Diuen que estic enamorat
d’algú que no existeix.
Algú que a poc a poc
he teixit al meu cap.
Però és tan sincer i fa tant de mal
tot el que porto a dins,
que no vull pensar que perdo el temps,
que el que sento és molt real.
Diuen que em busqui algú,
algú que tingui a prop.
M’ho diuen tots aquells
que juguen amb l’amor.
Però jo tinc tan clar que l’he trobat,
que he deixat de buscar.
La distància que ens allunya
no és res més que un avió.
Només ella i jo sabem el que ens separa.
Diuen que no estic bé,
no em diuen res de nou.
Porto molt temps així,
vivint d’una il·lusió.
Un amor tan fort,
que es va clavar,
però no en vaig ser conscient.
I mentre ella s’allunyava jo
hipotecava el meu destí.
Cada nit sense ella és una punyalada.
Diuen que estic enamorat
d’algú que no existeix.
Algú que a poc a poc
he teixit al meu cap.
I ja em direu si no és curiós
que em diguin tot això,
jo que soc l’únic de tots aquells
que no jugo amb l’amor.
Cada nit sense ella és una punyalada.
Foto: Jane Rahman
