Coses així

Has desaprès la por

T'obligues a centrar-te en coses petites, ni projectes grossos ni bitllets d'anada al futur

| 04/12/2017 a les 22:17h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: kanglapass


Escoltes com respira el fill que ha vingut de matinada a dormir al teu costat. Et bulls una estona llarga a la dutxa. La Laia t'envia la prova que les paraules abriguen. Prou que ho saps: només trobes refugi i fugida en els llibres. Escrius cartes als amics que segueixen injustament a la presó. El Marc canta en un dissetè pis, amb una guitarra pintada per l'Eva, i penses que és un moment bonic.
 
Et sents invencible d'una manera estranya: ja no et pot fer mal res, un cop t'ha passat això. Et sorprèn la lucidesa que neix del dolor més pur. Entens com mai de què va tot plegat. T'obligues a centrar-te en coses petites, ni projectes grossos ni bitllets d'anada al futur. Celebres que, per fi, t'ha marxat la migranya. T'adones que has desaprès la por. És gairebé tendra, aquesta solitud.
 
Despares la taula de l'esmorzar, canvies dues bombetes. T'emboliques amb la bufanda lila i surts de casa amb les claus del Charlie Brown a la mà: tu i el teu amic imaginari no heu deixat de caminar agafats. Baixes fins al mar. T'esforces per no trepitjar les xarxes de pescadors esteses per terra. Et mulles les vambes allà on trenca l'ona. Tires pedres contra l'aigua com aquell dijous amb la Marta, quan encara tenies més ràbia que pena. Del cel tan buit de núvols no plouran pas respostes. Tanques els ulls perquè el sol de desembre t'escalfi les parpelles. Passa algú a prop i li desitges bon dia. 
 
Però no te'n surts. No pots –no puc– tornar a enamorar-te de la vida.
 

COMENTARIS

has desapres a por
Anònim, 05/12/2017 a les 14:50
+11
-0
Com sempre m hi identifico plenament amb aquest escrit
Quan passes hem de fer cada dia despres d una perdua .Com costa trobar on agafarte per segui endavant
Fantastic escrit
T'entenc
Dolors M, 05/12/2017 a les 15:03
+12
-1
Se el que sens. De sobte ho veus tot molt clar, de sobte no entens res. Sembla que visquis en un altra dimensió.
Demana temps i aquest dolor s'esmorteirà. Vindrà el dia que riuràs sense adonar-te'n i et visitarà la serenor un altre vegada. Una abraçada
L'amor és pau
Anònim, 05/12/2017 a les 15:53
+36
-0
En aquests moments de pau, potser sense adonar-te'n, tornes a abraçar la vida. No serà mai més aquell amor boig. Ara serà diferent...serè, calmat, lúcid. Tens vida, molta vida, esperant les teves abraçades.
La mort sempre hi és. Ens acarona la dèbil pell que envelleix dia a dia. I així, a alguns, ens brinda el privilegi de posar els peus de ple en el mar de la vida. Gaudeix-la. Gaudim-la. És allò que aquells que han mort voldrien. És allò que quan morim voldrem per aquells que segueixen vius.
La Mar
Anònim, 05/12/2017 a les 17:09
+10
-0
La Mar sempre et farà companyia. Escampar la mirada damunt la mar blava, olorar la saladina, submergir-te per sentir que formes part d'un tot, et carrega d'energia per superar totes les pors.
Podràs tornar-hi
Jos Petit, 05/12/2017 a les 18:17
+4
-1
Serà així. Ho sabem. Esperem el millor. No tenim cap més opció.
I què ens queda doncs?
Anònim, 05/12/2017 a les 21:27
+8
-1
Quantes vegades eren les úniques persones en el meu pensament... em pregunto per què costa tant viure sense ells. Per què se sent tant dolor i per què costa tant centrar-te amb tota la resta?
Per què tot el que m'envolta no té gaire importància sinó hi són ells?
Tants i tants per què que simplement vull arribar a sentir pau dins meu i no puc.
Viure
Anònim, 05/12/2017 a les 22:08
+16
-0
Al final ens adonem que en aquesta vida naixem i morim sols i que som lliures de sentir, pensar i actuar com ens doni la punyetera gana. Dona’t permís per sentir el dolor, per pensar que potser res no val la pena de viure mai més i d’actuar com et doni la realissima gana, no has de donar comptes a ningú, només a tu mateixa. Però VIU ara el que sentis , el que pensis , el que tu vulguis, estarà bé .
Amb tu
MDolors GuàrdiaAnònim, 05/12/2017 a les 22:36
+5
-1
Tens la felicitat dintre teu, encara que temporalment adormida per vetllar una pena molt fonda. No voldràs, però no podràs impedir que es desperti cinc cops cada dia. Mil petons desvetllats!
Viure
Anònim, 05/12/2017 a les 23:17
+2
-0
Totalment d'acord
Com pot ser..
Anònim, edu, 06/12/2017 a les 14:17
+3
-0
I penses, com pot ser que el món segueixi girant si ella/ell ja no hi és..
Has desapres la por
Anònim, 06/12/2017 a les 21:56
+3
-0
Nomes es pot entendre, realment, quan et passa tot el que expliques. T'entenc tan..
POTS
Anònim, 07/12/2017 a les 20:01
+3
-0
POTS
Maltracte
Anònim, 07/12/2017 a les 23:24
+0
-2
Doncs em sento igual després dinfinites amenaces de mort només vull viure i prou ni cotxe gran etc només. Viure
Escalf
Olga Garcia, 08/12/2017 a les 14:31
+2
-0
T'abraço. Et dono un escalf que no és el que tu voldries, però és l'únic que tinc. Caliu, calor, propera però respectant el teu espai, el teu dolor. T'abraço i és tan inútil la meva abraçada!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una animació mostra què passaria si féssim tot allò que ens passa pel cap
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
T de Teatre explora el patiment físic i emocional en una comèdia dirigida per Julio Manrique
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»