“Sempre he volgut viure amb algú que no hi és”. Així acaba el llibre Enclusa i un cop de mall d’Adrià Puntí (Salt, 13 de juny del 1963) on, a part de fotografies i un disc, trobem lletres de cançons il·lustrades per ell mateix, com aquesta.
Sols puc dir-te, amic meu, que no t’enganyo.
Tan sols fer-te costat, sense emprenyar-te.
Sols puc dir-te, de cor, que avui t’estranyo.
Tan sols ser-te fidel com quan hi eres.
Sols puc dir-te, preciosa, encara hi penso.
Com quan fèiem l’amor i sempre reies.
Com quan érem petits i ens abraçàvem.
Solies fer-me patir, entremaliades.
Esbrina el cor que tinc.
Esbrina’l tot, de fora a endins.
Esbrina el cor del tot.
No facis tard.
Hi haurà un juliol,
plàcid i dolç.
Hi haurà un setembre
per a tothom.
Clouen les matines.
Un crit amb veu de llop.
Dones la bona nit al son.
Cauen les absoltes.
Un gest amb gust de por.
Riuen entre malves.
Sons sords.
Hi haurà un sentit.
Inhospitat.
Hi haurà un setembre
per a tothom.
Ou de reig, incomprès,
Ves per on, va i trepitja.
Pixapins, merda al gec,
torna, torna a Can Fanga i pixa.
Esbrina el cor que tinc.
Esbrina’l tot, de fora a endins.
Esbrina el cor del tot.
Adeu-siau.
Dibuix d’Adrià Puntí
Enclusa i un cop de mall
© Adrià Puntí
© Corre la voz, 2015
