La llibreta

Mentre ens fem grans

I malgrat tot, la pel·lícula –tan sensorial, tan de postal– parla de mi

| 03/02/2018 a les 12:56h
Especial: La llibreta
Arxivat a: La butaca, cinema, La llibreta

Foto: Sony Pictures Classics



–Què feu per aquí?
–Esperar que l'estiu s'acabi.
–I què feu a l'hivern? Esperar que l'estiu arribi?
 
La cinta fa pocs minuts que roda i ja ens ha regalat una descripció de la vida. Que els hereus de John Lennon em perdonin: la vida no és allò que passa mentre fem plans, la vida és allò que passa mentre esperem que els plans es compleixin. Però deixar que passi la vida sense treure'n el màxim partit no sembla un pla gaire encertat. Res no tornarà: ni aquell estiu, ni aquest febrer. Ni aquell desig, ni aquest moment.
 
Quan surts de veure Call me by your name, el cinquè llargmetratge de Luca Guadagnino, tens la sensació que ha passat un estiu sencer. En càmera lenta, com els d'abans. I que se t'han remogut coses. Les meves vacances estiuenques eren bastant més prosaiques, la gent de classe alta només la conec de les novel·les, no domino tants idiomes ni de bon tros, diria que no he viscut mai un amor així, he hagut d'arribar als 48 anys per decidir que volia aprendre a tocar el piano. I malgrat tot, la pel·lícula –tan sensorial, tan de postal– parla de mi. Del que vaig ser, del que ja no soc. De l'adolescent que era jo als anys vuitanta, dels banyadors que jo també he estès a les aixetes del lavabo.
 
Parlar o morir. Callar o viure. Si sabessis el poc que sé de les coses que importen, diu l'Elio. M'estàs dient el que penso que estàs dient?, pregunta l'Oliver. I aquí la passió, finalment, esclata. Sota la complicitat dels pares de l'Elio, tan perfectes com només ho poden ser uns pares de pel·lícula. Amb el temps en contra: l'estiu italià comença a anar de baixa i la tardor ja ha demanat tanda.
 
La tristesa té un punt bonic: és el dolor contra l'oblit. Hi ha dolor perquè hi ha hagut amor, i de vegades el dolor és l'únic que tenim. El dolor del record. Tot això ho comença a entendre l'Elio mentre es fa gran –mentre ens fem grans– a la vora del foc.
 

COMENTARIS

El llibre
Carme11, 04/02/2018 a les 10:16
+7
-3
El llibre, calma una mica aquesta necessitat de més, q queda quan acabes de veure la pel·lícula. És preciós, també. I allarga en el temps.
Increïble
Marina Prim, 04/02/2018 a les 20:56
+3
-0
Em surt l'amor per tots els porus i forats.
Preciosa
Raquel Torres, 07/02/2018 a les 14:22
+1
-0
L'acabo de veure, seguint la teva recomanació, i m'ha agradat molt. Moltes gràcies, Eva! ¡Nos vemos!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La Institució de Lletres Catalanes crea una mostra itinerant de l'autor
01/01/1970
La Sala Bikini de Barcelona vibrarà amb les cançons catalanes dels noranta amb el grup Ruc'n'Rull
01/01/1970
El Teatre Alegria de Terrassa acull l'obra basada en la novel·la de Menéndez Salmón
01/01/1970
La Fundació Carulla parla sobre refugiats climàtics
01/01/1970
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
01/01/1970
Un clip il·lustra amb música i dansa la dependència emocional
01/01/1970
L'actor diu que «en cada representació de teatre estem fent avançar el món»
01/01/1970
Les dones de la pel·lícula tenen força i coratge, i lluiten d’igual a igual contra homes enormes