Teatre

El nas de Lluís Homar

Pau Miró dirigeix amb encert una versió minimalista de «Cyrano de Bergerac»

| 06/02/2018 a les 10:31h
Especial: Teatre
Arxivat a: La butaca, Pau Miró, Lluís Homar, teatre Borràs, teatre

Foto: David Ruano


La nova versió del clàssic Cyrano de Bergerac permet a Lluís Homar fer brillar els versos d'Edmond Rostand. “Tots junts volem omplir de sentit un teatre que té com a principal objectiu connectar profundament amb la gent”, diu l'actor sobre un text que li ve fet a mida.

Cyrano neix gràcies a l’èxit de Terra Baixa: està format pel mateix equip humà, amb la diferència que aquí Homar no fa tots els papers de l'auca. Minimalisme, sí, però menys. L'acompanyen (per fer nou personatges) els intèrprets Joan Anguera, Albert Prat, Aina Sánchez i Àlex Batllori.

Tant és si tens el nas xato o de patata. Durant l’obra veuràs com els teus complexos poden tenir la forma que vulguis: també la d’un nas prominent i de plàstic que porta una altra persona. La inseguretat de Cyrano, que l’allunya del seu amor cap a Roxane, és la por més intíma de tots nosaltres, és allò que ens fa més difícil estimar-nos.

“Tots plegats, mosqueters i mosqueteres, tenim un objectiu comú: fer d’aquest clàssic popular un clàssic contemporani”, explica Pau Miró, director de Cyrano. El temps ha demostrat que l'obra, estrenada fa cent vint anys, compleix l'objectiu. En aquesta versió renovada i renovadora, l'escenari és dominat pel blanc i pel negre, els personatges van amb les mateixes vambes que podries dur tu, però amb un vestit que només et posaries si fessis esgrima. Tot és molt auster i senzill, i tot i així no hi trobes a faltar res.

El disseny de l’escena –un escenari amb unes torres elevades– no pren protagonisme a les paraules dels actors, que són capaces de mantenir-nos atents al llarg de les gairebé dues hores de funció. El moment de la veu de Sílvia Pérez Cruz, a l'equador de l'obra, els deixa respirar. Un encert i un oasi davant del ritme veloç de l’espectacle.

Durant prop de tres dècades ha semblat que l'únic Cyrano possible era el de Flotats. Oriol Broggi va gosar fer-lo seu el 2012, amb Pere Arquillué de protagonista, i ara s'hi han atrevit també Pau Miró i Lluís Homar. Les nostres vulnerabilitats els donen les gràcies.
 

Foto: David Ruano


Cyrano

Idea original: Lluís Homar
Dramatúrgia i direcció: Pau Miró
Traducció: Albert Arribas
Intèrprets: Lluís Homar, Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori

Teatre Borràs. Fins l'11 de març

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La ciutat celebra la 63a edició del certamen floral
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La cara fosca d'una comunitat s'enfronta a les seves pitjors pors al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 propostes del festival poètic de la capital
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona celebra la «VI Festa de la Ciència»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Details of your look, like your touch/ Killing me by shot, just in once
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB projecta un avançament del documental «Dos Cataluñas»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions del filòsof, que deia que «conquerir la por és el principi de la riquesa»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat