Tast editorial

Marxisme i feminisme

La família és essencialment la institucionalització del nostre treball no assalariat

| 05/02/2018 a les 18:34h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, tast editorial
Tigre de Paper publica El patriarcat del salari, un llibre de Silvia Federici en què busca punts convergents i divergents entre comunisme i femenisme. Són complementaris, irreconciliables o estan en realitat condemnats a entendre's? El 16 de febrer es podrà trobar a les llibreries.

Foto: Theresa Thompson


1. En aquest moment en què mundialment se sent la necessitat d’un canvi, econòmic, social, cultural, és important tenir presents els principals problemes de la relació entre marxisme i feminisme. El primer pas és analitzar què entenem per marxisme i per feminisme, per després unir aquestes perspectives, la qual cosa no només és possible, sinó totalment necessària per a aquest canvi per al qual treballem.
 
2. Des de Marx, ha quedat clar que el capital domina i es desenvolupa per mitjà dels salaris, és a dir, que el fonament de la societat capitalista era el treballador assalariat i la seva explotació directa. El que no ha quedat clar ni ha estat assumit per les organitzacions del moviment obrer és el fet que és justament per mitjà del salari que s’ha organitzat l’explotació del treballador no assalariat. Aquesta explotació ha estat encara més eficaç perquè la manca de salari l’ocultava: «[...] pel que fa a les dones, el seu treball sembla que és un servei personal fora del capital».
 
3. En nom de la «lluita de classes» i dels «interessos comuns de la classe obrera», l’esquerra sempre ha seleccionat determinats sectors de la classe obrera com a subjectes revolucionaris i n’ha condemnat d’altres a fer un paper merament de suport a les lluites en què estaven immersos els primers. Així, en els seus objectius estratègics i d’organització, l’esquerra ha reproduït les mateixes divisions de classe que caracteritzen la divisió capitalista del treball.

4. Com que l’esquerra ha acceptat el salari com a línia divisòria entre treball i no treball, producció i parasitisme, poder potencial i manca de poder, l’enorme quantitat de treball no assalariat per al capital que les dones fan a la llar ha defugit les seves anàlisis i estratègies.

5. Començant per la nostra pròpia experiència com a dones, sabem que la jornada laboral per al capital no genera necessàriament una paga, que no comença i s’acaba a la porta de la fàbrica, i redescobrim la naturalesa i l’abast del treball domèstic. Perquè de seguida que aixequem el cap dels mitjons que sargim i dels àpats que cuinem, i mirem el conjunt de la nostra jornada laboral, ens adonem que, si bé no comporta cap salari per a nosaltres, igualment produïm el producte més preciós que es presenta al mercat capitalista: força de treball.

6. El treball domèstic és molt més que netejar la casa. És atendre els assalariats; cobrir-ne les necessitats físiques, emocionals, sexuals; fer que estiguin a punt per treballar un dia darrere l’altre. És tenir cura dels nostres fills (els futurs treballadors), auxiliant-los des del naixement i durant el període escolar, assegurant-nos que també actuïn tal com s’espera d’ells sota el domini del capitalisme. Això significa que darrere de cada fàbrica, darrere de cada escola, darrere de cada oficina o de cada mina, hi ha el treball ocult de milers de dones que han dedicat la seva vida, el seu treball, a produir la força laboral que treballa en aquestes fàbriques, escoles, o cines o mines.

7. La família és essencialment la institucionalització del nostre treball no assalariat, de la nostra dependència dels homes per manca de salari i, en conseqüència, la institucionalització d’una divisió de poder desigual que ens ha disciplinat a nosaltres i també als homes. Perquè la nostra manca de salari i la nostra dependència han mantingut els homes lligats als seus llocs de treball, perquè garantien que sempre que volguessin rebutjar una feina es trobarien de cara amb la dona i els fills que depenien del seu salari.

8. Les qüestions de gènere tenen un espai marginal a El capital. En un text de tres volums i milers de pàgines, només en un centenar aproximadament hi trobem referències a la família, la sexualitat o el treball femení, i aquestes són tot sovint observacions fetes de passada. Les referències sobre el gènere són absents fins i tot allà on més les espera el lector, com en els capítols sobre la divisió social del treball i el que tracta dels salaris.

9. Hem de concloure aleshores que el desinterès de Marx pel treball domèstic tenia arrels més profundes, derivades tant de la seva naturalització com de la seva devaluació, que el feien aparèixer, en comparació amb el treball industrial, com una forma arcaica que aviat havia de ser superada pel progrés de la industrialització. Si fos aquest el cas, la conseqüència de la subteorització de Marx del treball domèstic és que la seva noció de l’explotació capitalista i la seva concepció del comunisme ignoren l’activitat més gran d’aquest planeta, i un enorme terreny de divisions al si de la classe obrera.
 
10. Tot i ser conscient de l’immens malbaratament de vida que produïa el sistema capitalista, i convençut que el moviment de reforma a la fàbrica no es devia a inclinacions humanitàries, Marx no s’adonà que el que hi havia en joc, en l’aprovació d’una «legislació protectora», era molt més que una reforma del treball fabril. Reduir les hores del treball femení era el camí cap a una nova estratègia de classe que reassignava les dones proletàries a les seves llars, per produir no mercaderies físiques, sinó obrers.
 
11. Mentre que Marx, com a defensor de l’«emancipació femenina» a través de la participació en la producció social, entesa aquesta principalment com a treball industrial, ha inspirat generacions de socialistes, un altre Marx va ser descobert als setanta per les feministes, les quals, revoltant-se contra el treball domèstic, la domesticitat i la dependència econòmica dels homes, van recórrer a la seva obra buscant-hi una teoria capaç d’explicar les arrels de l’opressió de les dones des d’un punt de vista de classe. El resultat ha estat una revolució teòrica que ha modificat tant el marxisme com el feminisme.
 
12. Descobrir la centralitat del treball reproductiu per a l’acumulació de capital també plantejava la qüestió de com hauria estat la història del desenvolupament capitalista si no hagués estat vista des de la perspectiva de la formació del proletariat assalariat, sinó des de la perspectiva de les cuines i els dormitoris on la força de treball es produeix diàriament des de fa generacions. 

13. Els comuns, com els presenten autores feministes com Vandana Shiva, Maria Mies o Ariel Salleh, i els practiquen organitzacions de base feministes, no depenen, per a la seva realització, del desenvolupament de les forces productives o la mecanització de la producció, o qualsevol mena d’extensió mundial de les relacions capitalistes, les condicions prèvies per al projecte comunista de Marx. Al contrari, responen a les amenaces que planteja el desenvolupament capitalista i revaloren coneixements i tecnologies específics i locals. No assumeixen que hi hagi una connexió necessària entre el desenvolupament científic/tecnològic i moral/intel·lectual, que és la premissa que hi ha sota el concepte de riquesa social de Marx. També situen al centre del seu projecte polític la reestructuració de la reproducció com a terreny crucial per a la transformació de les relacions socials, de manera que suverteixen l’estructura de valor de l’organització capitalista del treball. En particular, intenten trencar l’aïllament que ha caracteritzat el treball domèstic en el capitalisme, no amb la perspectiva de la seva reorganització a una escala industrial, sinó amb la perspectiva de crear més formes de cooperació en el treball de cures. 

14. Oposar-se a les divisions que el capitalisme ha creat sobre la base de la raça, el gènere o l’edat; reunir allò que ha separat en les nostres vides, i reconstituir un interès col·lectiu ha de ser, doncs, una prioritat política per a les feministes i altres moviments que cerquen la justícia social actualment. 



El patriarcat del salari. Crítiques feministes al marxisme.
 

© Silvia Federici.
© de la traducció: Anna Llisterri i Àngel Ferrero.
© Tigre de Paper, 2018.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Museu de la Vida Rural ofereix un taller de pintura i una visita guiada a una de les seves mostres
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Museu de la Vida Rural participa a la celebració del poble amb versos, fotografies i espectacles
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El festival Embosca't acull les actuacions de Ferran Palau i Ravid Goldschmidt
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una exposició del CosmoCaixa mostra la relació entre els humans i les màquines
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
A Catalunya es percep certa efervescència del sector, amb propostes que prenen forma i solidesa
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El discurs que el cineasta va fer a les Nacions Unides a favor del medi ambient