Visions

#jotambé soc un agressor

El privilegi que protegeix els violadors és el mateix que et protegeix a tu, home que et creus modèlic

Em dic Esperança, em dic Jenn

| 09/12/2017 a les 22:14h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, feminisme

Il·lustració: Júlia Bertran


Vaig veure aquesta vinyeta d'aquest llibre de la Júlia Bertran i em vaig indignar, però no ha estat fins més tard que he entès per què. I he trigat molt més a ser capaç d’articular un text mínimament coherent; no me n’he sortit, però aquí queda el meu balbuceig.
 
Tots els homes som agressors. Hem heretat aquesta condició com els catòlics hereten el pecat original –un altre mite fundacional masclista, per cert– i, com ells, estem obligats a expiar-lo amb els nostres actes, cada dia, durant tota la nostra vida. Ara uns quants homes modèlics s’escandalitzaran, i molts matxirul·los començaran a expel·lir testosterona de manera descontrolada, xiulant com una olla a pressió, però ho repetiré: tots els homes som agressors. Dels últims, els matxirul·los, no cal que digui res, però potser els homes modèlics es mereixen una explicació.
 
Una amiga meva em parlava de la innocència congènita de la majoria d’homes: l’expressió és brillant i descriu de manera perfecta el que ens passa, als tios: que mai no tenim la culpa de res. Perquè els homes, la societat, sempre busquem una escletxa per justificar-nos i per eximir-nos de qualsevol responsabilitat, i la resumim amb un encongiment d’espatlles i un “és que som així”, com si fóssim bestioles descontrolades lliurades només als designis de la biologia. Has cridat la teva companya com mai hauries cridat a un amic teu? Has fet servir el teu volum, la teva força, l’espai que ocupa el teu cos per intimidar-la, per amenaçar-la encara que fos de manera inconscient? Has pensat que, total, aquell comentari era una broma sense malícia? Que la tia aquella és una escalfabraguetes i, esclar, això no justifica res "però..."? Que sentir gelosia és "normal", que vol dir que estimes molt? Has seguit amb la mirada una dona pel carrer bo i sabent que allò l’estava incomodant? Has insistit massa davant d’un no perquè t’has empassat allò que un no potser és un sí? Has pensat que només era una foto, un anunci, ja veus? Company, el simple fet de no haver dit als whats dels teus amics “Prou d’aquestes fotos de merda o deixo el grup”, ja et converteix en agressor, creu-me.
 
El masclisme està incrustat a la societat, com un paràsit. No: el masclisme és la societat i, perdoneu-me pel tòpic, si no formem part de la solució, aleshores formem part del problema. La innocència congènita dels homes és beneïda per la societat, acceptada sense pensar-hi, un automatisme que ens porta sempre a redimir l’home i culpabilitzar la dona.
 
No es tracta de posar-nos una armadura daurada i sortir al món per protegir les dones del drac, no –una altra actitud masclista disfressada d’home modèlic–, es tracta de no alimentar un món que resulta terrible, inviable, amenaçador, dolorós, que menysté, cossifica i culpabilitza les dones. Es tracta de protegir-nos a nosaltres mateixos de la nostra pròpia mesquinesa. Es tracta de buscar un model de masculinitat que no sigui antagonista, ni paternalista, ni protector. Entenem això, homes que ens pensàvem modèlics: cada cop que la testosterona ens fa dir o fer alguna cosa, per innocent que ens pugui semblar, es genera un efecte papallona que acaba amb una dona menystinguda, escridassada, humiliada, colpejada, violada o assassinada. Penses que exagero, esclar; penses que elles també en fan, de coses, que també manipulen, que exerceixen una violència passiva, que no sé què i blablablà, però no parlo d'això: parlo del fet que nosaltres sempre tenim el benefici del dubte i elles, mai. La innocència congènita dels homes.
 
No en deixem passar ni una. Ni una, perquè cada cop que ho fem es planta una llavor que perpetua la situació de masclisme, que fa créixer la violència masclista; encara que la baula d’un extrem de la cadena sigui aparentment innocent, continua formant part de la mateixa cadena i sense aquesta, mai no s’hauria pogut arribar a l’altre extrem.
 
Et pot semblar exagerat. Però pensa-hi: el privilegi que protegeix la intimitat dels violadors i culpa les víctimes és el mateix que et protegeix cada dia a tu, home que et creus modèlic, al metro, tornant de treballar al vespre per un carrer mal il·luminat, cobrant més sou per fer la mateixa feina, o quan surts a fer copes, o quan fas milers de coses que ni se m’acuden perquè no soc una dona i soc incapaç d’imaginar-me totes les humiliacions que viuen cada dia; el privilegi que permet que vulguis tenir criatures sense plantejar-te de quina manera afectarà la teva vida laboral; el teu voler creure que no vol dir res quan sopes amb una dona i et porten el compte a tu, perquè "esclar". No es tracta de protegir les dones, es tracta de protegir la societat, de fer-la millor. I per això qualsevol moviment polític i social realista i que pretengui canviar les coses ha de ser feminista. El masclisme, a banda de terrorífic, és violent i és inviable: mireu la història i digueu-me que no..
 
De la mateixa manera que moltes dones estan tenint el valor extraordinari d’explicar quan es van sentir culpables fent una cosa que no volien fer, crec que nosaltres, els homes que tenim l’esperança que això pot ser millor, també hauríem de fer articles, hauríem de dir que nosaltres també hem estat botxins, executors i nosaltres també hem fet i fem coses de les quals ens avergonyim i ens sentim culpables. Però, que quedi una cosa molt clara: el fet que ens sentim culpables –la culpa és una emoció molt recargolada i perversa– no ens eximeix ni un mil·límetre de la nostra responsabilitat com a homes, però sobretot com a persones, per fer una societat millor. I no la farem si no acceptem tot el que fem malament. Perquè saps què passa? Que el microcosmos de les relacions de parella és un mirall del macrocosmos de la societat. Que vas destrossant les vides dels altres, i també la teva: que als ulls de la dona que t’estimava trobaràs un buit enorme, o una por insondable que a tu et semblarà injusta, però no ho és, perquè un dia, dos, tres, vas aixecar la veu només perquè podies i ja va estar: es va obrir una ferida que mai més es tancarà. Soc un agressor, i pitjor: soc l’Àtila de les relacions, companys. I puc inventar milers de justificacions del meu comportament, però aleshores és allò de la innocència congènita dels homes, i no. Aprèn a estimar, coi, o no tinguis parella.
 
Nosaltres mai deixarem de ser masclistes, però si assenyalem amb el dit cada tic masclista, per petit i subtil que ens sembli, si renunciem als privilegis que tenim pel simple fet de ser homes, és possible que les nostres filles i fills visquin en una societat realment lliure. 
 

COMENTARIS

Gràcies.
Montse Canes, 10/12/2017 a les 12:24
+27
-3
Benvingut i moltes, moltes gràcies.
Sí, molt a fer!
Anònim, 10/12/2017 a les 14:16
+25
-3
Totalment d'acord, Adam. Com a homes tenim molt a desaprendre per evolucionar i abandonar les respostes masclistes.
Tampoc feminista
Anònim, 10/12/2017 a les 18:24
+10
-37
Sinó igualitari.
Fins q no importi què té entre les cames una persona,o quina preferència sexual té, no anirem enlloc.
Gràcies
Iolanda Garcia, 10/12/2017 a les 18:27
+10
-2
Crec que has situat el centre del problema.
Quan camí per desfer
Sílvia Montserrat , 10/12/2017 a les 18:56
+2
-1
Més senzill trobant un recolza com ara poder llegir el teu escrit i comencem a no acceptar pet ambdues parts to allò que s'ha normalitzat. Moltes i moltes gràcies.
r
Anònim, 10/12/2017 a les 19:51
+30
-58
Sóc un home, i no faig cap de les coses que l'autor m'acusa. Encara més: no les he deixades de fer ni pensar mai perquè ni mai les he fetes ni mai les he pensades. Un "home modèlic" (mare meva, quin vocabulari... lamentable) no fa totes aquelles coses que diu l'autor. Si l'autor és un masclista i un agressor, i se sent malament per això, doncs està molt bé que ho reconegui: endavant. Però que no es justifiqui titllant-se de "home modèlic" (ni que sigui en cursiva) i acusant-nos a tota la resta: que ell sigui un masclista de merda no ens converteix automàticament a tota la resta en el mateix només perquè ell ho digui.
Valentia
Dolors Clota, 10/12/2017 a les 20:05
+11
-4
Adam,

Gràcies per la valentia responsable de les teves paraules! Vull destacar especialment la de la dificultats de molts homes per acceptar un no. Suposo que per això s'ha engegat la campanya del no és no.
El teu article és com una llavor que donarà fruit... i llavors creixerà una planta amb unes arrels fermes!
Gràcies des del cor, Adam!
Qué hi ha darrere el menyspreu.
Sonia, 11/12/2017 a les 00:06
+20
-2
Sr. r,
Una persona oberta a la reflexió i a la cerca d'una solució al sistema masclista que ens envolta i ens marca els comportaments, no hauria reaccionat amb tant rebuig i menyspreu a aquest text encara que no es sentís identificada. Sembla que està vostè més a prop de ser allò que diu que no és. Potser no fa les coses que l'autor menciona, però encara que tot el que diu succeeix, no tot el que succeeix està inclòs. Si de veritat no se sent identificat amb el text, l'animo a reflexionar i veure on i com sí perpetua el masclisme i com podria ajudar a construir una societat lliure d'ell.
D'acord, però...
Aran, 11/12/2017 a les 07:23
+17
-7
Estic completament d'acord amb el que dius, el privilegi que tenim és congènit a la societat patriarcal, reconèixe'l i treballar contra ell, és la única forma d'aportar a la lluita feminista. Ara bé, la lectura que fas és molt naïf sociològicament parlant i inclús perillosa. No podem cometre l'error de pensar que les dones són alguna mena de "classe revolucionària" per se, mateix error que Marx fa amb el proletariat. No és tant senzill, les dones són tant responsables de perpetuar el patriarcat com els homes. Prou d'essencialitzacions. Tant sols has de preguntar quantes dones se senten atretes per homes més baixos, més joves o "simbòlicament" inferiors a elles. Les enquestes són esfereidores i clares, molt poques. Elles han de liderar el feminisme i nosaltres tenim el deure de lluitar en un segón pla, però sense condescendència, siusplau. Recomano el llibre "La dominación masculina"
Gràcies
LaCris21, 11/12/2017 a les 11:40
+5
-2
El primer pas per eliminar el masclisme és adonar-te que ho ets, i no és gens fàcil, tal com demostren alguns dels comentaris que s'han fet al teu text. Gràcies, Adam, per la valentia d'escriure-ho, però sobretot per la d'assumir la realitat i actuar en conseqüència. Feminisme o barbàrie!
Esgotador
Anònim, 11/12/2017 a les 12:07
+16
-10
No se quins amics te l’autor, jo no en tinc tants aixi. Potser cal triar-los millor. Coincideixo amb algunes opinions com que això no anirà mai endevant fins que el genere no sigui el culpable de ser masclista. Homes i dones ho son, no depen del que tinguis entre les cames. Alguns homes també ens sentim cansats de ser acusats pel fet de ser homes de ser masclistes. En definitiva descobrir algo de tu mateix no val per culpar a tota la resta del teu gran descobriment. Alguns ja fa anys que l’hem fet i ens esgota que ens tornin a ficar a la garjola dels “homes” masclistes dels que es parla a aquí.
NO
Anònim, 11/12/2017 a les 13:10
+13
-27
Perdona, parla per tu, xato.
Sóc home i no sóc culpable, ni remotament, de res de ho que dius.
Si m'acussesis a mi en persona d'aquestes coses et fotia una denúncia.
I un consell: arrossegant-te així per la vida no arribaràs enlloc.
Explica, explica...
Ok, 11/12/2017 a les 13:22
+8
-14
Autor, quines bajanades has fet? És per denuciar-te...
tonteries
Sra Valentia, 11/12/2017 a les 14:41
+13
-11
Jo he hagut de dir que no a la mateix dona mes d'un cop i no m'ha passat res ni mhe sentit discriminat, el tema es l'actitud amb la que es faci, pero el fet no es masclista, com suposo que us haura passat a TOTS de vegades heu insistit mes d'un cop a la mateixa persona per que us agradava,
El mateix passa amb les bromes de whatsapp, si a mes de no entendre una broma acusem a la persona que la fa de maltractador apaga i vamonos. LLavors jo soc un agressor, el buenafuente tambe, etc...
L'humor negre i l'ironia o la exageració son recursos molt valids per a la comedia que a mes si tractem desde un punt de vista critic pot funcionar molt millor que el simple fet de prohibir el que no considereu correcte.
PD penso seguir fent bromes masclistes feministes, de catalans d'espanyols de negres i de blancs i anire a dormir ben tranquil, espero que tu desde la teva culpa com a agressor que mai et podràs treure també ho puguis fer algun cop.... XD

Autocrítica
Feminista Radical, 11/12/2017 a les 17:13
+14
-4
Per definició el feminisme és radical. Creure i defensar que les dones mereixen viure en absoluta igualtat, i que per tant, la balança està desequilibrada i hi ha una part de la població en una posició benestant és una idea radical per definició. M'ha semblat un article molt i molt encertat, reconeixent la part de culpa i responsabilitats que tenim TOTS ELS HOMES. Després he mirat els comentaris i m'ha agafat tírria de la societat. Molt poca autocrítica. Conec homes que s'autoanomenen feministes (i no es tracta de veure qui ho és més), que tenen actituds masclistes (com molts) però que no són capaços de reconèixer i ho camuflen amb un "és que ja no es pot fer broma de res?". Aquests mateixos homes els he vist reflectits amb "Si m'acussesis a mi en persona d'aquestes coses et fotia una denúncia" o "que ell sigui un masclista de merda no ens converteix automàticament a tota la resta en el mateix només perquè ell ho digui". Molta ràbia a el desconegut. Poca autocrítica. I molts privilegis.

Ens volem vives.
Gràcies, un altre cop
Anònim, 11/12/2017 a les 20:05
+5
-1
Gràcies per la valentia, gràcies per la sinceritat i gràcies per l'autorreflexió.
Gracies Adam
lrobert82, 12/12/2017 a les 02:05
+3
-1
Perquè no es tracta de dir: "podria ser ma mare, ma germana o ma filla".... i ja està. Nooo!!! Es tracta de dir: "podria ser el meu pare, el meu germà, el meu fill, el meu amic o el meu company de feina, el que tingui aquesta actitud, .... i no em quedaré indiferent!" Mooolts en fan falta d'articles i homes així... però crec que les coses estan canviant. I canviar és BO!
Com que sovint les percepcions enganyen, posem dades neutres
Anònim, 12/12/2017 a les 08:54
+17
-10
Posem les coses al seu lloc? El nombre de violadors d'home a dona és, a Espanya, de 900 a l'any. Això vol dir que en un any un 0,0038% dels homes violen. Un de cada 26.000.
Seguim posant les coses al seu lloc? usem la ciència i les dades en lloc de les apreciacions? A Espanya està, de facto, prohibit donar dades d'agressions de dona a home. Només es poden donar dades de les agressions que fan els homes. Per tant no tenim referència si el què fan els homes és molt o és poc en comparació amb el què fan les dones, però podem agafar les dades d'un país occidental com nosaltres i segur que no divergeixen gaire. El CDC dels USA, l'entitat oficial d'allà que proporciona les estadístiques del sector sanitari, te aquestes dades pels 320 milions d'americans. els resultats ens diuen que:
El 48,7% dels homes han patit maltractaments psíquics, físics o sexuals per part de la parella.
El 48,3% de les dones han patit maltractaments psíquics, físics o sexuals per part de la parella.
El 14% dels homes han patit maltractament físic per part de la parella
El 24% de les dones han patit maltractament físic per part de la parella
El 8% dels homes han patit abusos sexuals per part de la parella.
El 16% de les dones han patit abusos sexuals per part de la parella.
Com que això m'ho puc inventar, aquí teniu el document oficial(versió reduïda en espanyol). Mireu la pàgina 4:



Perdoneu-me, podeu posar puntuacions positives o negatives, però jo no us dono cap opinió. Només us poso dades sobre el tema perquè vosaltres mateixos/es ho penseu i en tragueu conclusions. Moltes gràcies per l'esforç de entendre-ho.
Em culpo dels meus privilegis
Anònim, 12/12/2017 a les 09:28
+13
-13
Jo, com que soc home he tingut uns privilegis que déu n'hi dó!
Per començar, com que era molt tímid, vaig estar tota l'adolescència i la primera joventut sol. Necessitava parella i amor com l'aire que respiro. O en el seu defecte, de forma provisional, sexe. Però no era capaç de proposar-ho. I el masclisme feia que això eren els homes qui ho havien de proposar. Si les noies no haguessin estat masclistes i se'm haguessin declarat no hauria passat uns anys tan dolents. Cap privilegi!
Als 20 anys em van segrestar durant un any pel fet de ser home. I si hi hagués guerra, només als homes ens feien anar a matar i a morir.
Quan viatjava en vaixell comptava el nombre de barques de salvament i veia que no n'hi havia prou per tots els passatgers. Llavors pensava que si s'enfonsa el vaixell el lema masclista és "las mujeres y los niños primero". El masclisme em donava el privilegi de morir ofegat perquè soc home.
El masclisme també deia que les feines dures (no les que cal força) son coses d'homes. Pescadors, constructors de carreteres de sol a sol, minaires, etc.
Tenia un amic que va morir d'una explosió. A les TV van dir "van morir tantes persones, entre elles tantes dones i nens". Consideraven que qualsevol dona que morís era més greu que la mort del meu amic. Un privilegi que fa fàstic.
En moltes dictadures masclistes es posa una pena més alta si un delicte el fa un home que si el fa una dona. De fet a Espanya actualment s'han fet lleis en aquest sentit.
De fet el feminisme és fruit de l'herència del masclisme. Ha agafat els mateixos valors. S'ha passat del masclisme al feminisme sense passar per l'igualitarisme.
Un petit exemple: el 25% dels assassinats de parella els fa la dona. Les feministes mai han dit res d'això i en canvi només parlen dels que fa l'home.
De tots els assassinats, el 67% la víctima és un home. Només el 33% és una dona. Però les feministes només planyen aquest 33%. Considera més greu la mort d'una dona que la d'un home. Com els masclistes de sempre. Com els nostres avis i àvies, quan el 100% de la població era masclista.
Opinió
Lluís_, 12/12/2017 a les 18:42
+1
-2
Crec que hi ha algunes idees interessants al text. Puntualitzes un focus del problema que fa reflexionar i és bo. El "sentir-nos part del problema" fa que avancem. Però en general, adoptes un to poc constructiu i un pèl absolutista. Crec que es pot anar més lluny i no refregir l'avís de que s'ha d'actuar. Actuem, reflexionant més i millor, no? Em sembla poc encertat el #jo també sóc agressor, sembla una apologia encoberta al masclisme que tant hem de reduïr. El que vull aclarir és que no es tracta de dir: - sí, la societat m'ha fet culpable per ser home! Sinó que hem de deixar de generalitzar a través de casos concrets (com els atacs de testosterona que parles o el llistat de situacions que no tots hem viscut com a homes o dones) i adoptar l'actitud que es necessita per la igualtat. Està clar que per arribar a la igualtat, la "lluita" s'ha de radicalitzar primer. Però no perdem de vista l'objectiu principal: igualtat. Prou de blanc i/o negre, cal potenciar els matissos i les particularitats de gènere i societat.

jo no soc aixi
mollet, 13/12/2017 a les 16:45
+2
-4
No em veig com descriu aquest autor. Mai he fet actuacions masclistes. Soc un home respectuos amb els drets de tothom. Homes i dones. Vull un nou mon mes just. Al meu microcosmos els canvis son reals. les dones q m.envolten reben un tracte just i igualitari.
Molta feina a fer.
Anònim, 14/12/2017 a les 08:56
+0
-1
D'acord en moltes coses, pero falta cambiar de base la educació en tots els xamps.
Magnífic
Anònim, 15/12/2017 a les 13:31
+2
-3
Ara no només hi ha dones lucrant-se d'aquesta aberració que anomeneu feminisme, sinó que també homes que s'humillen esperant els aplaudiments de totes les gruppies del moviment.

Fa temps que em va quedar clar que per ser un home blanc i heterosexual no puc opinar sobre què és i què no és el feminisme, en tot cas sigui quin sigui el moviment que segueixes es contradiu en si mateix.

Fer una societat millor, on tots siguem iguals però partint de la base que per ser home ja ets un maltractador. Ho sento però d'això s'en diu prejudici. I també s'en diu sexisme.

Injust
Anònim, 15/12/2017 a les 16:25
+0
-2
C mamo
hi ha llum al final del tunel
viviana torres canalda, 19/12/2017 a les 10:28
+0
-0
Adam magnífic, cert, molt cert, s´ha de ser molt valent per reconeixer aquesta falta de responsabilitat per part de tots els homes. La dona també tenim la nostra pero com bé dius estem més acostumades a despullar-nos a nivell emocional i en public.
La teva dona hauria d´estar molt orgullosa.
Jo ho estic. Avui em trec el barret Sr. Martin!
Generalitzar
Anònim, 13/01/2018 a les 16:19
+0
-0
Ens fiquem les mans al cap quan el cunyadisme diu que tots els islàmics són terroristes, però considerar que per ser home ets potencial maltractador és socialment acceptat.
Només per pensar-hi.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El Palau Robert explora l'univers de Josep Palau i Fabre
01/01/1970
El CCCB convida Vandana Shiva, George Monbiot, Mckenie Wark, Donna Haraway i Marta Segarra
01/01/1970
Joan Margarit i Eva Piquer conversaran sobre literatura al CIC
01/01/1970
El cineasta presentarà la seva pel·lícula «I, Daniel Blake» a la Filmoteca de Catalunya
01/01/1970
Els Premis Gaudí estrenen un reconeixement escollit per votació popular
01/01/1970
L'èxit de la sèrie demostra que TV3 pot triomfar més enllà del procés
01/01/1970
Una animació reflexiona sobre com ens convertim en els nostres pitjors enemics
01/01/1970
Una animació reflexiona sobre com plantem cara a les adversitats