Teatre

Acumulant mobles i contradiccions

Ferran Utzet dirigeix «Sopa de pollastre amb ordi» a la Biblioteca de Catalunya

| 06/02/2018 a les 15:00h
Especial: Teatre
Arxivat a: La butaca, teatre

Foto: Bito Cels


La família Kahn. L'any 1936. El barri obrer East End de Londres. Socialisme, amor, germanor, companys. Vint anys en una hora i tres quarts que Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Ricard Farré, Pol López, Lluís Villanueva, Maria Rodríguez i Josep Sobrevals transiten com poden. Amb saltirons, anades i vingudes, arrossegant-se.

Sopa de pollastre amb ordi és l'obra que s'estrena el dimecres 14 de febrer a la Biblioteca de Catalunya, de la mà de la productora La Perla 29. És una obra d'Arnold Wesker, autor que va formar part dels Angry Young Men: un col·lectiu dels anys 50 que va posar en escena la decepció de les classes populars pel model de societat que s'estava construint a Anglaterra després de la Segona Guerra Mundial a través de l'art. I ja és ben bé això.

Sopa de pollastre amb ordi és la història del declivi d'una família en paral·lel als ideals de la societat, i no només en mostra els símptomes, com pot ser la dificultat de tots els personatges per transitar la modernitat, sinó que també va a les arrels. La història comença amb la Batalla de Cable Street, que va tenir lloc el diumenge 4 d'octubre del 1936, on els veïns van aconseguir que la manifestació feixista no aconseguís entrar al barri. Villanueva diu que ja comença amb una paradoxa: la família no es troba amb els feixistes, que són el seu enemic, sinó amb els policies, que els emparen. "No s'enfronten al feixisme, sinó a la policia. De qui menys t'ho esperaves, reps". I aquí és, potser, on rau tota la història.

Ferran Utzet, el director, esmenta que intenten capturar tot el que diu Wesker amb les seves paraules. És una proposta ambiciosa: els vint anys els veiem córrer en un menjador de casa de setze metres quadrats amb set personatges. L'espai petit es va omplint de mobles mentre ells acumulen contradiccions. El temps passa i totes aquelles paraules que es pronuncien en les primeres escenes –en què no pots trobar cap aresta, que construeixen una fortalesa espiritual i religiosa entorn la política per als personatges– són impossibles de sostenir a les últimes escenes.

No hi busqueu cap discurs ni grandíssimes declaracions, l'obra mostra precisament la vida política o la política en vida. L'anar fent d'unes persones que no conceben la vida sense política i militen en tots els aspectes de la seva vida. Cadascú com pot, intentant posicionar-se individualment tot i les contradiccions. Com gestionen la decepció d'un món que no és allò que podria haver estat.

L'obra ressona endins, d'octubre en octubre. Utzet diu que es preguntava què coi li volia dir, l'obra, aquesta tardor. "L'art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma", deia Bertolt Brecht. Sense polititzar l'obra i sense donar cap resposta, els actors obren un espai per reflexionar sobre la militància i la vida, si no és que són el mateix. "Perquè si no t'interesses per les coses, moriràs", diu Sarah, la mare de la família Kahn. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La Institució de Lletres Catalanes crea una mostra itinerant de l'autor
01/01/1970
La Sala Bikini de Barcelona vibrarà amb les cançons catalanes dels noranta amb el grup Ruc'n'Rull
01/01/1970
El Teatre Alegria de Terrassa acull l'obra basada en la novel·la de Menéndez Salmón
01/01/1970
La Fundació Carulla parla sobre refugiats climàtics
01/01/1970
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
01/01/1970
Un clip il·lustra amb música i dansa la dependència emocional
01/01/1970
L'actor diu que «en cada representació de teatre estem fent avançar el món»
01/01/1970
Les dones de la pel·lícula tenen força i coratge, i lluiten d’igual a igual contra homes enormes