Visions

La sort d'haver nascut dona

D'entrada, diran que has aconseguit publicar perquè ets l'esposa o l'amiga o l'amant de no sé qui

#jotambé soc un agressor

| 03/01/2018 a les 00:53h
Especial: Visions
Arxivat a: Finestres, escriptura, feminisme

Foto: Tayloright


El 30 de maig del 1969, els meus pares van estar encantats de la vida quan van saber que el seu primer fill havia nascut nena. Des d'aquell dia i per sempre, jo mateixa també estic encantada d'haver nascut dona. La veritat, diguem-ho tot, és que vaig créixer convençuda que ser dona era una sort sense fissures. De petita, uns mestres carregats de bones intencions em van fer creure que obvietats com la igualtat entre homes i dones eren reivindicacions superades, i ho vaig trobar tan natural que em vaig empassar la mentida. Ja gastava anys de dues xifres quan vaig descobrir que ells mantenien encara una colla de privilegis que a nosaltres se'ns negaven. I sí, quin remei, llavors em vaig haver de fer feminista.
 
Ser dona vol dir acumular números per ser assetjada, violada i fins i tot assassinada. Ser dona vol dir tenir por de tornar a casa sola, de vestir-se així o aixà perquè ves a saber. Ser dona vol dir optar a feines pitjors i més mal pagades. Ser dona vol dir patir en primera persona els efectes de viure en una societat masclista i misògina. Ser dona vol dir que et menystinguin, et devaluïn, et menyspreïn, et maltractin i t'insultin perquè sí. Ser dona és un esport de risc. I un negoci pèssim.
 
Ara imagina't que escrius. Que aspires a publicar articles o llibres i que trobes la via de fer-ho. Prepara't. Has gosat treure el cap i t'ho faran pagar car. D'entrada, diran que has aconseguit publicar perquè ets l'esposa o l'amiga o l'amant de no sé qui. I el no-sé-qui serà un home, per descomptat. També notaràs que intenten minimitzar per totes bandes allò que has escrit. Poden arribar a dir que no ho has escrit tu. O sí, però que fas allò tan femení (i, doncs, tan de segona categoria) de mirar de convertir en literatura la pròpia vida. I resulta que només parles de nimietats domèstiques sense cap interès. Art? De cap manera, el que escrius no té res a veure amb l'art, un artista és tota una altra cosa (i d'un altre sexe, per anar bé).
 
Que ets una dona i escrius textos indiscutiblement bons, indiscutiblement interessants? Llavors diran que ets un cas a banda, una anomalia, una dona-que-no-ho-sembla. Que no t'estranyi si elogien la teva part masculina o les influències testosteròniques que es perceben d'un tros lluny en la teva expressió escrita.
 
Ha estat així durant anys i panys. Les dones que escriuen són jutjades de forma molt més severa, i partint de moltíssims més prejudicis, que els escriptors mascles, fins al punt que sovint elles deixen de difondre els seus textos. El context social és el que és i tampoc el canviaré jo ara, pensa l'escriptora abans de penjar la ploma i cedir una mica de terreny a un escriptor com cal, tu ja m'entens: un home que, com a tal, segur que té coses interessants a dir.
 
Això, a grans trets, és el que descriu i denuncia la professora nord-americana Joanna Russ a l'assaig How to Suppress Women's Writing (University of Texas Press). Que les dones, juntament amb altres col·lectius minoritzats i discriminats, han de pagar un preu massa alt per fer-se sentir. I han de lluitar tant contra els qui volen silenciar la seva escriptura que potser arriben a la conclusió que tot plegat no els compensa.
 
Perquè sí, d'acord, no seré jo qui ho negui: ser dona és una sort. Però una sort entre cometes.
 

COMENTARIS

Per reflexionar
Anònim, 03/01/2018 a les 09:01
+18
-288
Dius "Ser dona vol dir tenir números per ser assetjada, violada i fins i tot assassinada".
No dius cap mentida perquè no ho compares amb els homes. Però de la forma que ho dius sembla que diguis que ser dona és tenir MÉS números que els homes de tot això...
Però resulta que a Espanya moren assassinats uns 250 homes a l'any i unes 125 dones.
Però resulta que la violència psicològica dins la parella es fa igual d'home a dona que de dona a home.
Però resulta que uns 3000 homes se suïciden anualment contra només 1000 dones.
Tens raó que és una sort haver nascut dona.
"Ser dona vol dir tenir por de tornar a casa sola". d'això en teniu la culpa les feministes. Perquè? perquè mentiu. Constantment dieu dels grans perills que teniu al carrer quan no és cert. El nombre d'agressions físiques greus i assassinats, al carrer, és molt superior en homes que en dones. Per a un home és molt més perillós "tornar de nit a casa" que per a una dona, la diferència és que les feministes i els governs distorsionen la realitat i les dones es creuen que elles corren perill.
Sobre el fet que et discriminin per ser dona, m'hauries d'aportar dades que es puguin comprovar de fonts fiables. Sinó pots, estalvia't de fer-te la víctima, si us plau. Les dades que he pogut recollir jo de forma comprovable, em diuen diametralment el contrari.
gràcies
Clara F., 03/01/2018 a les 10:03
+21
-3
Gràcies, Eva. Mil gràcies.
Reencarnació
Anònim, 03/01/2018 a les 10:30
Molt interessant
+128
-3
Dedicat a l'anònim de les 9:01: només et desitjo que et reencarnis en dona. De res!
Per anònim
Anònim, 03/01/2018 a les 10:35
+18
-1
Realment ser dona o home o el q sigui es una sort. Perquè realment l’important es existir i poder gaudir del propi cos en tots els aspectes. Pero si realment creus que la societat en la que vivim no es masclista, fes-t’ho mirar. Pero et dono la raó en un aspecte, jo tb estic farta del victimisme. Ja va essent hora de que agafem el q es nostre sense haver de justificar-nos jajaja
Homes que més val no conèixer
Carme L., 03/01/2018 a les 10:50
Interessant
+93
-1
Gràcies, Eva, és ben cert tot el que dius, i malgrat tipus com el d'aquest comentari ANONIM, la majoria d'homes també ho saben.

A l'home anonim que ha escrit el primer comentari,
Potser sí que moren més homes que dones quan tornen de nit a casa, i digues, qui són els seus assassins, dones, o altres homes? I de tots aquests, a quants violen?
Si veus dues dones venint cap a tu per la mateixa vovera, canvies a l'altra amb el cap cot?
Si sents pases darrere teu, comences a caminar més ràpid i intentes arribar a un lloc on hi hagi gent?
Segur que no. I com aquests dos exemples, n'hi ha un munt.

Homes com tu no ens calen, gràcies.
Victimisme és poc
Anònim, 03/01/2018 a les 10:53
+5
-65
Ui, quina víctima l'Eva! No sabeu com n'és de dura la seva vida. Uiii si ha patit! En canvi tots els homes es troben en clubs exclusius on es reparteixen el poder, la maldat, la violència i la insolidaritat com més els abelleix. No ho sabíeu?
Holaaa!
Anònim, 03/01/2018 a les 11:09
+27
-2
Planeta Terra trucant a l'anònim de les 9:01!
D'això se'n diu viure en una realitat paral.lela i/o no voler veure el que passa al teu voltant!
En el món de l'art
Anònim, 03/01/2018 a les 11:12
+20
-0
Bon dia,
Em dedico al dibuix i la pintura.. Sempre m'he hagut de sentir que els meus dibuixos i les meves pintures semblen d'home... com si jo, com a dona fos una excepció.
Els meus 21 anys emancipada de la família..i per la recomanació constant d'un amic de trobar una feina que em donés un sou regular...em vaig deixar entrevistar per una prestigiosa agència multinacional de publicitat.
A l'entrevista hi havien tots els directius i meravellats pels apunts a llapis i tinta que jo feia en directe a la gent dels bars del raval... un em pregunta: Escolta, tu quan dibuixes, com et sens, com un home o com una dona?
Això era l'any 81 i em vaig quedar tan parada que per educació no vaig saber que dir...però em van venir ganes de fer un disbarat....
reflexió del reflexionar
Anònim, 03/01/2018 a les 11:14
Interessant
+61
-2
És que ser home en un món masclista tampoc és una sort. Ser home en un món masclista vol dir no explicar els teus problemes, no poder-te enfonsar i demanar ajuda; i això es tradueix en més depressió, més alcoholisme, més homes sense sostre, i més suïcidis, per part dels homes. En un món masclista el treball a la llar es menysprea, i per això l'home no el fa; més discussions en el si familiar, més malalties mentals i físiques de la parella per sobrecàrrega, i a la llarga més divorcis. No pots tenir un gatillasso, almenys has de lligar un cop al mes, saber-te guanyar la vida i no guanyar menys que la teva parella, i veure com alguns dels teus congèneres fan coses horribles que et fan sentir malament com a home (violència de gènere, assassinats masclistes, violacions en grup). Tens raó, ser home en un món masclista és un desavantatge.
Però és que ser dona en un món masclista és encara més desavantatjós. Quan ets nena la teva gran virtud ha de ser ser guapa; a l'adolescència ets una puta si lligues massa, o és que pugis a un cotxe amb quatre tios perquè et portin a casa i et diguin, que si volen et violen; quan tens parella i/o família és fer la majoria de les feines de la llar, ser la responsable de la família i treballar fora de casa. Quan ets mare és sentir-te malament facis el que facis, si li dono o no el pit, massa temps o massa poc; si treballo massa i no veig prou els fills, si treballo poc i no em realitzo professionalment, si no treballo i sóc una simple mestressa de casa. I ja quan envelleixo, ell té unes canes sexys i una pell curtida de mascle, i jo, sóc vella. Perquè és estar sotmesa a uns cànons estètics i de sexualització constants (que ja comencen a l'etapa infantil), és que tu mateixa dins teu portis incrustada una cultura masclista que fa jutjar-te constantment. Per això ser dona és estar en una actitud a vegades a la defensiva per no caure en tots els paranys que t'esperen, i buscar socis homes, pels que tampoc és una ganga aquesta societat patriarcal, i junts, transformar-la.
Dades. Aquí n'hi ha moltes:








Gràcies Anònim de les 9.01
Feminista empoderada, 03/01/2018 a les 11:21
+39
-4
Gràcies Anònim de les 9.01. Els teus comentaris ens fan convèncer de tot el camí que cal recórrer encara i refermen la lluita que les dones fem dia rere dia. Gràcies perquè aquests comentaris ens tornen més descaradament feministes i ens empoderen a seguir fent pedagogia de la nostra causa amb més convenciment. Ser feminista no és el contrari de ser masclista. No ens calen els números comparatius. Només ens calen homes que es creguin aquesta lluita com a seva i ens vulguin escoltar, no contratacar. Gràcies Eva un cop més
Increïble
Àngela Casals, 03/01/2018 a les 11:22
+25
-3
Fantàstic article, Eva. Gràcies per donar-nos veu amb aquesta claredat.
Estic escandalitzada del primer comentari, el de l'anònim. I, com a dona, també profundament ofesa i indignada.
El masclisme està tan instaurat a la vostra vida que ni tan sols en sou conscients. Totes les dones, TOTES, ens hem sentit en algun moment com descriu l'article.
Que tergiversis la realitat per demostrar que és més perillós ser home que dona no només demostra el teu masclisme i poca empatia sinó que et fa ignorant. Com a mare de dos projectes d'home intento educar-los en el feminisme per fer-los més bones persones, i que s'allunyin el màxim possible d'un model com tu.
Sobretot llegint comentaris com el teu, penso que, efectivament, quina sort haver nascut dona.
Resposta a l’anònim
Bernats, 03/01/2018 a les 11:36
+14
-1
Quants d’aquests 250 homes moren pel fet de ser homes i quantes de les 125 dones moren pel fet de ser dones? Les (i els) feministes existim per culpa de gent com tu.
prova
Dona, 03/01/2018 a les 12:01
+5
-1
per l'anònim de les 9:01, que no sé com s'atreveix a donar culpes a les dones:

Resposta a Per Reflexionar
Anònim, 03/01/2018 a les 12:19
+11
-2
Senyor "Per Reflexionar", sento dir-te que estàs molt equivocat. Malgrat el que dius de les dades, segurament no deus saber què significa que se't quedin mirant pel carrer amb cara de "et despullo amb la mirada", grairebé cada dia. No deus saber què significa haver de canviar-se de lloc al tren perquè un home t'està mirant tant fixament que et provoca una sensació asquerosa. No deus saber què significa que t'assetgi algú que et pensaves que era un amic, i que es vol enrollar amb tu tant si vols com si no vols, i que et defineixi lesbiana només pel fet que no et vols enrollar amb ell, però malgrat tot, t'acabi menjant la boca en contra de la teva voluntat. I no deus saber què significa que et tractin de "tros de carn" i que considerin que el que tu fas, és pitjor només perquè ets dona.

Així que, CALLA
Als anònims
Mireia p.m, 03/01/2018 a les 12:25
+38
-2
Homes anònims del món:

.- alguna vegada heu sentit algún congère vostre amb una erecció arrapant-se al vostre cos al metro?
.- alguna vegada us han cridat de nit: "on vas noi tan sol? No t'espantis que no mossego!"
.- alguna vegada heu topat amb un exhibicionista?
.- alguna vegada algun cap a la feina us ha donat indicacions mentre us tocava el cabell, un braç, una cama..?
.- alguna vegada a la feina us han demanat "per anar a veure a aquest client, millor minifaldilla"?
.- us pregunten a les entrevistes de feina com us organitzeu per cuidar els vostres fills?
.- alguna vegada una dona us ha dit "ets un estret" "tu t'ho perds guarro" o quelcom per l'estil davant un no?
.- realment creieu que pensaments com "jo a les meves dones ja les cuido" són una solució? (Per cert...no són "vostres"!!!)

Podria escriure tot el dia només explicant situacions viscudes i no acabaria mai!!!

Si seguiu sostenint que socialment no tenim un problema seriós, us combatrem. Per sempre.
Resposta al "Per Reflexionar" Anònim
Laura rtw, 03/01/2018 a les 15:18
+6
-1
Sembla que no hagis sortit de casa...
Jo també sóc de les que ha crescut en la igualtat. Sempre he sigut reàcia a admetre que el feminisme era necessari, mai m'havia sentit limitada o qüestionada pel gènere.
Però, com diu l'Eva, a mesura que afegeixes xifres, prens decisions i tens consciència sobre el què passa al teu entorn, la vena va caient... Hi ha discriminació en molts àmbits (i no cal anar gaire lluny), per sort o per desgràcia, en alguns menys que en d'altres. I encara ara em falta per conèixer una dona que em digui que mai s'ha sentit discriminada en algún aspecte de la seva vida per ser dona. Segur que els homes també se'n senten, i d'això es tracta la igualtat.

Dónes dades d'assessinats i suïcidis, sense fer cap comentari de la causa. Tots són pel gènere?
La desigualtat de gènere no és l'únic problema de la societat, hi estic d'acord. Però això no justifica que no sigui un problema que no requereixi de totes/s nosaltres (com molts altres problemes).

Si dónes dades, dóna-les amb tota la lletra petita. Potser mirant la lletra petita descobriràs el que moltes dones, per desgràcia, tenen tan real i tan present. I ho segueixo repetint... la desigualtat de gènere no deixa de ser menys present perquè hi hagi més problemes, també necessaris de combatre i que afecten a diferents col·lectius.
Per ser conscients que es diu diametralment al contrari de la realitat
Anònim, 03/01/2018 a les 19:13
+3
-1
Per posar un petit exemple de si el masclisme ataca a les dones pel fet de ser dones o en realitat és al revés:

una resposta
Anònim, 03/01/2018 a les 19:39
+7
-10
Al/la de les 11:36. dieu que "Quants d’aquests 250 homes moren pel fet de ser homes i quantes de les 125 dones moren pel fet de ser dones?"

A veure. De moment aquí hi ha les dades:



Al 2014 eren 323 persones assassinades, el 39% dones. La resta homes.
Això de que moren "pel fet de ser dones" és un invent tan infantil que fa plorar que algú s'ho pugui creure.
Dins la parella, quan la dona mata l'home (el 25% dels assassinats de parella és la dona qui els fa), no el mata perquè sigui home. El mata per mil raons. Quedar-se una herència, perquè ha tingut un moment d'alteració, perquè ha tingut un atac de gelosia. Gelosia especialment és el mòbil que te la dona que mata el marit. Que sigui un home és lògic. Normalment les parelles de les dones son homes.
Quan un home mata una dona és per les mateixes raons. Gelosia, moment d'alteració, herència, etc. I és clar, la majoria d'homes tenen parella dona. I no les mata perquè siguin dones. Sinó els/les homosexuals no es matarien, i sembla ser que proporcionalment hi ha més assassinats entre ells/es.
Llavors hi ha l'assassinat dels fills i filles. Les dades indiquen que tant maltractaments com assassinats de fills els fa el doble la mare que el pare. I les víctimes son per igual nens com nenes.
Llavors hi ha els assassinats de pares i mares i no ho fan perquè siguin homes o dones sinó perquè El/la assassí/na s'ha tornat boig, o per altres raons, però no perquè sigui un home o una dona.
Llavors hi ha els assassinats al carrer per violència gratuïta. Aquí sí que podríem parlar una mica que els maten perquè son homes (també majoritàriament son assassins homes). Les pallisses, punyalades, etc. Quasi sempre se li fan a homes. Els costa molt més atacar a una dona. "Es de cobardes", diuen. (Però jo crec que és igual de covards i assassins una cosa com l'altre).
També hi ha els assassinats per robatori. Ho fan contra qui trobin a l'habitatge. No perquè sigui una dona o un home. També es mata qui és testimoni d'un delicte. I el maten no perquè sigui dona o home.

També em dius: " Les (i els) feministes existim per culpa de gent com tu". La facilitat en que acuseu de masclista qui és crític amb les mentides que diuen moltes feministes, us delata. No accepteu el debat. Només la manipulació i imposició. Us ho dic clarament: sou extremadament perilloses i el mal que esteu fent a la societat és molt superior del què us imagineu. No voleu la igualtat. No hi ha un ésser més antiigualitari que una feminista.
a "dona" de les 12:01
Anònim, 03/01/2018 a les 22:12
+6
-4
Aquesta web de feminicidios és la web més manipuladora i mentidera que he vist mai. I victimisme fins a un punt que vergonya em faria de ser dona i que em defensessin d'aquesta manera.
Atribueix a qualsevol assassinat a una dona com un acte de masclisme. Sense fer un estudi psicològic i de motivacions de l'assassí. És igual que sigui en defensa pròpia, és igual que la mati per quedar-se una herència, és igual que sigui en un atracament. Tot és que es maten dones perquè son dones.
Quin nivell ha de tenir algú que entra a aquesta web, mira una mica i s'ho creu tot!
Amaga els assassinats d'homes.
En definitiva, vol vestir la fantasia que els homes son els únics dolents, els homes no maten homes i només maten dones perquè son dones. (amagant la realitat que els mateixos homes maten el doble d'homes que de dones). I les dones unes santes.
Pensar, sentir, actuar
Anònim, 04/01/2018 a les 01:43
+4
-0
La nostra societat encara no reconeix a la dona, la llibertat de pensar, sentir, i actuar. És així de senzill, i així de complicat, per això és necessari el feminisme,
ai las
Anònim, 04/01/2018 a les 03:35
+2
-3
Molt es queixen les dones però estic cansat de la doble moral, de "vaig vestida així x sentir-me guapa i si tu em mires ets un porc!" Mentida! Vas vestida així perquè ets massa dèbil com x extreure del teu interior una mica de confiança i amor propi i necessites portar tacons, maquillar-te sempre i marcar-ho tot (i si és amb push-ups millor) per sentir-te vàlida i digne amb l'atenció de tercers. Si les dones es tracten a si mateixes com a nines d'aparador no es poden queixar si hi ha gent dèbil com elles q les tracta com el que aparenten. N'hi ha prou amb posar-se a la porta d'un edifici d'oficines x sentir vergonya aliena per tot el gènere femení a jutjar per unes poques que dius, mare meva on vas així, vestides torturant el cos que ni els monjos s'aplicaven càstigs semblants x expiar els pecats!
la diferència
Anònim, 04/01/2018 a les 03:41
+2
-3
La diferència entre un home i una dona es q quan un home és lleig ho accepta i punt, però quan una dona no és veu atractiva fa el possible per semblar-ho pq li han fet creure q altrament no val res i crec q els homes vivim assetjats per la continua obsessió de les dones de cridar l'atenció. Clar, en un món ideal ellesvoldrien que només els atractius, forts, rics i guapes s'interessessin x elles però la debilitat que porta un home a ser agressivament incisiu és la mateixa debilitat que porta les dones a ser agressives amb maquillatges, perfums, cirugies, tibantors de roba, etc, etc
Qui està discriminat és infeliç
Anònim, 04/01/2018 a les 08:56
+2
-2
El Masclisme és una tradició, seguida per dones i homes en parts iguals, que podem considerar-la estúpida. Jo almenys ho considerava molt estúpida i m'emprenyava com una mona davant de qualsevol manifestació de masclisme. Però no era cap tradició assassina ni maltractadora. Sinó el 100% dels nostres avantpassats serien uns assassins. El masclisme no era cap estratègia per "tenir privilegis". De fet perjudicava a tots però especialment als homes. El masclisme considerava que els homes han de fer totes les tasques perilloses, les guerres, que fer mal a una dona tenia doble penalització, que dones i nens s'han de salvar primer, etc.
Quasi tots els valors masclistes, a occident han desaparegut. Les constants acusacions de masclisme que es fan ara, res tenen a veure amb masclisme.
Però el què és més important en la vida de les persones és que siguin felices. Si les dones tenen tantes pegues com s'inventen les feministes, serien menys felices que els homes. I la realitat és la contrària. Arreu del món i en quasi totes les edats, les dones son més felices que els homes. Ho podeu veure en aquest document sobre els nivells de felicitat al món. A la pàgina 44 es fa comparació homes-dones:


Divisa
@JosepBar2, 04/01/2018 a les 12:13
+7
-0
"A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
(Maria-Mercè Marçal, 1976)

Tot i que es tracta d'un poema molt conegut, sempre dona forces recordar que tenim al davant horitzons emboirats que cal travessar.
Jo no tinc el primer do, però em sembla de justícia acompanyar la mare, l'esposa, les amigues, les companyes i totes les dones en la seva lluita.
Em manifesto rebel envers les injustícies de gènere, les desigualtats socials i les barreres per construir la nació amb la qual ens identifiquem


A casa
Olga Garcia, 04/01/2018 a les 16:20
+1
-1
Tens tota la raó del món. Aquest món tan misogin que quan una dona és, fa o diu quelcom interessant li diuen que 'no sembla fet (o escrit o dit), per una dona. O que quan admira una dona o bé és per la seva bellesa exterior o bé perquè fa' coses' d'home, és a dir, de primera categoria.
A Olga (16:20)
Anònim, 05/01/2018 a les 09:31
+0
-1
Els feixistes (Aznar, Fraga..) acostumen a usar el mot feixista per criticar l'enemic. Els hipernacionalistes (C's, PP) acostumen a dir-se no nacionalistes i a acusar als demés de nacionalistes.
Les misàndries, acostumen a veure misògins per tot arreu.
Ho conec bé
Lena *, 08/01/2018 a les 13:26
+0
-0
M agrada escriure poesia, poesia eròtica, i no vegis com els ulls dels homes em miren quan recito!. D entrada ja m han catalogat com a persona i no com poetessa.
Per descomptat que hi ha excepcions, poques, però n'hi ha.
Però el que abunda en aquesta societat és el masclisme pur i dur.
Això ens ha fet molt més fortes, molt més valentes i cregueu-me, dia rere dia estem millorant la nostra pròpia marca.
La nostra feina seria la d'educar els fills en la diversitat, apartar-los de les males educacions pasades. Només així canviarem el futur.
Benintencionat
Elf, 09/01/2018 a les 20:31
+0
-0
Mare meva, quin rebombori!
Escrit polèmic com el que més.
Com a benintencionat, tan no sols puntualitzar una afirmació, per a mi, massa contundent.
Aquells mestres eren homes i fones que lluitaven per la igualtat, cadascú a la seva manera. A casa, a l'escola, amb els companys i companyes, amb els amics, amb els germans i germanes. Perquè havien viscut , a casa seva, situcions de desigualtat flagrants. Entre els pares, amb els germans, sobretot les germanes. Tamé amb els amics i amigues.. A casa i a l'escola (col·legi). I s'havien fet grans tot adonant-se que allò que havien vist i viscut no era bo no estava bé, no era just.
Tanmateix, penso que mai no van dir, ni tan sols donar a entendre, que la igualtat fos un problema superat, ni de bon tros. Potser les actituds personals de molts d'aquells i aquelles mestres, van fer percebre i pensar a uns preadolescents aventatjats, que era un tema superat.
L'anònim de les 9 no viu una realitat paral·lela. Tan sols deu ser un mascle-alfa, al que li surt la testosterona per les orelles, immers en un món competitiu com l'actual i defensa el seu territori, en aquest cas, la seva opinió.
Tanmateix té, com siu algú més, una part de raó. Tampoc no és gens fàcil, per a un home "normal", si és que n'hi ha, virue en un món on la competitivitat supera, de molt, la col·laboració. Una abraçada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La «Fotofesta» proposa exposicions, conferències i sessions pràctiques
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Els artistes Marina Rubio i Zosen Bandido exposen a Montjuïc
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Fundació Victoria de los Ángeles promou una exposició sobre la cantant
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Teatre-Museu Dalí acull una mostra de fotografies que Robert Whitaker va fer del pintor
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de Srikumar Rao sobre les metes i les frustracions
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Així serà l'any 2026 el temple monumental d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un anunci mostra la importància d'educar els fills des de ben petits per evitar que siguin masclistes
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actriu, que deia que «tenir fills tampoc no és la garantia de la felicitat»