Foto: UN Women
“El poder masculí és el poder de silenciar les dones”, diu Núria Ribó. La periodista modera el debat Lideratge en femení celebrat a la Pedrera, dins el cicle Acció i reflexió, amb els també periodistes Natza Farré i David Fernández.
Ribó pregunta si cal lideratge. David Fernández diu que, en la cultura de l’evasió i la irresponsabilitat, ja ens va bé que algú prengui les decisions per nosaltres. “Tenim la idea que el líder ens salvarà”. El feminisme, però, aporta una mirada crítica a les relacions de poder: fan falta portaveus però no concentració de poder. El poder ha d’estar distribuït.
Natza Farré, amb l’humor com a destral, diu que tot això està molt bé però hem d’anar per feina perquè ens maten. “Necessitem que algú vingui i ens digui on hem d’anar a sopar, perquè se’ns fa tard i tenim gana”. El problema, però, és que “les feministes ho tenim fatal, perquè totes les dones que han arribat a algun lloc són terribles: Margaret Thatcher, Angela Merkel…”.
Ribó apunta que la feminització de la política vol dir més diàleg, més consens. “Les dones no som més guais, no hem vingut a arreglar el món –diu Natza Farré–. A mi sempre em deien que havia de compartir i a mi no m’agrada compartir el meu boli, compra-te’n un!”. Continuar pensant que les dones són les que dialoguen és repetir un estereotip patriarcal i masclista. De dones n’hi ha de molts tipus. Més dones en política no vol dir una feminització de la política ni un lideratge en femení, però són necessàries les dues coses.
Una mostra de moviment plural i de lideratge en femení és el #MeToo, remarquen. Això és poder: intenta trencar el marc mental de la impunitat. Necessitem menys líders i més xarxa i treball en equip, la força de l’espai comunitari i prendre decisions també des de baix. Amb referents intel·lectuals, això sí, apunta en David. El feminisme ens parla d’un món més just.
