Música

Jordi

És innocent com el cant d’un ocell/ una matinada clara

Roger Mas: «Mentim molt i ens mentim molt»

Arxivat a: El piano, cançó
"És una cançó tradicional anglesa molt antiga. La vaig conèixer fa molts anys a partir de l'adaptació fantàstica a l'italià que en va fer Fabrizio de André, que és un cantant que m'agrada molt. Tenia al cap, des de feia temps, que se n'havia de fer una adaptació al català com cal. M'hi ha ajudat Oriol Prat. Hem tingut present les dues centes versions angleses que hi ha. En el temps medieval, quan en van fer les primeres lletres, la noia que canta té fills del Jordi, a qui volen penjar, i diu que els compartiria amb qui fos per salvar-li la vida. Això ara quedaria fora de lloc. El repte ha estat mantenir l'esperit tradicional, però donar-hi un sentit en el nostre present".

"Les músiques tradicionals han passat el sedàs del temps. Si superen el pas dels anys d'aquesta manera és perquè són bones i tenen una màgia especial". Roger Mas ens obre la porta de Parnàs (Satélite K, 2018), el seu jardí particular on, amb la seva veu i ànima, rep els poetes que més el fan vibrar. N'estrenem el videoclip de la cançó Jordi, que ha estat dirigit per l'artista berguedà Jordi Plana Rey i gravat entre el massís del Port del Compte, aprofitant els dies de sol que hi va haver després de la gran nevada, i Sant Sebastià, al costat de Vic, on apareix qui també hi ha posat veu, Núria Graham


Mentre caminava en la boira d’hivern,
de bon matí als camps d’ordi,
vaig sentir d’una dona el lament,
es planyia pel seu Jordi.
 
Penjaran en Jordi amb una corda d’or,
que a pocs és reservada;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada.
 
Per valls i muntanyes, sense repòs,
cavalca nit i dia
per arribar a temps a la cort
a implorar per la seva vida.
 
En Jordi no ha robat mai, ni tan sols per mi,
un fruit o una flor rara;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada.
 
Salveu els seus llavis, salveu el seu somriure,
no té vint anys encara;
és innocent com el cant d’un ocell
una matinada clara.
 
El jutge li digué: «Bona dona, em sap greu,
no hi haurà pas clemència.
I ara marxeu, res no hi podeu fer:
la llei ha dictat sentència».
 
I així penjaran Jordi amb una corda d’or,
que a pocs és reservada;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada. 

 

Foto: Eva Bozzo

COMENTARIS

Jordi
Cinta Fabra, 23/02/2018 a les 19:43
+0
-0
Fantàstica versió catalana del “Jordi”. Desconeixia què fós una cançó tradicional anglesa. Només coneixia la versió italiana que van treure fà uns anys
Dramàtica
Anònim, 06/03/2018 a les 16:32
+0
-0
PRECIOSA!! JO NOMES CONEIXIA LA VERSIÓ ITALIANA I LA BALLAVA A LA DISCO. TE UN MISSATGE MOLT TRIST I PROFUND. ETS GENIAL ROGER!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una exposició del CosmoCaixa mostra la relació entre els humans i les màquines
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El cicle de concerts «Els vespres de la UB» torna als jardins de la Universitat de Barcelona
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La ciutat acull durant tres dies la «Festa de la Poesia»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Museu de la Vida Rural acull l'acte de presentació del llibre de Manel Martínez
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt animat mostra com ens recuperem de les relacions trencades
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una animació mostra el dol d'una mare que ha perdut el seu fill
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Ballet du Capitol de Toulouse porta «Giselle» al Festival Castell de Peralada