Basorèxia

Contra tots els encanteris

Hem fet plans com si tinguéssim possibilitats reals de guanyar la cursa de la vida

| 04/12/2017 a les 21:33h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Carmen Alvarez Tames

 
Quan he tornat a casa al vespre, les plantes estaven ufanoses. Ufanoses i esplèndides com no les havia vistes mai. Normal. Aquest matí la mare i jo les hem abonat per primer cop en la seva vida. Bé, no t’enganyaré, ho ha fet gairebé tot la mare mentre jo em feia el segon cafè del matí. Ella sí, però jo no n’havia tingut prou amb un sol cafè per treure’m la boira del front que m’havia deixat el vi del sopar. Mon pare sempre diu que dec tenir un fetge així (i s'assenyala la mida de l’ungla del dit gros de la mà dreta). 
 
Avui ha passat una cosa màgica. Hem usat els dos ascensors de l’edifici; mentre a l’ascensor de la dreta ma mare abraçava ma germana, a l’ascensor de l’esquerra, mon pare m’abraçava a mi. Ho hem sabut d’una manera estranya: mon pare i jo sentíem riure fort ma germana d’un ascensor a l’altre, quan hem arribat a baix de seguida ens hem soltat i hem dit fluixet ai, que mos voran. I només sortir ma germana ho ha explicat: “Ha sigut tancar-se les portes i la mama soltar totes les bosses i abraçar-se’m com si no m’hagués de vore mai més”. Mon pare i jo no hem dit res però ens hem mirat i ho hem sabut. Que jo m’assemblo a ell, i ma germana, a la mare.
 
No és habitual que estiguem els quatre junts. Fa molts anys que va deixar de ser-ho. Per sort la vida és un camí serpentejat. Plàstic, mal·leable, flexible, complicat. Som una espècie de desastre miraculós. Una punyetera pel·li de Wes Anderson, si vols. Hi som quan hi hem de ser i punt. I gràcies.
 
Fa temps que no llegeixo res alegre, em va dir mon pare ahir a la tarda i vaig pensar que l’hi devia, unes paraules festives com les plantes que ara em miren col·locadíssimes de química.
 
Hem fet coses fantàstiques, aquest cap de setmana. Hem escoltat l’Himne de l’alegria explicat per deu mil músics que clamaven llibertat. Hem patit calor a cinc graus mentre passejàvem a pes una caixa pesadíssima de plats nous Gran de Gràcia amunt fins a casa meva, i ens ha agafat per riure. Hem parlat de llibres. Hem parlat de futur, hem traçat noves línies de colors ben vius en un quadre que sempre serà inacabat. Hem après silencis en tots els idiomes i dibuixat mirades que deien ens tenim, sí, malgrat tot, encara ens tenim. Hem fet plans com si tinguéssim possibilitats reals de guanyar la cursa de la vida. I ens ho hem cregut, sabedors que hi ha una cosa que mai no mor ni morirà: aquesta sang que ens lliga a pesar de les tempestes, contra tots els encanteris, a favor de totes les plantes de flor ufanoses que algun dia naixeran.
 

COMENTARIS

Contra tots els encanteris
Anònim, 06/12/2017 a les 00:53
+4
-0
M'ha encantat , una bona reflexió que invita a l'exercici d'estimar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La Institució de Lletres Catalanes crea una mostra itinerant de l'autor
01/01/1970
La Sala Bikini de Barcelona vibrarà amb les cançons catalanes dels noranta amb el grup Ruc'n'Rull
01/01/1970
El Teatre Alegria de Terrassa acull l'obra basada en la novel·la de Menéndez Salmón
01/01/1970
La Fundació Carulla parla sobre refugiats climàtics
01/01/1970
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
01/01/1970
Un clip il·lustra amb música i dansa la dependència emocional
01/01/1970
L'actor diu que «en cada representació de teatre estem fent avançar el món»
01/01/1970
Les dones de la pel·lícula tenen força i coratge, i lluiten d’igual a igual contra homes enormes