


4. Arròs? Pollastre? Per què no ha dormit aquesta nit? No em veig amb cor de cuinar. Si el bebè no estigués aquí, podria tornar a la meva vida normal. Ningú no creuria les coses que estic pensant. Si ho dic a algú, segur que me'l prenen o em tanquen en algun lloc. O em titllen de boja i diuen que no puc ser mare. Ningú pot saber-ho. No puc dir-ho a ningú. Les mares no tenen aquests pensaments. Què em passa? No puc pensar ni què fer per dinar. 


5. 
—No creus que és la millor època de la teva vida?
—I tant! (Crec que el meu nadó estaria millor amb alguna altra mare. Crec que he fet un gran error. Crec que em trobaré el nadó mort al bressol. Crec que el nadó sortirà volant del seu seient del cotxe. Crec que em caurà mentre baixi les escales. Crec que no puc ser mare.)


6. 
—Necessites alguna cosa?
—No. (Necessito menjar casolà i calent. Necessito un descans. Necessito una mica de temps per a mi. Necessito dormir. Necessito algú que entengui com de malament em sento a vegades. Necessito temps, descansar, ajuda, menjar, abraçades, galetes de suport, calma, ajuda amb la bugada, amb fer la neteja. Necessito reconeixement, que m'entenguin i suport.)


7. Si reconec que no em sento com una mare i que això no m'agrada la majoria de les vegades, vol dir que no estimo el meu nadó?

COMENTARIS

Gràcies
Anònim, 03/12/2017 a les 17:54
+5
-0
Genial. Gràcies X expressar-ho tant bé. A vegades va bé saber q no ets la única q va passar X això i et fa sentir menys culpable. Per sort passa ràpid i després gaudeixes la maternitat com si res. És el millor q tinc i no ho canviaria X res...
.
Anònim, 05/12/2017 a les 19:38
+1
-0
Si, molt be expressat i molt be q vagin sortin aquestes vivencies reals i q vagi desmontant-se la maternitat .
Però per les mares soles això continua molt mes temps.
Pot ser es això de q per cuidar un nen "hace falta toda la tribu .."
I si soc mala mare?
Anònim, 11/12/2017 a les 12:38
+6
-0
M'he sentit identificada en tots el dibuixos..
No et sents mala mare, et sents SUPERADA per qualsevols sitiuació que abans del naixement era quelcom absolutament normal. És difícil dutxar-te (sembla increible, però és cert), anar a comprar (com!??,quan!?), decidir si has d'abrigar-te..... TOT et supera.
Afortunadament per mi, només ha estat els primers mesos.
La maternitat és una aventura, però més que el fet de ser mare, el millor regal és anar coneixent el teu petit i veure com evoluciona en tot.. és MOLT GRAN!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una animació mostra què passaria si féssim tot allò que ens passa pel cap
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
T de Teatre explora el patiment físic i emocional en una comèdia dirigida per Julio Manrique
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»