Nâzım Hikmet va néixer a Tessalònica (Imperi Otomà) el 15 de gener de 1902 i va morir a Moscou el 3 de juny de 1963. Considerat el poeta més important de la literatura turca del segle XX, va ser empresonat per ser comunista. Les seves obres han estat traduïdes a més de 50 idiomes, entre ells el català. El recordem llegint-ne un poema, traduït per Eduard J. Verger, en què els versos homenatgen la vida.
Foto: neptunauta
Poca broma amb la vida
Te l’has de prendre molt seriosament
Com ho fa un esquirol, per exemple
Sense esperar res de fora o de més enllà
No has de tenir cap altra cosa a fer excepte viure
Poca broma amb la vida
Te l’has de prendre molt seriosament
Però seriosament fins a l’extrem
Que, per exemple, amb les mans lligades contra el paredó
O en un laboratori
En camisa blanca i amb unes ulleres
Has d’estar disposat a morir perquè visquen els homes
Els homes a qui mai no els hauràs vist el rostre
I a morir tot sabent
Que no hi ha res més bell ni més ver que la vida
Te l’has de prendre molt seriosament
Però seriosament fins a l’extrem
Que, per exemple, als setanta anys plantaràs oliveres
No perquè hagen de ser per als teus fills
Ni perquè, tot i témer-la, no creuràs en la mort
Sinó perquè no tens cap altra cosa a fer excepte viure.
