La plaça Universitat, un matí entre setmana assolellat, és ben tranquil·la. A l’entrar a l’Edifici Històric et quedes plantada al vestíbul, un espai diàfan on van a parar moltes portes i on, de lluny, pots entreveure el jardí: un dels primers jardins botànics que hi va haver a Barcelona gràcies a donacions de cases particulars i dissenyat per als exercicis pedagògics de la Facultat de Ciències, amb més de 300 espècies catalogades.
Foto: Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona es va fundar el 1450 gràcies a Alfons V el Magnànim, però el primer edifici no es va projectar fins al 1536 a la part alta de la Rambla. Després de la Guerra de Successió, però, es va traslladar a Cervera, on va ser fins al 1842. Al tornar, l’antic convent del Carme va passar a ser la nova seu de la Universitat fins que va ser enderrocat. El 1863, després de ser aprovat el projecte de l’Eixample d’Ildefons Cerdà, l’Estat va cedir l’espai actual, un antic baluard de la muralla, per construir la Universitat: va ser el primer projecte públic fora muralles que es va servir com a mesura d’illa pel nou projecte d’ampliació de la ciutat.
Elias Rogent, nascut a Barcelona el 6 de juliol del 1821, va ser l’arquitecte català que va idear l’espai, tant l’arquitectura com el mobiliari: els sostres, els marbres, les columnes, la decoració. Bebent de l’estil de l’Alemanya contemporània i recordant una Catalunya medieval, en tot l’edifici es repeteix el patró d’arcs circulars. Al primer pis s’hi troben els dos claustres que simbolitzen les lletres i les ciències: s’uneixen per una galeria àmplia i lluminosa amb una vista preciosa del jardí botànic. Pels passadissos del claustre s’hi veuen estudiants i professors entre classes que fan d’aquest espai un lloc comú de trobada.
Foto: Universitat de Barcelona
Les diferents sales estan adornades amb quadres cedits pel Museu del Prado, que fan, de l’edifici, un lloc amb encara més valor. L’arquitectura expressiva acaba fent-te sentir que, tal com hauria de ser, la Universitat és un lloc de trobada, de buscar punts en comú entre les disciplines i no pas res segmentat.
Al bell mig de la galeria hi ha el Paranimf, l’espai més emblemàtic de l’Edifici Històric, que acull els actes més importats: inauguracions, graduacions o investidures de doctors. Dins hi trobem retrats d’espanyols il·lustres, la Immaculada Concepció d’Alonso del Arco (1683) i els retrats dels monarques hispànics que han marcat la història de la institució: Carles I, Isabel II i Alfons V. A la sala també trobem sis tapissos que parlen sobre el paper de la Universitat en la història cultural d’Espanya: el concili de Toledo, la civilització del Califat de Còrdova, Alfons III, Alfons V el Magnànim, el cardenal Cisneros rebent un exemplar de la Bíblia políglota o la Junta de Comerç de Barcelona, exemple de la vida cultural de Barcelona mentre la Universitat era a Cervera.
Foto: Universitat de Barcelona
0
0
