1. A mi no me escribió Tennessee… Cia. Roberto G. Alonso.
La Seca-Espai Brossa, el 8, 9, 10, 14, 15 i 17 de març a les 21:00; i l’11 i 18 de març a les 19:00.
Envoltada de vestits de lluentons gastats i sabates de fantasia, una dona d’edat incerta obre el cor des de la inhòspita volta d’un pont. Confessió rere confessió, la protagonista va descobrint-se com una dona perduda, desnonada emocionalment i econòmicament, que, amb l’arma de la ficció, lluita per la supervivència.
2. Viatge al centre de la Terra, Roseland Musical i Franc Aleu.
Al Teatre Nacional de Catalunya, el 8 i 9 de març a les 11:00, el 10 a les 17.00 i l’11 a les 12.00.
Aquesta peça s’inspira en una de les obres més cèlebres del pare de la ciència-ficció, Jules Verne. L’Eva i l’Ava decideixen seguir els passos d’un avantpassat i se’n van a Islàndia, acompanyades per ballarins i paisatges fascinants.
3. Inaudible, Zoo i Thomas Hauert.
Al Mercat de les Flors, el 8, 9 i 10 de març a les 20.00.
Ofereix un joc entre l’art intel·lectual i la cultura popular, entre la seducció directa i les expectatives enganyoses que fan que el llenguatge del coreògraf sigui accessible però imprevisible.
4. Origami, Furinkaï.
A la rambla de la Marina de L’Hospitalet de Llobregat, 9 de març a les 17:00 i a les 19:00.
Al Centre Cultural l’Escorxador de Badalona, el 10 de març a les 12.00 i a les 17:00.
Al parc de Can Mercader de Cornellà, el 11 de març a les 11:30 i a les 13.00.
Una proposta de carrer que transforma un contenidor de dotze metres en un elegant objecte de papiroflèxia.
5. Los detectives, Kopfkino.
A la Caldera Les Corts, el 9, 15 i 16 de març a les 21:00.
El nostre cervell emmagatzema imatges i funciona com un motor de cerca, busca enllaços per entendre què passa, vincles que desencadenen una mena de youtube mental. A aquesta capacitat d’enllaçar imatges i construir pel·lícules mentals l’anomenem kopfkino. En aquesta obra el cos és l’eina essencial per endinsar-nos en els marges que es generen quan la ficció i la realitat es troben.
6. Pour, de Daina Ashbee.
A la Sala Hiroshima el 9 i 10 de març a les 20:30.
Daina Ashbee explora la vulnerabilitat i la força de les dones. La intèrpret recorre diversos estats anímics –dolor, esperança, solitud– a través d’una dansa introspectiva, catàrtica, i d’un moviment precís i gairebé hipnòtic. La seva nuesa transmet una sensació de fragilitat, però, sobretot, d’alliberament.
7. Zaquizamí, Cia. Roberto G. Alonso.
A CC Barceloneta el 10 març a les 18:00 i a l’Auditori Sant Martí l’11 març a les 12:00.
Cada cop que es fa la llum, als cocodrils de peluix els agrada més el jazz; cada cop que es fa la llum, les nines han marxat de casa, i cada cop que es fa la llum, un antic paraigua recupera el poder de convertir la pluja en primavera. Cada cop que es fa la llum al nostre Zaquizamí, una habitació tancada al final d’un passadís, la ballarina coixa pot ballar, la funàmbula cega és capaç de travessar el precipici i ningú no pot impedir que el goril·la i la mussol festegin el seu amor, malgrat que ales i potes acabin sempre fetes un embolic. A Zaquizamí, tothom pot superar les seves pors i tothom té una segona oportunitat.
8. Quadres d’una exposició, Centre de Dansa de Catalunya.
Al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, el 12 de març a les 10.00.
El projecte Quadres d’una exposició és una suite de quinze peces musicals. Jugant amb les noves tecnologies i amb estètiques contemporànies, l’espectador s’endinsa en una visita guiada a un museu amb ulleres de realitat virtual.
9. Baile para voz y guitarra, Fernando Romero.
A la Sala Sandaru, el 15 març a les 20:00.
Dirigit i ballat per Fernando Romero, amb el cante de Miguel Ortega i la guitarra de Manuel Herrera, Baile para voz y guitarra és un exemple acurat d’aquest flamenc intens i despullat. Un passeig per diferents palos del repertori clàssic, que els intèrprets passen pel sedàs de la contemporaneïtat.
10. Three Times Rebel, Marina Mascarell.
Al Mercat de les Flors, el 15, 16 i 17 de març a les 20.00, i el 18 a les 18.00.
Aquest treball fa una exploració sobre la desigualtat de gènere, reflectida en la degradació del cos de la dona, l’ús d’estereotips per educar els joves o la violència simbòlica cada dia més present a les nostres vides. Amb cinc intèrprets imponents, música en directe de Yamila Ríos (veu, violoncel, electrònica) i una estructura mòbil geomètrica en un espai «nu», la coreògrafa reivindica la igualtat de drets per a homes i dones.
11. Under9, Brodas Bros.
A la zona universitària L9S Barcelona-L’Hospitalet de Llobregat, el 16 de març a les 19.00.
Aquesta companyia porta la dansa urbana al metro: al vestíbul, a les andanes, als vagons. Transmetran energia, ritme i humor als trajectes.
12. Wu Wei, Raquel Klein.
A la Caldera les Corts, el 16 de març a les 20:00.
L’arrel d’aquest espectacle es troba en el solo de Raquel Klein 1’28, que és el segon i mig que triga la llum a cobrir la distància entre la lluna i la Terra. Cinc ballarins i dos músics s’interroguen sobre el temps, el buit o la importància de ser en un lloc.
13. Dios menguante, Cia. Mar Gómez.
Al CC Tomasa Cuevas, el 16 de març a les 21:00.
Teatre, dansa i humor s’entrellacen en un home i una dona es busquen, es troben i s’amaguen d’un déu que va fent-se petit.
14. Follow the Leader, XeviXaviXou.
Des d’Elvis fins a Madonna, des de les gogós a les groupies; des dels moments bons als moments molt-molt bons i als que encara són millors. Tot allò que pot passar en un gran concert de rock queda retratat en un espectacle fet de ball i bon humor.
